\u00abAquest preci\u00f3s llibre m’obr\u00ed els ulls a uns descobriments que encara perduren. L’amargor d’una derrota immerescuda. El for\u00e7at exili a Fran\u00e7a. Els batallons de marxa de la L\u00ednia Maginot. La deportaci\u00f3 a Mauthausen-Gusen, a Ravensbr\u00fcck… Els anys de privacions, de fam, de malalties, d’esgotament, de su\u00efcidis… Els anys d’insults, de pallisses, de c\u00e0stigs, d’execucions, de vexacions… Els anys d’oblits, d’ignor\u00e0ncies, de silencis. I en la seva lectura vaig veure fins a quin punt podien compartir espai el valor i la covardia, l’altruisme i la mesquinesa, la generositat i l’egoisme… I vaig veure la lluita per la superaci\u00f3 en l’intent de sobreviure mantenint la seva dignitat com a persones. I vaig veure el clam per la just\u00edcia, mai per la venjan\u00e7a. I vaig veure en ell en Gregorio L\u00f3pez Raimundo, la Teresa P\u00e0mies, en Jorge Sempr\u00fan, en Joan Mestres… unes generacions tra\u00efdes… per tots.\u00bb (16\/3\/2013)<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abMalgrat que\u00a0K.L. Reich<\/em>\u00a0certifiqui en clau autobiogr\u00e0fica la destrucci\u00f3 de la cultura entesa com a ant\u00eddot contra la barb\u00e0rie i certifiqui la destrucci\u00f3 de la dignitat del propi jo, descobreix al mateix temps una escletxa a trav\u00e9s d\u2019aquesta doble destrucci\u00f3. Una escletxa que fa que la devastaci\u00f3 no sigui absoluta ni irreversible. Una escletxa a partir de la qual opera la redempci\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie humana. Una redempci\u00f3 obtinguda a partir d\u2019un combat de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 contra si mateix: de l\u2019Home contra el Camp, ent\u00e8s aquest \u00faltim com una met\u00e0fora del propi jo despersonalitzat […]<\/p>\n \u00bbEn altres termes: Amat-Piniella ens demostra que la foscor no ser\u00e0 mai absoluta mentre la llum pugui esmunyir-se per petites escletxes, encara que aquesta llum es projecti sobre una realitat dolorosa i punyent. A partir d\u2019aqu\u00ed, \u00e9s possible un discurs \u00e8tic.\u00bb (\u201cN\u00favol, el digital de cultura\u201d, 1\/10\/2013)<\/p>\n <\/p>\n “Amat no es limita a exposar fets individuals o col\u00b7lectius, sin\u00f3 que penetra en l’entrellat moral del camp, un m\u00f3n infrahum\u00e0, perqu\u00e8 la manca de llibertat i la injust\u00edcia hi regnen, per\u00f2 tamb\u00e9 l’arbitrarietat i la ves\u00e0nia, la qual cosa arrossega corrupcions de tot tipus. I s’imposa, doncs, la impressi\u00f3 general de viure en un \u201cpat\u00edbul col\u00b7lectiu”. (2005)<\/p>\n <\/p>\n “Novel\u00b7la que patentiza l’autenticitat d’una experi\u00e8ncia, novel\u00b7la-reportatge per damunt de tot, l’art i la mesura de l’autor de seguida la salven de l’atractiu impur del tema. El poder narratiu de J. Amat-Piniella -indubtablement superior al descriptiu- d’una claredat flu\u00efda i morosa, d’una senzillesa efica\u00e7 i directa, guanya ben aviat la partida als monstres”. (1963)<\/p>\n <\/p>\n “L’autor no estalvia -la brutalitat d’aquella situaci\u00f3 no li permetria de fer-ho- la realitat de tants horrors. Per\u00f2 no sabem quina mena de pudor intel\u00b7lectual li permet de dissoldre-la pacientment en el transcurs de la vida, en el clarobscur oscil\u00b7lant dels dies. Un amor profund a tot el que \u00e9s hum\u00e0, una moderaci\u00f3 emotiva sens dubte temperamental, semblen ajudar-lo. Per\u00f2 tamb\u00e9 el seu concepte del que li pertoca d’\u00e9sser l’\u00e8tica d’un narrador de fets semblants i la plena possessi\u00f3 del seu art de novel\u00b7lista. Que el resultat en sigui\u00a0una obra d’una autenticitat i d’un valor poc comuns<\/strong>, ens sembla, lapid\u00e0riament, la qualificaci\u00f3 un\u00e0nime que tots els qui la llegiran se sentiran inclinats a atorgar-li”. (1964)<\/p>\n <\/p>\n “[Amat-Piniella] era un bon novel\u00b7lista, i li sort\u00ed una novel\u00b7la que gosaria considerar com a\u00a0una de les m\u00e9s importants que s’han escrit en catal\u00e0 aquests darrers cinquanta anys<\/strong>“. (1974)<\/p>\n <\/p>\n “Este importante libro de Joaquim Amat-Piniella\u00a0es una obra sin precedentes en las letras catalanas<\/strong>. Una obra que, en lo humano, resulta alentadora y aleccionadora”. (1964)<\/p>\n <\/p>\n “Todo en\u00a0K.L. Reich\u00a0<\/em>es ver\u00eddico: situaciones, personajes, aconteceres… Este libro no a\u00f1ade nada que no se sepa de la historia de la barbarie nazi, pero s\u00ed es el documento testifical de un hombre que la padeci\u00f3.\u00a0K.L. Reich<\/em>\u00a0pretende s\u00f3lo dar este testimonio personal. Lo que hace es ofrecer art\u00edsticamente un c\u00famulo de experiencias de las que el autor no habla con ira, sino con just\u00edcia”.