{"id":74800,"date":"2022-09-07T18:20:01","date_gmt":"2022-09-07T17:20:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/?page_id=74800"},"modified":"2026-02-23T22:56:58","modified_gmt":"2026-02-23T21:56:58","slug":"k-l-reich-la-seva-obra-cabdal","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/k-l-reich-la-seva-obra-cabdal\/","title":{"rendered":"“K.L. Reich”, la seva obra cabdal"},"content":{"rendered":"

“A la ‘nova Europa’, forjada amb sang innocent, devastacions i mis\u00e8ria, els espanyols antifranquistes no tenien altra pla\u00e7a que la d’un pot de cendres…”<\/span><\/strong><\/em>
\n<\/a><\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s “K.L. Reich”<\/h2>\n
\n

K.L.Reich<\/i>\u00a0\u00e9s una escruixidora novel\u00b7la de l\u2019escriptor manres\u00e0 Joaquim Amat-Piniella sobre els camps de concentraci\u00f3 nazis i la brutalitat del feixisme. “K.L. Reich<\/i>\u201d vol dir “Konzentrations Lager Reich” i era el segell que duien estampats tots els materials existents en un camp nazi. L\u2019obra \u00e9s un testimoni viu i esfere\u00efdor de les penalitats, tortures i humiliacions sofertes per milers de presoners als camps d\u2019extermini. \u00c9s la descripci\u00f3 de la mis\u00e8ria, la fam i la mort \u2013ja sigui en cambres de gas o en forns crematoris…- que dia a dia va envaint els camps nazis en la seva m\u00e9s macabra quotidianitat.<\/p>\n

Tanmateix,\u00a0K.L. Reich<\/i>\u00a0no \u00e9s nom\u00e9s una hist\u00f2ria de terror i de mort, sin\u00f3 tamb\u00e9 una hist\u00f2ria sobre la capacitat de resist\u00e8ncia de la naturalesa humana, sobre el manteniment de la dignitat humana en aquelles condicions tan dif\u00edcils i sobre l\u2019esperan\u00e7a en la vict\u00f2ria final de l\u2019Home davant la barb\u00e0rie feixista.<\/p>\n

La novel\u00b7la se centra en les vicissituds d\u2019uns deportats catalans i espanyols a Mauthausen i a d\u2019altres camps de la ribera del Danubi. En realitat, Amat hi descriu la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia i la d\u2019alguns dels seus companys, per\u00f2 ho fa d\u2019una manera novel\u00b7lada i ocultant la identitat real dels protagonistes. Ho relata aix\u00ed perqu\u00e8 Amat creia que la f\u00f3rmula novel\u00b7lada era\u00a0\u201cla m\u00e9s fidel a la veritat \u00edntima dels qui hem hagut de viure aquesta aventura\u201d.\u00a0<\/em>I afegia:\u00a0\u201cDespr\u00e9s de tot el que s\u2019ha escrit sobre els camps, amb l\u2019eloq\u00fc\u00e8ncia freda de les xifres i de les informacions period\u00edstiques, creiem que \u00e9s a trav\u00e9s dels actes, de les observacions, de les converses i dels estats d\u2019esperit dels nostres personatges, com podem donar una impressi\u00f3 m\u00e9s justa, m\u00e9s c\u00e0lida i m\u00e9s vivent de l\u2019envergadura humana del sacrifici\u201d.<\/em><\/p>\n

Amat-Piniella afirma que a la novel\u00b7la hi ha\u00a0\u201cuna composici\u00f3 d\u2019escenes, de situacions i de personatges, trobats als quatre camps per on hem passat durant els quatre anys i mig de captivitat\u201d.<\/em><\/p>\n

Els personatges m\u00e9s destacats que apareixen a\u00a0K.L. Reich<\/i>\u00a0s\u00f3n reals. El personatge central \u00e9s l\u2019Emili, un deportat que fa dibuixos pornogr\u00e0fics per als nazis. La seva lluita per la superviv\u00e8ncia f\u00edsica va estretament lligada al combat per salvar tamb\u00e9 la pr\u00f2pia dignitat humana. L\u2019Emili representa, d\u2019una banda, l\u2019alter ego d\u2019Amat-Piniella, per\u00f2 tamb\u00e9 el seu amic Arnal, que durant la seva estada als camps nazis feia dibuixos pornogr\u00e0fics per a un cap alemany.<\/p>\n

