{"id":74833,"date":"2022-09-07T19:45:35","date_gmt":"2022-09-07T18:45:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/?page_id=74833"},"modified":"2022-09-07T19:45:35","modified_gmt":"2022-09-07T18:45:35","slug":"mon-ami","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/mon-ami\/","title":{"rendered":"\u201cMon ami\u201d"},"content":{"rendered":"

Aqu\u00ed trobareu la narraci\u00f3 \u201cMon ami\u201d que Joaquim Amat-Piniella public\u00e0 a la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cEls autors de l\u2019ocell de paper\u201d, l\u2019any 1957.<\/span><\/h2>\n
\n

<\/h2>\n
\n

\u201cMON AMI\u201d<\/strong><\/h2>\n

J. Amat-Piniella<\/p>\n

\n

Col\u00b7lecci\u00f3
\nELS AUTORS DE L\u2019OCELL DE PAPER<\/p>\n

Barcelona
\n(1957)<\/p>\n

\n

J. AMAT-PINIELLA, nat a Manresa (Comarca de Bages), l\u2019any 1913. La seva afecci\u00f3 per les lletres es reflect\u00ed en diverses col\u00b7laboracions primerenques a la premsa local i en revistes de joves. Posteriorment public\u00e0 un recull de retrats literaris \u201cOmbres al calidoscopi\u201d. L\u2019any 1956 public\u00e0 l\u2019obra \u201cEl Casino dels Senyors\u201d, fruit d\u2019una ir\u00f2nica i fidel observaci\u00f3 de les grandeses i mis\u00e8ries d\u2019una petita ciutat.<\/em><\/p>\n

(\u201cNova Col\u00b7lecci\u00f3 Lletres, n\u00ba24)<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

S\u2019eixug\u00e0 el front amb el rev\u00e9s de la m\u00e0, i alguns flocs dels seu cabells grisos van cedir per uns moments a la for\u00e7a que restablia un ordre relatiu en el seu pentinat. Molt animat apareixia el carrer en aquelles hores del vespre. Hom hauria dit que ning\u00fa no tenia casa on parar, o que era en els caf\u00e8s, en les cadires p\u00fabliques del passeig central, on la multitud vivia. A la dona li sembl\u00e0 aclaparadora la xafogor i dirig\u00ed l\u2019esguard al cel per si tenia la sort de descobrir-hi algun rastre d\u2019estrella. La fosca era impenetrable. Devia estar ennuvolat, o potser fossin les llums dels fanals que res no deixaven veure damunt seu, per\u00f2 Am\u00e8lia no tenia gaire temps i no era cosa de perdre\u2019l amb les estrelles.<\/p>\n

No feia encara una hora que treballava i no es podia queixar dels resultats. Amb la gernaci\u00f3 que omplia les terrasses dels caf\u00e8s, Am\u00e8lia esperava acabar d\u2019hora. Contempl\u00e0 amb amor la mercaderia que portava al cistellet. \u201cS\u00f3n precioses\u201d, es digu\u00e9 amb orgull d\u2019artista, i record\u00e0 que, essent encara una criatura, la seva mare havia exclamat un dia davant d\u2019un ram de roses:<\/p>\n

\u2013 Mira que s\u00f3n boniques! Semblen artificials…<\/p>\n

Qu\u00e8 diria ara, davant d\u2019aquestes flors de filferro i de robes virolades, que ella confeccionava cada dia amb les seves mans secardines?<\/p>\n

Am\u00e8lia s\u2019atans\u00e0 a la terrassa, plena de gom a gom, del Caf\u00e8 Central.<\/p>\n

\u2013 Flors, senyor?<\/p>\n

Aquell xicot nom\u00e9s tenia ulls per a la rossa que s\u2019asseia al seu costat i ni tan solament s\u2019adon\u00e0 de la venedora.<\/p>\n