<\/p>\n <\/p>\n \u201cJa se n\u2019ha parlat for\u00e7a del gran valor d\u2019aquest llibre, d\u2019en\u00e7\u00e0 que es va recuperar la figura del seu autor. Si cal ho repetirem: a difer\u00e8ncia dels grans llibres sobre camps de concentraci\u00f3, el seu gran m\u00e8rit \u00e9s que explica l\u2019horror a partir de la mod\u00e8stia del supervivent, no pas des de la desesperaci\u00f3 insuportable i digna, per exemple, de les novel\u00b7les de Primo Levi\u201d. (Ara, 4\/10\/2014)<\/p>\n <\/p>\n \u201c… Comen\u00e7ada quan feia poc que Amat-Piniella havia sortit de Mauthausen i acabada ja el 1946, la primera versi\u00f3 de\u00a0K.L.Reich<\/em>\u00a0era llavors impublicable a Espanya i tampoc no va ser publicada a Am\u00e8rica (per qu\u00e8 cap col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019exiliats catalans no la va acollir, tot i els intents repetits d\u2019Amat, \u00e9s una altra pregunta que mereix reflexi\u00f3). La inexist\u00e8ncia for\u00e7ada va durar disset anys i va tenir una conseq\u00fc\u00e8ncia de pes: que l\u2019autor va reprendre i revisar l\u2019obra, no pas pensant nom\u00e9s a salvar les prohibicions del R\u00e8gim \u2013aix\u00f2 explica tan sols l\u2019escur\u00e7ament de la Nota de l\u2019Autor, on Amat assimila ben expl\u00edcitament el combat republic\u00e0 a la lluita internacional contra el feixisme-, sin\u00f3 en funci\u00f3 de tot el que el pas dels anys havia canviat en ell, com a escriptor (entretant havia escrit i publicat quatre novel\u00b7les m\u00e9s) i com a home. En la versi\u00f3 que en don\u00e0 al p\u00fablic el 1963, desapareixen del text, per exemple, aquells passatges m\u00e9s acerbs contra el cap de la c\u00e8l\u00b7lula comunista al camp. Ara b\u00e9: l\u2019esfor\u00e7 de trampejar amb el R\u00e8gim no explica pas aquest tall, que afecta la visi\u00f3 dels conflictes entre les diverses fraccions \u201croges\u201d \u2013el viu de la novel\u00b7la, que mostra com la guerra civil va perpetuar-se en un camp d\u2019extermini. Tamb\u00e9 costa de creure que el censor fos aqu\u00ed l\u2019editor: Joan Sales no tenia pas fama llavors de filocomunista. Tanmateix, \u00e9s sense argumentaci\u00f3 de cap mena que el primer esb\u00f3s de\u00a0K.L.Reich<\/em>\u00a0es presenta avui com la \u201cversi\u00f3 no censurada\u201d; i aix\u00ed l\u2019han llegida els escolars a qui es pret\u00e9n fer \u201crecobrar\u201d la mem\u00f2ria hist\u00f2rica\u201d. (2010)<\/p>\n <\/p>\n “L’escriptor Joaquim Amat-Piniella, internat a Mauthausen al 1940 i alliberat al maig de 1945, acaba el poema\u00a0Cambra fosca<\/em>, escrit al\u00a0lager<\/em>\u00a0el novembre de 1944, amb aquests versos:<\/p>\n “Que els camps devastats no s\u00f3n est\u00e8rils Abans, doncs, de saber si sortir\u00e0 viu d’aquesta experi\u00e8ncia, si hi haur\u00e0 un temps i un lloc per a la mem\u00f2ria, avan\u00e7a dues nocions que seran centrals en el debat ideol\u00f3gic dels supervivents i en tot el pensament sobre el genocidi nazi desenvolupat posteriorment. En primer lloc, la possibilitat de generar alguna cosa no est\u00e8ril a partir de l’aparent devastaci\u00f3 del m\u00f3n i del temor a l’aniquilaci\u00f3 personal (“I jo entre aquests murs,\/entre cortines de sang infecunda…\/\/ Oh, la por del no veure, del no saber, del no sentir”). Alguna cosa similar o relacionable, potser, amb all\u00f2 que anys a venir Imre Kert\u00e9sz consideraria la reserva moral de l’holocaust. En segon lloc, Amat verbalitza l’anunci, o profereix l’amena\u00e7a velada, de l’\u00fas futur de la paraula: “parlar\u00e9”.\u00a0I es situa, aix\u00ed, molt aviat, entre aquells per als quals sobreviure comporta l’obligaci\u00f3 de la mem\u00f2ria<\/strong>“. (2002)<\/p>\n \u00ab\u00c9s cert, tamb\u00e9, que dels camps de concentraci\u00f3 se n\u2019ha parlat des de molts \u00e0mbits, per\u00f2 ni el cinema, ni l\u2019assaig hist\u00f2ric, ni tan sols els llibres de mem\u00f2ries, poden fer viure l\u2019experi\u00e8ncia humana en el receptor amb la for\u00e7a que ho pot fer una bona ficci\u00f3 liter\u00e0ria, una bona novel\u00b7la. En aquest sentit, Amat-Piniella se situa al costat \u2013i a l\u2019altura\u2014 de Primo Levi o d\u2019Imre Kert\u00e9sz.\u00bb (\u201cSegre\u201d, 3\/2\/2013)<\/p>\n <\/p>\n “[Joaquim Amat-Piniella] quedar\u00e1 para siempre, para las generaciones futuras, porque fue un sagaz y ecu\u00e1nime testigo de su tiempo y quedar\u00e1 sobre todo como autor de\u00a0una de las novelas testimonio m\u00e1s impresionantes que se han escrito en la postguerra mundial:<\/strong>\u00a0K.L. Reich<\/em>“. (1974)<\/p>\n <\/p>\n “No hace historia, ni acumulaci\u00f3n de escenas vividas, sino una novela. Escribi\u00f3 una novela, en primer lugar porque era novelista y conoc\u00eda y dominaba el arte de transformar la realidad en una nueva instancia, y en segundo lugar porque, en el caso concreto de su experiencia en los campos de concentraci\u00f3n del nazismo, quer\u00eda ir m\u00e1s all\u00e1 de la relaci\u00f3n del puro accidente inhumano de una locura colectiva, quer\u00eda arrancar de estos hechos la dimensi\u00f3n precisa del individuo humano, con su grandeza y su miseria. Y as\u00ed lo hizo”. (1974)<\/p>\n <\/p>\n “Una pe\u00e7a mestra de la literatura de l’holocaust“<\/strong>. (1999)<\/p>\n <\/p>\n “… l’obligaci\u00f3 que tenim de rellegir, l’obligaci\u00f3 de descobrir i, fins i tot, l’obligaci\u00f3 d’inventar. Mai, que jo s\u00e0piga, no s’ha intentat dramatitzar l’escruixidora\u00a0K.L. Reich<\/em>, d’Amat-Piniella …” (2001)<\/p>\n <\/p>\n “La pla\u00e7a del Diamant<\/em>\u00a0i\u00a0K.L. Reich<\/em>\u00a0serien referents a Europa si s’haguessin escrit en una altra llengua\u2026 La novel\u00b7la d’Amat-Piniella va ser el primer testimoni europeu, amb els llibres de Primo Levi, de les atrocitats de l’Holocaust”. (2005)<\/p>\n <\/p>\n “J. Amat-Piniella,\u00a0prosista admirable, dotado de un sobrio estilo eficac\u00edsimo<\/strong>, no abusa nunca de la inflamada y sangrienta materia. Junto a la violencia, a la truhaner\u00eda y la bestialidad de unos, sabe situar y reconocer la nobleza, la humanidad o el valor de otros, incluso de los enemigos. A este dif\u00edcil equilibrio de sentimientos hay que atribuir el m\u00e9rito de la obra, todo lo dura que se quiera, pero limpia”. (1964)<\/p>\n <\/p>\n “K.L. Reich<\/em>\u00a0cuidar\u00e1 para siempre de avivar el recuerdo, rindiendo tributo, mediante las p\u00e1ginas de una ruda y escalofriante novela, a estos millones de ciudadanos del mundo\u00a0“que van crear enfront del nacional-socialisme la internacional del dolor”<\/em>. (1974)<\/p>\n <\/p>\n “L’impressionant llibre\u00a0K.L. Reich<\/em>\u00a0de Joaquim Amat-Piniella\u00a0hauria de ser una lectura obligada<\/strong>\u00a0per a tots nosaltres”. (2005)<\/p>\n <\/p>\n \u00abUna narraci\u00f3 que era el testimoni despullat i impactant de la seva estada als camps d’extermini nazis.\u00bb (\u201cEl Peri\u00f3dico\u201d, 23\/2\/2013)<\/p>\n <\/p>\n \u201c\u00c9s sobrer dir que la millor manera de combatre tots els homenatges i espurnes d\u2019apologia al nazisme a casa nostra \u00e9s llegir aquesta obra mestra, i la de Montserrat Roig, i difondre-la. Amb indignar-se no n\u2019hi ha prou.\u201d (\u201cEl Singular\u201d, 30\/1\/2015)<\/p>\n <\/p>\n “Amat, per la resta de la seva obra, \u00e9s un bon escriptor, per\u00f2, per\u00a0K.L. Reich<\/em>\u00a0\u00e9s un escriptor gran. I no era un llibre f\u00e0cil per a ell, protagonista i v\u00edctima que esdevenia cronista. Per\u00f2 la novel\u00b7la \u00e9s for\u00e7a m\u00e9s que una cr\u00f2nica perqu\u00e8, en lloc de pintar moltes morts, pinta la mort; en lloc de presentar molts sofriments, presenta el sofriment, i en lloc de constatar moltes desesperacions, constata la desesperaci\u00f3. \u00c9s un llibre escrit amb la seriositat extrema que el tema es mereix i reclama, el llibre d’un home lliure que crida, per camins estrictes de creaci\u00f3 liter\u00e0ria, contra l’opressi\u00f3 i l’anorreament”. <\/p>\n “K.L. Reich<\/em>\u00a0resta sense discussi\u00f3, com una obra de repertori de la nostra literatura, com\u00a0una fita del nostre realisme hist\u00f2ric narratiu<\/strong>“. (1974)<\/p>\n <\/p>\n “K.L. Reich<\/em>\u00a0es, para nosotros, la alegr\u00eda de una buena novela y nuestra honesta y sincera aportaci\u00f3n a la comprensi\u00f3n e interpretaci\u00f3n de una tragedia que vivi\u00f3 el mundo. El nombre de Amat-Piniella queda vinculado a ella, con un valor muy importante en nuestra novel\u00edstica”. (1963)<\/p>\n <\/p>\n “\u00c9s indiscutible que la millor reflexi\u00f3 en forma liter\u00e0ria que s’ha fet pel que fa al fenomen concentracionari nazi a casa nostra \u00e9s el llibre de Joaquim Amat-Piniella\u00a0K.L. Reich<\/em>, en la seva edici\u00f3 de 2001, que inclou tots els textos originals de 1946… No creiem exagerat afirmar que\u00a0K.L.Reich\u00a0<\/em>encet\u00e0 aqu\u00ed la tend\u00e8ncia anomenada “realisme hist\u00f2ric”, essent un dels representants del “g\u00e8nere de l’Holocaust”. Joaquim Amat-Piniella eleg\u00ed molt conscientment reflectir la seva experi\u00e8ncia a trav\u00e9s de la literaturitzaci\u00f3, prenent la ficci\u00f3 com a eina per comprendre i fer comprendre l’Holocaust o, com a m\u00ednim, donar-lo a con\u00e8ixer en\u00a0una obra perfectament constru\u00efda, tancada i circula<\/strong>r”.eligi\u00f3 de forma consciente reflejar su experiencia a trav\u00e9s de la literaturizaci\u00f3n, utilizando la ficci\u00f3n como instrumento para comprender y facilitar la comprensi\u00f3n del Holocausto o, cuando menos, para darlo a conocer en\u00a0una obra\u00a0<\/strong>perfectamente construida, cerrada y circular<\/strong>\u00a0(2002)<\/p>\n <\/p>\n “L’escriptor manres\u00e0 Joaquim Amat-Piniella (193-1974) \u00e9s el nostre Primo Levi<\/strong>. Amat-Piniella va ser testimoni de l’horror en els camps d’extermini nazis i el plasm\u00e0 a “K.L. Reich”, la seva obra m\u00e9s difosa. Primo Levi va recollir tamb\u00e9 la seva experi\u00e8ncia en un llibre de t\u00edtol prou significatiu: “Si aix\u00f2 \u00e9s un home””. (1999)<\/p>\n <\/p>\n \u00abUn dels grans testimonis literaris dels camps d’extermini nazis amb dret de situar-se a l’altura dels llibres de Primo Levi, Jorge Sempr\u00fan i Imre Kert\u00e9sz.