Els altres protagonistes de la novel\u00b7la s\u00f3n: en Francesc, un idealista, d\u2019una intensa vida interior i que ha lluitat per un m\u00f3n millor, en qui podem identificar el catal\u00e0 Pere Vives i Clav\u00e9, \u00edntim amic d\u2019Amat, que fou assassinat pels nazis amb una injecci\u00f3 de benzina al cor; l\u2019August, un militant anarquista; en Rubio, el cap de l\u2019organitzaci\u00f3 comunista clandestina del camp; el Vicen\u00e7 (\u201cel valenci\u00e0\u201d), la principal obsessi\u00f3 del qual \u00e9s el menjar, i l\u2019Ernest, una persona individualista i insolid\u00e0ria a ultran\u00e7a. A la novel\u00b7la tamb\u00e9 tenen un espai remarcable dos alemanys, de manera de pensar i actuar completament oposades: Werner, el responsable del magatzem, que refusa el nazisme i que intenta ajudar els presoners; i el comandant del camp, Hans Grupper, en qui identifiquem el comandant sanguinari Ziereis, de f\u00e8rria obedi\u00e8ncia nazi i que acabar\u00e0 su\u00efcidant-se davant la immin\u00e8ncia de l\u2019alliberament dels camps per les tropes aliades.<\/p>\n

K.L. Reich<\/i>\u00a0va rebre el premi Fastenrath l’any 1965.
\n<\/a><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

La introducci\u00f3, un document excepcional<\/h2>\n
\n

Joaquim Amat-Piniella va escriure una primera introducci\u00f3 a l\u2019obra \u2013que no s’ha publicat en llibre fins el maig del 2025 (en una nova edici\u00f3 de Club Editor)- que t\u00e9 un valor extraordinari. \u00c9s un document antifeixista de primer ordre, un text excepcional, colpidor i plenament actual. L’autor hi mostra decididament el seu esperit republic\u00e0 i antifeixista i hi acusa directament la “tr\u00edade de criminals”<\/em>\u00a0formada per Franco, P\u00e9tain i Hitler de ser els culpables de l\u2019holocaust, bo i afirmant categ\u00f2ricament que en aquella Europa els antifranquistes no tenien altre lloc que\u00a0<\/span>“un pot de cendres”.<\/span><\/em><\/p>\n

\u00c9s, sens dubte, la introducci\u00f3 que Amat hauria volgut publicar si aix\u00f2 hagu\u00e9s estat possible, per\u00f2 era absolutament impensable que un text de den\u00fancia tan clara i directa del feixisme es pogu\u00e9s publicar no ja els primers anys de la dictadura franquista, sin\u00f3 mentre visqu\u00e9s Franco. Fins i tot la seva presentaci\u00f3 al censor hauria pogut tenir greus conseq\u00fc\u00e8ncies per a ell. Conscient, per tant, que no el presentar\u00e0 a censura, Amat s\u2019hi esplaia obertament: qualifica el feixisme de\u00a0\u201ccrim monstru\u00f3s de lesa humanitat\u201d<\/em>\u00a0i afirma coses com aquestes:<\/p>\n

l\u2019\u00fanic delicte dels milers de malaurats que foren executats amb la m\u00e9s terrible de les morts, no era altra que llur lleialtat a la Rep\u00fablica espanyola durant la nostra guerra civil<\/p>\n

\u201cFranco no havia volgut recon\u00e8ixer-los com a s\u00fabdits, i P\u00e9tain es neg\u00e0 a considerar-los voluntaris a la defensa de Fran\u00e7a. Nom\u00e9s Hitler els admet\u00e9 per a devorar-los en el secret dels seus forns crematoris. Tr\u00edade de criminals, responsables tots tres de la mort espantosa de 5.500 germans nostres a trav\u00e9s de totes les tortures imaginables! Responsables tamb\u00e9 d\u2019un esclavatge de quatre anys i mig suportat pels supervivents en condicions inhumanes! Ni Franco, ni P\u00e9tain, ni Hitler, no oblidaven que eren els espanyols els qui, primer que ning\u00fa, havien plantat cara al feixisme internacional. A \u201cla nova Europa\u201d forjada amb sang innocent, devastacions i mis\u00e8ria, els espanyols anti-franquistes no tenien altra pla\u00e7a que la d\u2019un pot de cendres…\u201d<\/span><\/p>\n