\u2013 Es que no li agraden?\u2013 insist\u00ed la vella.<\/p>\n

\u2013 S\u00f3n molt boniques, s\u00ed, per\u00f2 no necessito flors.<\/p>\n

\u201cPotser s\u2019imagina que s\u00f3n molt cares\u201d, pens\u00e0 Am\u00e8lia.<\/p>\n

\u2013 Agafi\u2019n una,\u00a0mon ami<\/u>\u2013 invit\u00e0 aleshores\u2013. \u00c9s un obsequi de la \u201ccasa\u201d.<\/p>\n

El miny\u00f3 va somriure, per\u00f2 no es decid\u00ed a acceptar-la.<\/p>\n

\u2013 No, no; molt agra\u00eft!<\/p>\n

\u2013 A la senyoreta li agradar\u00e0 de portar-la. \u00c9s una cam\u00e8lia que sembla natural, no m\u2019ho negar\u00e0!<\/p>\n

La rossa no es va fer pregar gens.<\/p>\n

\u2013 \u00c9s molt ben feta\u2013 reconegu\u00e9, bo i admirant-la\u2013. Les fa vost\u00e8 mateixa?<\/p>\n

\u2013 Nom\u00e9s imito les naturals\u2013 confess\u00e0 Am\u00e8lia amb mod\u00e8stia.<\/p>\n

Resignat, el noi es va treure la cartera.<\/p>\n

\u2013 He dit que \u00e9s un obsequi. Passo cada dia per aqu\u00ed. Dem\u00e0 o un altre dia, ja tindr\u00e0 temps de comprar-me\u2019n dues.<\/p>\n

\u2013 Dues?<\/p>\n

\u2013 O una, si s\u2019ho estima m\u00e9s, per\u00f2 s\u00e0piga que li costaran el mateix dues que una. \u00c9s el negoci, sap?<\/p>\n

El xicot va somriure amb simpatia. Am\u00e8lia va pensar que el seu Felip devia riure com ell.<\/p>\n

\u2013 En aquest cas, val m\u00e9s que pagui de seguida. Digui\u2019m el que li dec.<\/p>\n

\u2013 No res.<\/p>\n

\u2013 Per\u00f2, dona…<\/p>\n

\u2013 No est\u00e0 b\u00e9 posar-li preu a un obsequi.<\/p>\n

\u2013 Doncs, deixi que jo l\u2019obsequi\u00ef a vost\u00e8…<\/p>\n

\u2013 Aix\u00f2 ja s\u00f3n figues d\u2019un altre paner.<\/p>\n

En donar-li uns bitllets, el miny\u00f3 la fit\u00e0 encuriosit.<\/p>\n

\u2013 Em permet una pregunta?<\/p>\n

Am\u00e8lia va fer un senyal afirmatiu.<\/p>\n

\u2013 Per qu\u00e8 ven flors, vost\u00e8?<\/p>\n

\u2013 Qu\u00e8 en faria, si no les vengu\u00e9s?<\/p>\n

El client va riure una altra vegada, sorpr\u00e8s de la vivacitat de la vella.<\/p>\n

\u2013 No vol dir-m\u2019ho, oi?<\/p>\n

\u2013 Vost\u00e8 mateix ho ha dit,\u00a0mon ami<\/u>: venc flors, no pas secrets.<\/p>\n

Am\u00e8lia prengu\u00e9 comiat amb un somriure i prov\u00e0 sort a una altra taula. \u201cPer qu\u00e8 venc flors? Ves quina pregunta\u201d, remug\u00e0.<\/p>\n