\u00bb (\u201cElPuntAvui\u201d, 22\/2\/2013)<\/p>\n <\/p>\n “Una llarga estada en un camp de concentraci\u00f3 alemany en constitueix el tema: mort, vexacions, mis\u00e8ria. El text \u00e9s ben escrit, acusador i, en definitiva,\u00a0esfere\u00efdorament documental<\/strong>“. (1972)<\/p>\n <\/p>\n “J. Amat Piniella ha acudido esta vez a su experiencia personal de hu\u00e9sped forzoso de Mauthausen, para trazar un\u00a0cuadro exacto, alucinante, bronco, de lo que sufrieron tantos miles de compatriotas nuestros\u00a0<\/strong>bajo la f\u00e9rula teutona, en los siniestros a\u00f1os de Hitler. En realidad,\u00a0K.L. Reich<\/em>\u00a0tiene todo el valor y toda la pulcritud de un “testimonio”, y s\u00f3lo por meras conveniencias expositivas adopta el aire de “ficci\u00f3n” propio de la novela”. (1964)<\/p>\n <\/p>\n “K.L. Reich\u00a0<\/em>narra peripecias de vergonzosa esclavitud y de muerte denigrante: hay en la novela, desde el comienzo al final, un jadeo y una crispaci\u00f3n “morales” que a\u00f1aden a lo que es simple an\u00e9cdota l\u00fagubre un candente contrapunto de admonici\u00f3n. Amat Piniella nos descubre ‘nuestra’ participaci\u00f3n en los censos de la matanza hitleriana y en este nivel la novela adquiere, por la misma identidad de su autor, el rango de\u00a0documento irrecusable<\/strong>“. (1964)<\/p>\n <\/p>\n “\u00c9s\u00a0un cant a la dignitat humana<\/strong>, un llibre excepcional sobre la condici\u00f3 humana”. (2001)<\/p>\n <\/p>\n En\u00a0K.L. Reich<\/em>, como en el infierno, el tiempo parece estancado en su propia eternidad y m\u00e1s que avanzar se estira hasta casi reventar los propios l\u00edmites del campo. [\u2026]<\/p>\n K.L. Reich<\/em>\u00a0fue escrita casi al mismo tiempo que\u00a0Si esto es un hombre<\/em>\u00a0de Primo Levi, aunque se public\u00f3 hasta 1963 y es menos conocida que la obra de Levi. Pero las dos hablan del mismo infierno, las dos forman parte de ese infierno que se estableci\u00f3 en la tierra. De hecho, podr\u00edamos decir que casi toda la literatura testimonial sobre el holocausto reitera una sentencia de Primo Levi: \u201cEl infierno ha acontecido\u201d, y cada una de las obras son ventanas que nos permiten mirar el horror escenificado en ese lugar donde parec\u00eda que el tiempo, al igual que en el infierno, se hab\u00eda detenido. (2014)<\/p>\n <\/p>\n \u00abEscrita amb un estil ser\u00e8, per\u00f2 que no estalvia la den\u00fancia de les tortures i les morts m\u00e9s cruels sofertes pels presoners,\u00a0K.L. Reich<\/em>\u00a0\u00e9s una d\u2019aquelles obres que deixen marca en la consci\u00e8ncia del lector. Constru\u00efda a partir d\u2019un nucli molt ben travat d\u2019uns quants personatges, en realitat el gran protagonista de la novel\u00b7la \u00e9s el camp mateix i el dia a dia dels diferents grups humans que hi foren deportats. L\u2019obra \u00e9s, a la vegada, el testimoni de la resist\u00e8ncia i el desig de mantenir la dignitat humana enmig de la barb\u00e0rie i les penalitats m\u00e9s absolutes.\u00bb (\u201cMenorca\u201d, 5\/3\/2013)<\/p>\n <\/p>\n [\u2026] \u201cSurge as\u00ed ante el lector una pregunta ineludible: \u00bfescogi\u00f3 Amat-Piniella, como dice en una nota previa, la forma novelada “porque nos ha parecido la m\u00e1s fiel a la verdad \u00edntima de los que vivimos aquella aventura”? \u00bfO se trata, por contra, del necesario distanciamiento, de la urgente objetivaci\u00f3n de unos recuerdos, cuya sombra persigui\u00f3 a los supervivientes durante el resto de sus d\u00edas? En ambos casos estamos ante una extraordinaria muestra de fortaleza humana. Los lectores de Primo Levi, de Boris Pahor, de Jean Am\u00e9ry, de Odette Elina, de tantos otros, saben que el incalculable dolor contenido en sus p\u00e1ginas s\u00f3lo pod\u00eda ser narrado en primera persona. El hecho de que Amat-Piniella quisiera componer una novela, en la que sus experiencias fueran filtradas y tamizadas por unos personajes de ficci\u00f3n, no hace sino aumentar el asombro ante tal testimonio. Al cabo, que un hombre sobreviva al mal es algo que nos congratula y nos alivia. Que lo relate en tercera persona, ocultando u orillando su propia tragedia, y sin perder la confianza en el ser humano, es mucho m\u00e1s que eso. Es algo que se sumerge, pudorosamente, en el misterio\u201d. (2014)<\/p>\n <\/p>\n “Los acontecimientos de 1936-1945 cambian el rumbo de muchas vocaciones. El caso m\u00e1s espectacular \u00e9s el de Joaquim Amat-Piniella. En 1933 hab\u00eda publicado\u00a0Ombres al Calidoscopi<\/em>, un libro de retratos de sus amigos de Manresa, en un clima de surrealismo y c\u00f3cteles. Militarizado, vencido, exiliado, la experi\u00e8ncia del campo de concentraci\u00f3n de Mauthausen le llevar\u00eda a escribir\u00a0una de las grandes novelas de posguerra:\u00a0<\/strong>K.L. Reich<\/em>, publicada el 1963″. (2003)<\/p>\n <\/p>\n \u00abEl car\u00e0cter testimonial i la v\u00e0lua de l’obra la situen a l\u2019altura dels grans autors de la literatura concentracion\u00e0ria com Primo Levi, Imre K\u00e9rtesz, Jean Am\u00e9ry o Jorge Sempr\u00fan. La c\u00e0rrega i el trauma que suposa sovint ser presoner i supervivent es vehicula de manera diferent segons els autors. En el cas d\u2019Amat, li condiciona de manera rellevant la traject\u00f2ria vital i liter\u00e0ria.