\u201c<\/span>Per si no n\u2019hi havia prou amb les v\u00edctimes de la guerra civil, amb els assassinats pel falangisme, amb els centenars de milers que es podrien a les presons i camps espanyols, amb el paper glori\u00f3s dels voluntaris als ex\u00e8rcits aliats i amb les sofrences pr\u00f2pies de l\u2019exili en la massa dels desterrats, els nostres milers de morts a les terres hostils del Reich constitueixen l\u2019exponent m\u00e9s segur de l\u2019esfor\u00e7 peninsular a la causa de la llibertat\u201d.<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

La impossibilitat de publicar aquesta introducci\u00f3, que reflectia exactament el pensament d\u2019Amat-Piniella sobre el feixisme i l\u2019holocaust, oblig\u00e0 l’autor a autocensurar-se i a redactar una nova introducci\u00f3 en qu\u00e8 se suprimiren tots aquests par\u00e0grafs i se suavitzaren moltes altres afirmacions.\u00a0Aqu\u00ed podeu comparar els dos textos<\/strong>.<\/a><\/span><\/p>\n

Aquesta introducci\u00f3 va apar\u00e8ixer dins\u00a0la maleta que la fam\u00edlia Amat-Piniella va donar a la ciutat de Manresa<\/a>\u00a0(concretament a la carpeta \u201cFragments de\u00a0K.L. Reich<\/i>\u00a0suprimits\u201d), despr\u00e9s dels contactes que hi establiren els comissaris de l\u2019exposici\u00f3\u00a0\u201cJoves i Republicans. <\/a>La Rep\u00fablica a Manresa (1931-1936)\u201d<\/a>, organitzada per l\u2019Ajuntament de la capital del Bages. Els fulls de la introducci\u00f3 es van mostrar en una vitrina de l\u2019exposici\u00f3. Posteriorment el text es va publicar en un monogr\u00e0fic de la revista \u201cDovella\u201d<\/a> dedicat \u00edntegrament a l\u2019exposici\u00f3 (2001), al web de l’exposici\u00f3 “Joves i Republicans” (2002) i, \u00f2bviament, en aquest web dedicat a Joaquim Amat-Piniella (2004).<\/p>\n

El diari \u201cAvui\u201d se’n va fer un\u00a0ress\u00f2 especial.<\/a>
\n<\/a><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 han dit de “K.L. Reich” diverses personalitats<\/h2>\n
\n

K.L. Reich<\/i>, atesa la seva qualitat liter\u00e0ria i valor documental, ha estat considerada un “cl\u00e0ssic” dins la literatura universal sobre els camps de concentraci\u00f3. L\u2019obra ha estat elogiada un\u00e0nimement. Maria Aur\u00e8lia Capmany va catalogar-la com una de les novel\u00b7les testimoni m\u00e9s impressionants que s\u2019han escrit a la postguerra mundial. Jordi Castellanos la valora com una\u00a0\u201cpe\u00e7a mestra de la literatura de l\u2019holocaust\u201d<\/em>. Rafael Tasis la qualific\u00e0 de\u00a0\u201csensacional\u201d<\/em>\u00a0i a Montserrat Roig \u2013que la defin\u00ed com a\u00a0\u201c\u00e8pica\u201d<\/em>– li f\u00e9u obrir els ulls a un m\u00f3n que fins aleshores desconeixia per complet i del qual m\u00e9s tard es convertiria en una gran experta, com ho demostr\u00e0 el seu llibre\u00a0Els catalans als camps nazis<\/i>, que l\u2019escriptora dedic\u00e0, per cert, a Joaquim Amat-Piniella.<\/p>\n

Aqu\u00ed podeu llegir un\u00a0recull d’opinions de\u00a0K.L. Reich,<\/em>\u00a0publicades d’en\u00e7\u00e0 de la seva edici\u00f3<\/a>.<\/p>\n