La dona ha oblidat els motius de la seva actual ocupaci\u00f3. Va comen\u00e7ar venent quadres que ella mateixa pintava, per\u00f2 la gent no s\u2019emociona amb l\u2019art. Despr\u00e9s, es dedic\u00e0 a vendre nines de drap, que mai tampoc foren un gran negoci, i quan la vista comen\u00e7\u00e0 a flanquejar-li, es decid\u00ed per aquestes flors, de molt m\u00e9s f\u00e0cil confecci\u00f3. En els seus primers temps de venedora ambulant, tamb\u00e9 hauria pogut vendre el seu cos, si hagu\u00e9s volgut, per\u00f2 el m\u00e9s segur \u00e9s que ara ja no li quedarien clients. Am\u00e8lia riu per dins en fer mem\u00f2ria de les poques coses que desitja recordar. Vendre flors \u00e9s molt millor. La mercaderia \u00e9s bella i prou impersonal per poder desprendre-se\u2019n sense pena. La vida no ha estat gens f\u00e0cil per a Am\u00e8lia, per\u00f2 tampoc excessivament dif\u00edcil. Eliminar necessitats, heus ac\u00ed el gran secret! La gent es mofa d\u2019ella sempre que el revela. La gent es riu de qualsevol cosa, per molta veritat que contingui… Ah, la gent!<\/p>\n

\u201cPreferiria regalar aquestes flors!\u2013 pensa en contemplar-les en el canastrell\u2013. Aquell xicot hauria cregut que \u00e9s el meu truc habitual per tal de vendre m\u00e9s. Davant de la noia, ha preferit no insistir, no m\u2019hauria perdonat mai el rid\u00edcul que li hauria fet fer… S\u2019assembla al meu Felip, i for\u00e7a! No, no puc deixar de cobrar el que venc. Aquest any he d\u2019anar a veure\u2019l…\u201d<\/p>\n

\u2013 Flors, senyor?<\/p>\n

\u2013 Hola,\u00a0mon ami<\/u>! \u2013 li contest\u00e0 una veu estent\u00f2ria.<\/p>\n

Am\u00e8lia somrigu\u00e9 en recon\u00e8ixer-la.<\/p>\n

\u2013 Perdoni. No me n\u2019havia adonat, de vost\u00e8.<\/p>\n

\u2013 Cada vegada m\u00e9s curta de vista, oi\u00a0mon ami<\/u>? Em penso que treballes massa, per als teus anys.<\/p>\n

Era un home de molta planta, un vell que traspuava vitalitat, assegut davant d\u2019una copa de\u00a0bitter<\/u>.<\/p>\n

\u2013 No vols fer-me companyia?<\/p>\n

\u2013 He d\u2019acabar aviat.<\/p>\n

\u2013 No\u00a0piten<\/u>\u00a0els negocis?<\/p>\n

\u2013 Aix\u00ed, aix\u00ed! He venut tres roses, dues tulipes i una cam\u00e8lia.<\/p>\n

\u2013 Bravo! Aix\u00f2 s\u2019ha de celebrar! No t\u2019hi pensis m\u00e9s i seu!<\/p>\n

Mentre Am\u00e8lia s\u2019instal\u00b7lava, el seu amic cridava el cambrer.<\/p>\n

Ella digu\u00e9 com si parl\u00e9s sola:<\/p>\n

\u2013 Tot l\u2019any hauria de ser estiu! Aleshores s\u00ed que, de tant en tant, podria anar a veure el meu Felip!<\/p>\n

L\u2019home va somriure pensant que, a partir d\u2019aquest instant, ja res no contaria la seva amiga que fos cert. Pregunt\u00e0 amb bonhomia:<\/p>\n

\u2013 Tens not\u00edcies seves?<\/p>\n

\u2013 Tres cartes al mes.<\/p>\n

\u2013 El mes passat van ser quatre.<\/p>\n

\u2013 Es deu haver entretingut, la quarta, per\u00f2 no fallar\u00e0 n\u2019estic segura…<\/p>\n

\u2013 Quan penses anar-lo a veure?<\/p>\n

\u2013 Abans d\u2019acabar l\u2019any.<\/p>\n

\u2013 L\u2019any passat em vas dir el mateix, i encara \u00e9s l\u2019hora que hi has d\u2019anar.<\/p>\n