<\/p>\n […]<\/p>\n \u00bbEl text reflexiona sobre els l\u00edmits de l\u2019home i la dignitat humana i fins on arriba la capacitat de produir dolor i la d\u2019aguantar-lo. Amat \u00e9s capa\u00e7 de despullar les mis\u00e8ries i les grandeses dels \u00e9ssers humans portats a situacions extremes amb un llenguatge literari senzill, l\u00facid i prec\u00eds que toca la fibra i ajuda a descriure una realitat dram\u00e0tica, i tanmateix, segurament, no encaixa ni arriba per a expressar la crueltat viscuda en primera persona.<\/p>\n \u00bbLa novel\u00b7la, en aquest cas, esdev\u00e9 un instrument per a narrar els fets que l\u2019autor va viure i patir canalitzant-ho a trav\u00e9s d\u2019uns personatges de ficci\u00f3 que retraten i testimonien com s\u2019anihilaven i es redu\u00efen els \u00e9sssers humans al no-res. Alhora, la narraci\u00f3 \u00e9s un tribut als que van donar la vida per la llibertat.\u00bb (Vilaweb, 15\/5\/2013)<\/p>\n <\/p>\n \u00abJoaquim Amat-Piniella ens d\u00f3na testimoni de la barb\u00e0rie nazi i la resist\u00e8ncia republicana al feixisme amb la ingent obra\u00a0K.L. Reich<\/em>. Amb una estructura narrativa peculiar, descriu el microcosmos concentracionari des d\u2019una perspectiva absolutament personal que fa d\u2019aquesta novel\u00b7la una pe\u00e7a de gran inter\u00e8s literari; un inter\u00e8s literari que no ha tingut ni la valoraci\u00f3 ni la repercussi\u00f3 que es mereix, com tampoc la resta de la seva literatura ni la seva traject\u00f2ria personal. Celebrem, doncs, que entitats formades per aquesta societat civil que ens empeny dia a dia a complir amb els nostres deures ens redescobreixin figures tan importants com les d\u2019Amat-Piniella i els atorguin la dedicaci\u00f3 i l\u2019estudi que es mereixen.\u00bb (Naciodigital.cat, 20\/9\/2013)<\/p>\n<\/div>\n <\/p>\n \u201c… la reescriptura de\u00a0K.L.Reich<\/em>\u00a0va n\u00e9ixer en un context de censura i autocensura que, juntament amb el dif\u00edcil avatar editorial del llibre, va for\u00e7ar \u2013i va permetre- aquesta refecci\u00f3. Intentar eliminar aquest proc\u00e9s de reescriptura, de supressi\u00f3 i condensaci\u00f3 que \u00e9s ben evident quan s\u2019acaren el primer manuscrit i l\u2019edici\u00f3 original, pel fet de considerar-lo \u00fanicament com una conseq\u00fc\u00e8ncia de la censura, significa no atendre a un proc\u00e9s de reflexi\u00f3 m\u00e9s que probable sobre l\u2019experi\u00e8ncia viscuda, i obvia interrogar la historitzaci\u00f3, d\u2019altra banda evident, de l\u2019escriptura del llibre…\u201d (2011) <\/p>\n \u201c… durant disset anys el llibre pateix un proc\u00e9s de reelaboraci\u00f3. Els mecanismes exteriors i interiors de censura obliguen l\u2019autor a grans modificacions. El llibre adquireix la forma que el caracteritza finalment: una breu introducci\u00f3 de l\u2019autor i la novel\u00b7la pr\u00f2piament dita. Ara b\u00e9, el manuscrit del 1946 no il\u00b7lumina el llibre editat el 1963. En tot cas \u00e9s a l\u2019inrev\u00e8s. Perqu\u00e8 acceptar la primera hip\u00f2tesi obliga a acceptar una teleologia de la seva escriptura que aboleix la hist\u00f2ria del mateix Amat-Piniella, convertit segons aquesta hip\u00f2tesi en un titella mogut pels esdeveniments de l\u2019\u00e8poca i els criteris editorials\u201d. (2011)<\/p>\n <\/p>\n “L’escriptor manres\u00e0 hi ofereix un\u00a0document esfere\u00efdor i esborronador<\/strong>\u00a0de la vida en els camps de concentraci\u00f3 i d’extermini. Tot i que avui, des de la creaci\u00f3 d\u2019Amical de Mauthausen (1962), iniciativa en la qual coparticip\u00e0, i despr\u00e9s de la monumental\u00a0Els catalans al camps nazis<\/em>\u00a0(1977), de la malaguanyada Montserrat Roig, amb la qual col\u00b7labor\u00e0, ben poca gent dubta de la brutalitat genocida i sistem\u00e0tica del nazisme, ha estat gr\u00e0cies sobretot a obres com K.L. REICH, juntament amb el testimoni escrit d’altres internats: Primo Levi, Jorge Sempr\u00fan, Robert Antelme o Imre Kert\u00e9sz, entre d’altres, que hom ha pogut desacreditar amb contund\u00e8ncia la manipulaci\u00f3 i la tergiversaci\u00f3 del “revisionisme hist\u00f2ric” i la “fe del convers” amb qu\u00e8 els exprogressistes conversos i vergonyants acostumen a fer-se perdonar la seva proced\u00e8ncia i a intentar de fer-nos combregar amb rodes de mol\u00ed”. (2008)<\/p>\n <\/p>\n \u00abK. L. Reich<\/em>\u00a0ofereix una via per reflexionar sobre la perversi\u00f3 sota la qual s\u2019organitza l\u2019univers concentracionari nazi, i de retop per reflexionar sobre l\u2019ambig\u00fcitat de la representaci\u00f3 liter\u00e0ria, i art\u00edstica, de la superviv\u00e8ncia i la mort en un camp de concentraci\u00f3. El 2003 l\u2019assagista nord-americana Susan Sontag va publicar\u00a0Regarding the pain of others<\/em>\u00a0on deixa const\u00e0ncia de la dicotomia entre una mirada que vol saber i una mirada que es vol satisfer de la curiositat de mirar l\u2019horror. \u00c9s precisament aquest un dels elements de reflexi\u00f3 que aporta\u00a0K. L. Reich<\/em>, i una de les claus de la seva actualitat en un moment hist\u00f2ric dominat m\u00e9s que mai per la imatge i la representaci\u00f3 del sofriment de l\u2019altre.