Aqu\u00ed podeu llegir un\u00a0recull d’opinions demanades des d’aquest web, amb motiu del centenari de l’any Amat-Piniella (any 2013)<\/a>.
\n<\/a><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Any 2013. Opinions sobre K.L. Reich demanades amb motiu del centenari<\/h2>\n
\n

Amb motiu del centenari del naixement d’Amat-Piniella (22\/11\/1913) i del cinquantenari de la publicaci\u00f3 de la seva obra\u00a0K.L. Reich\u00a0<\/em>(octubre de 1963), hem demanat a diverses personalitats del m\u00f3n de la cultura, la hist\u00f2ria, el periodisme, etc. si volien donar, al llarg del 2013, la seva opini\u00f3 sobre aquesta magna novel\u00b7la.<\/p>\n

Hem rebut m\u00e9s de cinquanta textos. N’hi ha d’escriptors: Maria Barbal, Josep Maria Bertran Teixidor, Lloren\u00e7 Capdevila, Enric Casasses, Ferran Ramon-Cort\u00e9s, Miquel Desclot, Carles Duarte, Ramon Folch i Camarasa, Oriol Izquierdo, Enric Larreula, Gemma Lienas, Llu\u00eds Permanyer, Agust\u00ed Pons, Antoni Puigverd, Joan Safont, Josep Tom\u00e0s Cabot, Estanislau Torres i Vicen\u00e7 Villatoro; historiadors: Agust\u00ed Alcoberro, Josep Maria Figueres, Ramon Salvad\u00f3, Josep M. Sol\u00e9 i Sabat\u00e9, Rosa Toran, N\u00e0dia Varo i Pere Ys\u00e0s; ge\u00f2grafs: Josep Melero, Josep Oliveras i Samitier i Xavier Sanclimens; periodistes: \u00c0ngels Fust\u00e9, Marc Marc\u00e8, Xavier Prun\u00e9s, Salvador Red\u00f3 i Joan-Esteve Guillaumet; fil\u00f2sofs: Ramon Alcoberro; fil\u00f2legs: Sara Serrano; advocats: Marc Viader; estudiosos locals: Francesc Villegas; pol\u00edtics: els exalcaldes de Manresa Juli Sanclimens, Jordi Valls i Josep Camprub\u00ed; Adriana Delgado, presidenta del Consell Comarcal del Bages i Joan Calmet, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa; de persones de l\u2019\u00e0mbit de la medicina: Pere-Joan Cardona i Pere Culell, i del m\u00f3n de la cultura i l’ensenyament com Assumpta Bailac, Joan Carri\u00f3, Dolors Estrada, Pep Garcia-Pascual, Carles Giner, Juli Grandia, Ivan Padilla, Ignasi Perramon, Ramon Torra i Joan Vilamala.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha escrit el director del Memorial Democr\u00e0tic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Palou-Loverdos, la presidenta del PEN catal\u00e0, Carme Arenas i el coordinador del centenari de naixement de Joaquim Amat-Piniella, Josep Alert.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aqu\u00ed podeu llegir\u00a0les opinions sobre K.L. Reich que hem demanat amb motiu del centenari<\/strong><\/a>
\n<\/a><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 va dir Amat-Piniella de “K.L. Reich”<\/h2>\n
\n

L\u2019escriptor manres\u00e0 va ser entrevistat en algunes ocasions a la premsa de l\u2019\u00e8poca, especialment sobre la seva principal novel\u00b7la. Aqu\u00ed podeu veure un\u00a0recull d\u2019opinions d\u2019Amat-Piniella sobre\u00a0K.L. Reich<\/i><\/a>. S\u00f3n comentaris que ens permeten con\u00e8ixer una mica m\u00e9s l\u2019obra. Tamb\u00e9 aqu\u00ed podeu llegir\u00a0comentaris d\u2019Amat sobre la seva estada als camps d\u2019extermini<\/a>.<\/a><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

A qui est\u00e0 dedicat “K.L. Reich”<\/h2>\n
\n

K.L.Reich<\/i>\u00a0est\u00e0 dedicat a dues persones que van ser molt importants per a Amat-Piniella:<\/span><\/p>\n