\u2013 \u00c9s clar que s\u00ed, que hi vaig anar!<\/p>\n

\u2013 No me n\u2019havies dit res,\u00a0mon ami<\/u>. No hauria esperat mai de tu una desatenci\u00f3 com aquesta!<\/p>\n

\u2013 Perdoni\u2019m; s\u00f3n tants els que m\u2019ho pregunten i als quals en sento obligada a donar explicacions, que de vegades em confonc.<\/p>\n

L\u2019home va somriure ben\u00e8vol.<\/p>\n

\u2013 No et facis mala sang. Suposo que devia ser un viatge com tots els altres que has fet d\u2019en\u00e7\u00e0 que ens coneixem.<\/p>\n

\u2013 Semblant, \u00e9s clar. Com volia que fos?<\/p>\n

Ricard va con\u00e8ixer\u00a0mon ami<\/u>\u00a0quinze anys enrere, quan en enviudar va comen\u00e7ar de sortir cada cap al tard a l\u2019hora de l\u2019aperitiu. Pobra dona! Moltes vegades l\u2019havia invitada a la seva taula com avui, i sempre la conversa derivava vers aquests viatges imaginaris. On parava aquell Felip? Vivia? Havia mort? \u00c9s que havia existit realment? Quinze anys enrere, segons Am\u00e8lia, vivia a Madrid, estudiant alguna cosa. Res no havia canviat en aquest lapse. L\u2019home va haver de riure\u2019s de les aptituds d\u2019un estudiant tant aprofitat…<\/p>\n

\u2013 Digues,\u00a0mon ami<\/u>, prospera gaire en els estudis, el teu fill?<\/p>\n

\u2013 Tres matr\u00edcules d\u2019honor, el curs passat.<\/p>\n

\u2013 Enhorabona! Heus ac\u00ed un noi aplicat! Deus estar-ne ben orgullosa!<\/p>\n

Arrib\u00e0 el cambrer amb el servei encomanat.<\/p>\n

\u2013 Des de molt petit, ha estat sempre un bon alumne. Jo li vaig ensenyar les primeres lletres, dibuix, franc\u00e8s i una mica de solfeig.<\/p>\n

\u2013 Tot el que saps, \u00e9s natural.<\/p>\n

La vella s\u2019enretir\u00e0 del front els flocs de cabells grisos.<\/p>\n

\u2013 Vaig saber pujar-lo b\u00e9, sense immod\u00e8stia per la meva part. Vost\u00e8 ja sap que vaig cursar estudia a Par\u00eds.<\/p>\n

Ricard va fer com si fos la primera vegada que li ho sent\u00eds dir.<\/p>\n

\u2013 A Par\u00eds?<\/p>\n

\u2013 El meu pare era tot un senyor i volgu\u00e9 per als seus fills el bo i millor de l\u2019\u00e8poca. Deia que una bona educaci\u00f3 \u00e9s el millor dot per a una noia.<\/p>\n

\u2013 Beu,\u00a0mon ami<\/u>. Aix\u00f2 se t\u2019escalfar\u00e0.<\/p>\n

Am\u00e8lia es dugu\u00e9 la copa als llavis i begu\u00e9 un glop que va paladejar uns instants.<\/p>\n

\u2013 T\u2019agrada, oi?<\/p>\n

\u2013 S\u00ed, m\u2019agrada molt. M\u2019agrada d\u2019estar asseguda en un Caf\u00e8 i prendre aperitius, com en els meus bons temps. No es pensi que ho fes gaire sovint,no. Nom\u00e9s amb el meu marit.<\/p>\n