\u00bb (\u201cVisat\u201d, octubre 2013)<\/p>\n \u00abEs tracta d\u2019un desig imperi\u00f3s de donar a con\u00e8ixer l\u2019horror viscut, el que Robert Antelme anomena una \u201chemorr\u00e0gia d\u2019expressi\u00f3\u201d que ha de fer front, gaireb\u00e9 immediatament, ja a finals dels 40, al desinter\u00e8s creixent del p\u00fablic, que vol oblidar els estralls de la guerra i girar l\u2019esquena als horrors dels camps.<\/p>\n […]<\/p>\n \u00a0\u00bbK.L.Reich\u00a0<\/em>\u00e9s, avui per avui, l\u2019\u00fanica novel\u00b7la concentracion\u00e0ria centrada en l\u2019experi\u00e8ncia dels deportats republicans als camps nazis.\u00a0K.L. Reich\u00a0<\/em>\u00e9s, s\u00ed, document, per\u00f2 per damunt de tot \u00e9s una obra liter\u00e0ria que convida a la reflexi\u00f3 sobre la complexitat moral que es deriva de la superviv\u00e8ncia en un camp nazi. Aquest aspecte doble \u00e9s el que fa de\u00a0K.L. Reich\u00a0<\/em>un text singular en el marc de la literatura hisp\u00e0nica concentracion\u00e0ria i el que li d\u00f3na un lloc dins de la literatura concentracion\u00e0ria europea.<\/p>\n \u00bbEn \u00a0K.L. Reich\u00a0<\/em>hi ha una veritat que crema, una veritat a la qual no ens podem endinsar mai del tot els qui no hem passat per l\u2019experi\u00e8ncia, per\u00f2 que ens implica a tots, ja que ens convida a con\u00e8ixer-la i a transmetre-la.\u00bb (\u201cN\u00favol, el digital de cultura\u201d, 11\/10\/2013)<\/p>\n <\/p>\n “Magn\u00edfico testimonio el de Amat-Piniella,\u00a0alucinante, convincente y necesario<\/strong>\u00a0por si hab\u00eda alguien a\u00fan dudoso de exageraciones. Lo \u00fanico de lamentar es que est\u00e9 escrito en forma novelesca y no como puro testimonio. Pero, de todas formas, recomiendo este libro a todo lector deseoso de no olvidar posibles y futuras contingencias”. (1964)<\/p>\n <\/p>\n \u201cK.L. Reich<\/em>\u00a0es, junto a las obras de Primo Levi y alg\u00fan otro cl\u00e1sico m\u00e1s, una de las cumbres de la literatura concentracionaria<\/strong>. Ahora no podemos leer una novela as\u00ed sin que nos venga a la cabeza tota la imaginer\u00eda del genocidio nazi que las superproducciones cinamatogr\u00e1ficas de las \u00faltimas d\u00e9cadas han acabado estableciendo. El hacinamiento en trenes y barracones, la l\u00f3brega arquitectura de los campos, las colas de presos fam\u00e9licos, los recuentos a temperaturas bajo cero, etc\u00e9tera, nos llegan a nosotros ya visualizados: los hemos visto en pel\u00edculas como\u00a0La Lista de Schindler<\/em>\u00a0o\u00a0La vida es bella<\/em>. En 1963 estas pel\u00edculas no exist\u00edan, y sin duda el lector de la \u00e9poca, no expuesto a ese tipo de interferencias, ten\u00eda que quedar a\u00fan m\u00e1s subyugado que nosotros por la implacable plasticidad verbal de Amat-Piniella, que con su atenci\u00f3n a los detalles y la fuerza de sus descripciones documenta el horror de los campos de exterminio con precisi\u00f3n de fedatario p\u00fablico. En un pasaje de la novela, el narrador se sorprende de que, mientras a su alrededor reinan la devastaci\u00f3n y la miseria, el sol no deje de ponerse como todos los d\u00edas\u2026 Que los ciclos de la naturaleza mantengan sus rutinas milenarias hace a\u00fan m\u00e1s escalofriantes esa normalidad de muerte y destrucci\u00f3n aplicadamente construida por el hombre para la aniquilaci\u00f3n de sus semejantes. La lectura de\u00a0K.L. Reich<\/em>, sobrecogedora indagaci\u00f3n acerca de los l\u00edmites de la naturaleza humana, sacude de la primera a la \u00faltima p\u00e1gina. Es dif\u00edcil, muy dif\u00edcil salir indemne de ella.\u201d (2014)<\/p>\n <\/p>\n \u201cUna obra que hauria de ser text obligatori als nostres instituts. Amb un distanciament reeixit, l\u2019autor imprimeix un realisme dif\u00edcil d\u2019oblidar\u201d. (2014)<\/p>\n <\/p>\n [\u2026] \u201cEs m\u00e9rito de Amat-Piniella lograr que este di\u00e1logo entre la experiencia de los campos y la conciencia de los hombres que habitaron en ellos todav\u00eda nos perturbe despu\u00e9s de haber asimilado los millares de documentos existentes. Y es que le\u00edda hoy, tras el gigantesco palimpsesto que en torno al nacionalsocialismo la literatura como dep\u00f3sito de memoria ha logrado erigir, y cuando son ya la tercera o cuarta generaci\u00f3n de aquel suceso (los nietos o bisnietos de los verdugos y v\u00edctimas) quienes siguen reflexionando acerca de ese pozo sin fondo,\u00a0K. L. Reich<\/em>\u00a0mantiene indemne su capacidad de conmoci\u00f3n\u201d. (\u201cTiempo\u201d, 27\/10\/2014)<\/p>\n <\/p>\n “Sens dubte,\u00a0K.L. Reich<\/em>\u00a0\u00e9s la millor novel\u00b7la d’Amat-Piniella i, pel tema i les t\u00e8cniques,\u00a0una de les m\u00e9s interessants de la postguerra<\/strong>“. (1975)<\/p>\n <\/p>\n “K.L. Reich<\/em>\u00a0\u00e9s un testimoni, esquem\u00e0tic, objectiu i densament hum\u00e0, d’un camp de concentraci\u00f3 alemany, on, entre milers de presos, hi ha un grup d’espanyols. El veritable protagonista de la novel\u00b7la, per\u00f2, m\u00e9s que aquest grup o algun dels seus membres, \u00e9s el camp de concentraci\u00f3 en ell mateix: la fam i la mort, la rigidesa dels uns i el sofriment dels altres, l’egoisme i la corrupci\u00f3, l’homosexualitat, la impot\u00e8ncia i la mis\u00e8ria, el canibalisme. En suma, la desintegraci\u00f3 moral i f\u00edsica d’uns homes que van morint entre la desesperan\u00e7a m\u00e9s tr\u00e0gica i l’esperan\u00e7a d’un hipot\u00e8tic futur”. (1975)<\/p>\n <\/p>\n “Valoro\u00a0K.L. Reich<\/em>\u00a0com un llibre necessari i important, destinat a perdurar entre aquells que s’interessen -avui i sempre s\u00f3n massa pocs- pels testimonis hist\u00f2rics vertaders. \u00c9s un llibre que no hauria de faltar a les escoles de Catalunya”. (Juny de 2004)<\/p>\n <\/p>\n \u201cAmat-Piniella tuvo que lidiar no solo con la indiferencia general hacia el sufrimiento de las v\u00edctimas de los campos nazis, sino adem\u00e1s con la censura franquista, con la atm\u00f3sfera de sospecha que envolv\u00eda a un veterano del Ej\u00e9rcito de la Rep\u00fablica; y quiz\u00e1s tambi\u00e9n con prejuicios ideol\u00f3gicos no muy distintos de los que dificultaron tanto al principio la publicaci\u00f3n de\u00a0Si esto es un hombre<\/em>.\u201d<\/p>\n […]<\/p>\n \u201cCasi todos los personajes, espa\u00f1oles o no, de la novela de Amat-Piniella habitan en esa zona gris a la que dio nombre Primo Levi: la de los grados diversos de indignidad que un cautivo adoptaba para sobrevivir en medio de una maquinaria abrumadora destinada a la eliminaci\u00f3n de los seres humanos, ni siquiera para salvarse, porque no hab\u00eda salvaci\u00f3n posible, sino para aguantar un d\u00eda m\u00e1s, para conseguir un plato extra de sopa o un mendrugo de pan. Lo que Levi dice expl\u00edcitamente, Amat-Piniella lo muestra en las peripecias de su novela: el verdugo puede lograr, antes de la aniquilaci\u00f3n, el envilecimiento de la v\u00edctima; pero cuando sucede ese envilecimiento el \u00fanico culpable sigue siendo el verdugo, porque es \u00e9l quien ha creado y quien regenta ese infierno.<\/p>\n Primo Levi cuenta siempre lo que ve con sus ojos, sus propias sensaciones, el fluir solitario de su conciencia. Amat-Piniella salta de una vida a otra, y eso le permite abarcar una parte de la variedad alucinatoria de los lugares y las situaciones en el campo, la gran colmena que es a la vez un matadero y una cadena de montaje, un modelo de planificaci\u00f3n alemana y un manicomio. Vivir o morir es una macabra loter\u00eda.\u201d (\u201cEl Pa\u00eds\u201d, 9\/1\/2015)<\/p>\n <\/p>\n “…[Amat-Piniella] no hi posa trucul\u00e8ncia, ni rabejament, ni digressions de filosofia social. D\u00f3na vida a la descripci\u00f3, sense un mot sobrer; \u00e9s just i sobri en el detall, fuig de la minuciositat in\u00fatil per\u00f2 capta encertadament les petites coses significatives…\u00a0L’autor no es limita a dir: crea<\/strong>. Descriu amb vigor, infonent vida. No es proposa conceptes generals, idees col\u00b7lectives, tesis socials o humanes: es proposa trobar i fer veure l’home, aquell home que hi ha sempre sota qualsevol nuesa, qualsevol disfressa, sota tota mena d’actituds adoptades, nobles o baixes, cruels o pietoses; el contacte amb l’home, del qual treu la pau interior, la serenitat, la fermesa i la vict\u00f2ria”. (1959)<\/p>\n <\/p>\n “La novela se centra en la descripci\u00f3n de los avatares de los miles de milicianos, brigadistas, anarcosindicalistas y comunistas espa\u00f1oles en Mauthausen. Sin pretender nada m\u00e1s -y nada menos- que plasmar “la verdad \u00edntima” de la vivencia en el campo, Joaquim Amat-Piniella se avanza unas cuantas d\u00e9cadas a la moda actual de la novela de no-ficci\u00f3n. Las distintas posiciones y actitudes ante la barbarie desbocada se fijan en un relato vibrante y contenido, que traza con diamantina claridad la pesadilla, que hace de la mirada l\u00facida -del saber literario- un arma de supervivencia y de integridad moral”. (2002)<\/p>\n <\/p>\n “La d’Amat Piniella no \u00e9s una hist\u00f2ria de grans herois, sin\u00f3 d’embrutiment; no est\u00e0 escrita per escandalitzar ni per estovar; l’autor es limita a novel\u00b7lar, d’una manera pulcra, honesta i convincent la seva experi\u00e8ncia als camps. Ni m\u00e9s ni menys que el que van fer Primo Levi o Imr\u00e9 Kertesz”. (2008)<\/p>\n <\/p>\n Nacido en Manresa, Joaquim Amat-Piniella consigue en esta obra un equilibrio muy dif\u00edcil, cuando se escribe sobre los campos nazis, entre lo emocional y lo narrativo. Sus descripciones del infierno resultan precisas, estremecedoras, pero jam\u00e1s caen en el dramatismo f\u00e1cil. El autor es una v\u00edctima, pero tambi\u00e9n un atento observador de la brutal realidad que le ha tocado vivir: \u201cEra necesario comprender, compadecer, ayudar. Por sentido del deber o por sentimiento sincero, lo mismo daba, era necesario hacerlo. Luchar como fuese, sacrific\u00e1ndolo todo, evitar ser absorbido por el \u201cesp\u00edritu del campo\u201d. Cualquier otra cosa ser\u00eda colaborar con el nazismo\u201d.