\u2013 Qu\u00e8 se n\u2019ha fet del teu marit?<\/p>\n

\u2013 No ho s\u00e9.<\/p>\n

\u2013 T\u2019atonyinava, segons tinc ent\u00e8s.<\/p>\n

\u2013 D\u2019on ho ha tret?<\/p>\n

\u2013 Tu m\u2019ho havies dit.<\/p>\n

\u2013 Quina bestiesa! El meu marit sempre va ser un bon home.<\/p>\n

Ricard va contemplar la seva amiga amb expressi\u00f3 pietosa. Quan la va con\u00e8ixer, potser tenia Am\u00e8lia quaranta-cinc anys vistent, endegada, amb un cos d\u2019adolescent, xerraire i simp\u00e0tica. Venia quadrets emmarcats a l\u2019anglesa, petits apunts resolts amb gr\u00e0cia. L\u2019home, tot just morta la seva muller, havia cregut veure en Am\u00e8lia una bona ca\u00e7a, f\u00e0cil a m\u00e9s d\u2019apetitosa.<\/p>\n

\u2013 Oh, no,\u00a0mon ami<\/u>!\u2013 contestava ella invariablement a totes les insinuacions. No tinc dret a pensar en mi, en aquestes coses; em dec al meu Felip. Un dia o altre quan exposi els meus treballs, no aquests que venc, sin\u00f3 els que tinc a casa, comprendr\u00e0 el meu fill que la seva mare \u00e9s un artista. He de treballar molt…<\/p>\n

Ricard, nom\u00e9s per curiositat, havia fet esbrinaments, per\u00f2 res no n\u2019havia tret. Les dades que tenia eren insuficients, i la hist\u00f2ria, mig embastada a trav\u00e9s de les explicacions fragment\u00e0ries d\u2019Am\u00e8lia, era un melodrama de digesti\u00f3 dif\u00edcil: el marit que la pegava, la fugida de casa, la falsa acusaci\u00f3 de tr\u00e0fic d\u2019estupefaents, la detenci\u00f3, l\u2019empresonament… Mentrestant, el fill estudiava a Madrid, aneu a saber quina carrera! Va acabar per desinteressar-se d\u2019ella. Hauria estat, anant b\u00e9, una amant inc\u00f2moda… La veia encara de tard en tard, venent quadrets, primer, nines, despr\u00e9s, i \u00faltimament, flors artificials. En el transcurs dels anys, la pobra dona s\u2019havia anat esgotant, perdent els seus atractius, la vista, la vivacitat, i augmentant en canvi la seva beneiteria. Mai no hi degu\u00e9 haver quadres per exposar, ni viatges a Madrid, ni lletres, ni potser tampoc no hi hagu\u00e9 fill que estudi\u00e9s. Aneu a saber… Segur\u00edssim ara, si m\u00e9s no, despr\u00e9s de quinze anys… A Ricard li feia pena la pobre dona, a la qual un dia es propos\u00e0 seduir. Fins li semblava impossible que mai li hagu\u00e9s plagut. Es distreu sentint-la garlar, aix\u00f2 s\u00ed, perqu\u00e8 a desgrat de la decad\u00e8ncia a qu\u00e8 est\u00e0 abocada, continuava essent la mateixa dona de quinze anys enrere i conservava part de la seva antiga gr\u00e0cia.<\/p>\n

\u2013 Per\u00f2, vas abandonar el marit, no m\u2019ho neguis!\u2013 li digu\u00e9 l\u2019home amb la seva veu de tro\u2013. Per una cosa o altra seria…<\/p>\n

\u2013 Es va morir, pobret.<\/p>\n

\u2013 Acabes de dir que no sabies res d\u2019ell.<\/p>\n

\u2013 Devia estar distreta; s\u00e9 que es va morir.<\/p>\n

\u2013 De tant beure?<\/p>\n

\u2013 No bevia m\u00e9s del que vost\u00e8 beu.<\/p>\n

Ricard object\u00e0 amb bon humor:<\/p>\n

\u2013 Amb la difer\u00e8ncia que jo no tinc a qui apallissar.<\/p>\n

Am\u00e8lia va engolir d\u2019una tirada la meitat de la copa. Despr\u00e9s, durant el silenci que sobrevingu\u00e9, va recordar que tenia pressa, que havia d\u2019anar a cercar uns materials abans de les nou. Altrament, no tindria flors per a l\u2019endem\u00e0. Eren agradables les operacions de confecci\u00f3 de les seves flors, i tamb\u00e9 vendre-les li era plaent. \u201cPer qu\u00e8 ven flors?\u201d. La pregunta era freq\u00fcent. \u201cPerqu\u00e8 m\u2019agraden.\u201d, hauria pogut contestar. \u201cMai no he deixat de ser una artista. La meva mare diria ara que les meves flors s\u00f3n m\u00e9s boniques que les naturals. Una bestiesa! No pot ser veritat. Ella no hi entenia res… Els falta el perfum, la frescor, la precarietat… Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s bon negoci que no vendre-les naturals. El p\u00fablic aprecia el treball que em costen, i com que de flors hi ent\u00e9n m\u00e9s que quadres o de nines, no li fa res pagar-les. S\u2019estimen m\u00e9s el gat que la llebre, perqu\u00e8 no deixen de ser una imitaci\u00f3 i no puc creure que valguin m\u00e9s…\u201d<\/p>\n

\u2013 Qu\u00e8 penses,\u00a0mon ami<\/u>?<\/p>\n

Am\u00e8lia somrigu\u00e9 breument i agaf\u00e0 la copa.<\/p>\n

\u2013 En l\u2019art.<\/p>\n

\u2013 No t\u2019est\u00e0s de res! Es que encara pintes?<\/p>\n

\u2013 No, no. Els quadres ja no em diuen res.<\/p>\n

\u2013 Ho sap, el teu fill, que vens flors al carrer?<\/p>\n

Negligint-la, com si la pregunta hagu\u00e9s lliscat per damunt de la seva pell, Am\u00e8lia no va contestar. S\u2019aprop\u00e0 la copa als llavis i la va buidar d\u2019un cop. Ricard es penedia d\u2019haver fet la pregunta i, a ben segur, volgu\u00e9 reparar la seva impietat.<\/p>\n

\u2013 Quant en vols, d\u2019aquestes flors que duus aqu\u00ed?<\/p>\n

\u2013 No les hi vendr\u00e9 pas.<\/p>\n

\u2013 No? Per qu\u00e8? Jo sempre he estat un bon client te, i endem\u00e9s, aquesta nit les necessito.<\/p>\n

\u2013 Li regalar\u00e9 una rosa.<\/p>\n

\u2013 No em vinguis amb les teves traces! Vull tot el que portes aqu\u00ed. T\u2019asseguro que necessito aquestes flors. T\u2019he convidat per fer negoci, per res m\u00e9s. Va, d\u00f3na\u2019m preu!<\/p>\n

\u2013 No faci broma!<\/p>\n

L\u2019home, per demostrar que no en feia, va treure diners de la butxaca i va fer un c\u00e0lcul amb un cop d\u2019ull.<\/p>\n

\u2013 T\u00e9 aix\u00f2… Les flors s\u00f3n meves. Per avui ja est\u00e0s llesta.<\/p>\n

\u2013 Gr\u00e0cies,\u00a0mon ami<\/u>\u2013 va somriure Am\u00e8lia.<\/p>\n

\u2013 Fes-m\u2019ho saber, quan vagis a Madrid.<\/p>\n

\u2013 Amb uns quants clients com vost\u00e8, ja no trigar\u00e9 a anar-hi.<\/p>\n

Va buidar la cistella, combin\u00e0 el pom amb tot l\u2019art de qu\u00e8 era capa\u00e7 i el lliur\u00e0 al seu amic.<\/p>\n

\u2013 Vaig a buscar material per a dem\u00e0\u2013 digu\u00e9 en aixecar-se\u2013. Gr\u00e0cies, senyor Montoliu, moltes gr\u00e0cies!<\/p>\n

\u2013 Sort\u00a0mon ami<\/u>!\u2013 l\u2019acomiad\u00e0 l\u2019home bo i donant-li la m\u00e0.<\/p>\n