(2014)<\/p>\n <\/p>\n “\u00c9s un llibre mod\u00e8lic: per la mod\u00e8stia i honestedat del seu autor; per la dosificaci\u00f3 dels horrors, sempre pensant en el lector; pels seus personatges, caracteritzats no perqu\u00e8 diuen grans frases sin\u00f3 perqu\u00e8 reflecteixen un pensament i un patiment. Per\u00f2, sobretot, per la capacitat de donar al lector la veritat \u00edntima dels qui van sobreviure”. <\/p>\n “Encara que de vegades ha estat molt injustament valorada,\u00a0K.L. Reich\u00a0<\/em>\u00e9s ja un\u00a0cl\u00e0ssic de la novel\u00b7la catalana de postguerra i una refer\u00e8ncia ineludible de l’anomenada literatura concentracion\u00e0ria<\/strong>. Amat-Pinella no es va interessar tant per la seva pr\u00f2pia an\u00e8cdota biogr\u00e0fica de deportat com per arribar a assolir el bell concepte de “veritat \u00edntima” que explicita al magn\u00edfic pr\u00f2leg. Com que va voler reflectir tot el que va veure i viure a Mauthausen, Amat-Piniella va elaborar una novel\u00b7la perfectament objectiva i valenta, tancada i circular, que no va agradar a tothom. Per comprendre un m\u00f3n trasbalsat i una mem\u00f2ria ferida, Montserrat Roig es va acostar a aquell “home miop, de rostre ample i somriure trist” i el va escoltar. D’aquelles trobades en va n\u00e9ixer\u00a0Els catalans als camps nazis\u00a0<\/em>(1977), un reportatge impressionant, mod\u00e8lic, que Roig va dedicar a Joaquim Amat-Piniella. Potser no podia ser d’altra manera. Amat-Piniella ha acabat passant a la hist\u00f2ria de la literatura catalana per una obra que no nom\u00e9s \u00e9s un monument literari. Perqu\u00e8\u00a0K.L. Reich<\/em>\u00a0\u00e9s tamb\u00e9 un document esfere\u00efdor, al\u00b7lucinant, sobre el trist dest\u00ed de milers de catalans als camps nazis”. (2010)<\/p>\n <\/p>\n “K.L. Reich<\/em>\u00a0\u00e9s una novel\u00b7la basada en personatges i en fets certs. Amat-Piniella no fa una narraci\u00f3, una cr\u00f2nica del camp, sin\u00f3 que la transfigura, la sublima, per a convertir-la en novel\u00b7la, la qual cosa \u00e9s un fet m\u00e9s de la seva finesa humana i de la seva agudesa liter\u00e0ria. Perqu\u00e8 fer una cr\u00f2nica -per a un que hagi viscut una cosa- \u00e9s molt f\u00e0cil, est\u00e0 a l’abast de tothom. Per\u00f2 sublimar i transfigurar una aventura dram\u00e0tica i tr\u00e0gica com aquella per a fer-ne una novel\u00b7la -que sembli que ell parli com si ell no hi fos, com si parlessin d’altres-, aix\u00f2\u00a0t\u00e9 un m\u00e8rit art\u00edstic i hum\u00e0 assolible per a poca gent<\/strong>“. (Confer\u00e8ncia pronunciada a Manresa l’any 1974, arran de la mort de Joaquim Amat-Piniella)<\/p>\n <\/p>\nCarme Arnau<\/h2>\n
Alfred Badia<\/h2>\n
Enric Badosa<\/h2>\n
Llu\u00eds A. Baulenas<\/h2>\n
Maria Bohigas<\/h2>\n
Maria Campillo<\/h2>\n
\ni jo, que callo entre silencis, parlar\u00e9”<\/p>\nLloren\u00e7 Capdevila<\/h2>\n
Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/h2>\n
Jordi Castellanos<\/h2>\n
Jordi Coca<\/h2>\n
Josep Cots<\/h2>\n
Miquel Dol\u00e7<\/h2>\n
Josep Antoni Duran i Lleida<\/h2>\n
Josep Maria Espin\u00e0s<\/h2>\n
Odei A.-Etxearte<\/h2>\n
Josep Faul\u00ed<\/h2>\n
\n(Abril del 2005)<\/p>\nCarles Feixa i Carme Agust\u00ed<\/h2>\n
Llu\u00eds Freixas Mascort<\/h2>\n
Joan Fuster<\/h2>\n
Jordi Garc\u00eda-Soler<\/h2>\n
Carlos Gir\u00f3n<\/h2>\n
Pere Gomila<\/h2>\n
Manuel Gregorio Gonz\u00e1lez<\/h2>\n
Juli\u00e0 Guillamon<\/h2>\n
Emili Juan<\/h2>\n
Oriol Junqueras<\/h2>\n
Josep Maria Llur\u00f3<\/h2>\n
\n\u201c…Voldria subratllar que\u00a0K.L.Reich<\/em>\u00a0representa, en el sentit art\u00edstic del terme, la trobada entre una subjectivitat formulada en l\u2019obrador del nacionalisme i la versi\u00f3 aberrant \u2013racista, assassina- de la ideologia nacionalista. Dit aix\u00f2, Amat-Piniella mai no va abandonar, pel que sembla, les conviccions catalanistes, per\u00f2 aquestes van quedar segurament for\u00e7a matisades o neutralitzades per la seva condici\u00f3 de supervivent\u201d. (2011)<\/p>\nJosep M. L\u00f3pez Gifreu<\/h2>\n
Marta Mar\u00edn- D\u00f2mine<\/h2>\n
Jos\u00e9 R. Marra-L\u00f3pez (“Insula”)<\/h2>\n
Ignacio Mart\u00ednez de Pis\u00f3n<\/h2>\n
Xavier Massot Mart\u00ed<\/h2>\n
Ricardo Men\u00e9ndez Salm\u00f3n<\/h2>\n
Joaquim Molas<\/h2>\n
V\u00edctor Mora<\/h2>\n
Antonio Mu\u00f1oz Molina<\/h2>\n
Anna Muri\u00e0<\/h2>\n
Manel Oll\u00e9<\/h2>\n
Vicen\u00e7 Pag\u00e8s Jord\u00e0<\/h2>\n
Javier P\u00e9rez de Alb\u00e9niz<\/h2>\n
Xavier Pla<\/h2>\n
\n(Avui, 20 de mar\u00e7 de 2008)<\/p>\nFerran Planes<\/h2>\n