Am\u00e8lia s\u2019adre\u00e7\u00e0 carrer avall. L\u2019alcohol semblava haver-li alleugerit les cames, i tot el seu cos flotava en un element irreal. \u201cSi no fos pel viatge a Madrid \u2013 es digu\u00e9\u2013, prendria d\u2019aquest beuratge cada dia. Va b\u00e9 per al cor… Els metges diran el que els sembli, per\u00f2 jo s\u00e9 el que em conv\u00e9… Diners, aix\u00f2, diners! Si tingu\u00e9s dos o tres clients com el senyor Montoliu! Podria fer cada dia tres dotzenes de flors, potser quatre i tot… Ben poques vegades torno de buit a casa, per\u00f2… La veritat \u00e9s que no em puc queixar. Per qu\u00e8 li vaig dir que no al senyor Montoliu? \u00c9s un bon home. Aleshores em va fer por… no s\u00e9… el seu cos, la seva veuassa… Hauria pogut anar a Madrid sempre que m\u2019hagu\u00e9s vingut de gust…\u201d<\/p>\n

Pujava i baixava molta gent pel vial de l\u2019avinguda, i\u00a0mon ami<\/u>, amb la canastra buida penjada al bra\u00e7, gaireb\u00e9 corria. Ning\u00fa no es fixava en ella; el que ara li agradava. No era ja com antany, quan amb el seu marit i el seu fill vivia al poble, on tothom semblava estar amatent dels seus m\u00e9s insignificants moviments, saludar l\u2019un i l\u2019altre, donar condolences i enhorabones, preguntar a cadasc\u00fa segons llurs cuites, recordar els petits detalls de les vides de cada ve\u00ed o, si m\u00e9s no, de tots els que acudien a la botiga… Cert que el seu marit l\u2019estomacava quan tornava begut a casa, per\u00f2 aix\u00f2 havia deixat de comptar. Al principi de casats, tot anava sobre rodes. Van haver de transc\u00f3rrer bastants anys de vida conjugal perqu\u00e8 li entr\u00e9s el tedi, l\u2019avorriment de l\u2019ambient poblet\u00e0. El marit feia m\u00e9s cas del vi i del joc que de la casa, de la dona i el fill. A voltes, semblava foll en els seus rampells de c\u00f2lera per un tres i no res. El comptable de la f\u00e0brica havia sabut introduir-se en la seva vida, parlar-li d\u2019all\u00f2 que ella hauria volgut sentir en la boca del seu marit. Un poca-vergonya… Despr\u00e9s de la totxesa de casar-se amb un home que no feia per ella, la d\u2019haver fet cas d\u2019un br\u00e8tol… la darrera llisada fou severa, potser, l\u2019\u00fanica que Am\u00e8lia havia merescut de deb\u00f2. Despr\u00e9s, va venir tot all\u00f2 que la dona ja no recordava, perqu\u00e8… no ho volia recordar. Molts juraments havia fet aquell comptable de ka f\u00e0brica sobre el que pensava fer despr\u00e9s; va desapar\u00e8ixer sense deixar rastre. I calis viure… Am\u00e8lia ho va fer decentment; no volgu\u00e9 que Felip s\u2019hagu\u00e9s d\u2019avergonyir d\u2019ella. Felip, no veure el Felip, havia estat el seu c\u00e0stig, el pitjor de tots. Ara, ara s\u00ed, per\u00f2, que aniria a Madrid a veure\u2019l… Amb gaires com el senyor Montoliu…<\/p>\n

Una cantonada m\u00e9s i ja hauria arribat al lloc per on calia tombar. Esbiaix\u00e0 el cam\u00ed, amb el prop\u00f2sit de travessar la cal\u00e7ada, i es trob\u00e0 de sobte davant de la parada de la Joana, la bruixa, la que venia les millors flors naturals entre totes les venedores del carrer. Que alcavoteg\u00e9s, tal com deia la gent, o no, tant li feia a\u00a0mon ami<\/u>. Es detur\u00e0 a contemplar els ramells, reunits amb gust i posats en aigua, de la parada. D\u2019on rediantre trauria Joana unes flors tan boniques?<\/p>\n

\u2013 Com va aix\u00f2, Am\u00e8lia?\u2013 pregunt\u00e0 la bruixa en recon\u00e8ixer-la.<\/p>\n

\u2013 Ja ho pots veure, esgotades les exist\u00e8ncies.<\/p>\n

\u2013 No pots queixar-te.<\/p>\n

\u2013 Mai no m\u2019he queixat.<\/p>\n

Bromejant la venedora va inquirir:<\/p>\n

\u2013 I qu\u00e8? Quan penses anar a Madrid?<\/p>\n

Per\u00f2 Am\u00e8lia no va contestar. Digu\u00e9:<\/p>\n

\u2013 Confesso que les teves flors m\u2019agraden m\u00e9s que les meves.<\/p>\n

\u2013 Si no saps dir una altra cosa! Les teves no fan olor.<\/p>\n

\u2013 Per\u00f2 duren m\u00e9s.<\/p>\n

\u2013 Bah!<\/p>\n

Mon ami<\/u>\u00a0s\u2019escorcoll\u00e0 la butxaca del davantal, fins que reun\u00ed en un feix els bitllets rebregats i greixosos que hi guardava. F\u00e9u un c\u00e0lcul r\u00e0pid; devia tenir unes quaranta-cinc pessetes. Vint que destinava a materials, quinze per menjar l\u2019endem\u00e0 i les altres… per al viatge…<\/p>\n

\u2013 Qu\u00e8 en vols, d\u2019aquestes roses?\u2013 pregunt\u00e0.<\/p>\n

\u2013 Quinze pessetes.<\/p>\n

\u2013 A una col\u00b7lega, tamb\u00e9?<\/p>\n

\u2013 No te les hauria de donar ni per trenta. Tu em fas la compet\u00e8ncia.<\/p>\n

\u2013 Me les quedo per deu.<\/p>\n

\u2013 Ves a passeig! Em costen m\u00e9s.<\/p>\n

\u2013 M\u00e9s hi perdr\u00e0s, quan les hagis de llen\u00e7ar a les escombraries. Ning\u00fa no compra quatre roses comptades a quinze pessetes; no s\u00e9 si saps que hi ha crisi!<\/p>\n

\u2013 Per vist que est\u00e0s grillada, saps prou de regatejar…<\/p>\n

\u2013 Com et sembli!\u2013 va concloure Am\u00e8lia fent com si se n\u2019an\u00e9s.<\/p>\n

\u2013 Joana va canviar de pensament.<\/p>\n

\u2013 Endu-te-les, si les vols.<\/p>\n

Am\u00e8lia s\u2019ho rumi\u00e0 un moment.<\/p>\n

\u2013 Perdona, fill meu!\u2013 digu\u00e9 en veu baixa\u2013. No et sembla que s\u00f3n molt boniques?<\/p>\n

I va posar deu pessetes en les mans fastigoses de la bruixa.<\/p>\n

 <\/p>\n

J. AMAT-PINIELLA<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aqu\u00ed trobareu la narraci\u00f3 \u201cMon ami\u201d que Joaquim Amat-Piniella public\u00e0 a la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cEls autors de l\u2019ocell de paper\u201d, l\u2019any 1957. \u201cMON AMI\u201d J. Amat-Piniella Col\u00b7lecci\u00f3 ELS AUTORS DE L\u2019OCELL DE PAPER Barcelona (1957) J. AMAT-PINIELLA, nat a Manresa (Comarca de Bages), l\u2019any 1913. La seva afecci\u00f3 per les lletres es reflect\u00ed en diverses col\u00b7laboracions […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":6,"footnotes":""},"class_list":["post-74833","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74833","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=74833"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74833\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74833"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}