El simbolisme de la bandera catalana, la bandera republicana i el desplegament dels quatre plòters durant l’espectacle

 

L’espectacle commemoratiu dels 90 anys de la proclamació de la República celebrat a la Plaça Major el 14 d’abril del 2021 va voler evocar aquella jornada històrica transcendental.

Escenogràficament, visualment, artísticament no és una reconstrucció exacta dels fets, és una evocació. Pel que fa als textos, és un recull ampli de testimonis directes d’aquella jornada històrica, molts de Manresa, però també d’altres indrets.

Durant l’espectacle, que va durar 45’, es pot anar comprovant el simbolisme de cadascuna de les banderes, la catalana i la republicana, que són les que es van hissar a l’Ajuntament de Manresa el 14 d’abril del 1931, i el progressiu desplegament de quatre plòters amb imatges prou eloqüents d’aquell període.

Al llarg de l’espectacle les dues banderes tenen un gran protagonisme. Tots els testimonis d’aquell gran moment històric a Manresa ens parlen de l’existència d’aquestes dues banderes que una munió de manifestants manresans van portar del Passeig de Pere III a la Plaça Major. I s’hissen les dues banderes. És Història.

A l’espectacle, la bandera catalana té una presència solemne des del primer moment: surt de la plaça, surt d’entre la gent, es passeja entre el públic, s’entronitza, presideix tota la sessió, es fa onejar, entra a dins l’Ajuntament, surt al balcó de l’Ajuntament, es torna a fer onejar. Té una presència impactant. Adquireix un gran simbolisme.

I aleshores sorgeix la bandera republicana, de grans dimensions. I es desplega des del balcó principal de l’Ajuntament. De cop. Com va caure la Monarquia. I s’implanta la República. De manera sobtada i pacífica, enmig d’una gran joia col·lectiva. És un signe de trencament, de ruptura brutal -però instantània- amb un règim fallit, decadent, corrupte… I la bandera catalana continua onejant per sobre de la republicana. És així com s’ha volgut mostrar artísticament. I el resultat és un efecte visual molt potent.

Aleshores -cal posar-hi èmfasi- la bandera republicana tenia aquest simbolisme absolutament rupturista amb el règim anterior, significava l’antítesi de la Monarquia i, per tant, la fi d’aquell règim nefast, que havia donat suport a la dictadura de Primo de Rivera, i l’arribada de les llibertats polítiques, socials i nacionals, amb l’esperança d’un govern propi per Catalunya. Era la bandera que aleshores simbolitzava el canvi de règim. Per això és tan important en aquell moment. I per això aleshores tothom qui pot, porta llaços republicans. I, a més de buscar banderes catalanes, la gent busca banderes i llacets republicans. Ho escrivia Joaquim Amat-Piniella:

Les merceries es cansen de vendre cintes tricolors. Els centres oficials tenen treballs per a trobar banderes republicanes.”

I Josep Maria Gasol en les seves memòries:

“L’eufòria continuà bastants dies. Proliferaren banderes i llacets tricolors. Arreu vèiem retrats dels “màrtirs” Galán i García Hernández i unes inefables oleografies de la República, representada per una figura de dona amb túnica blanca fins als peus, cofada amb la gorra frígia, enarborant la nova bandera espanyola i amb un lleó mansament ajagut vora seu.”

Per tant, s’ha d’entendre la importància i el significat de la bandera republicana en aquell context d’alegria i d’esperança del dia 14 d’abril del 1931, que s’ha volgut evocar, no en el context actual.

D’altra banda, les imatges dels quatre plòters imponents que es van desplegant des dels altres balcons de l’Ajuntament també tenen molta càrrega simbòlica: el del president Francesc Macià i l’alcalde de Manresa Joan Selves al balcó de l’Ajuntament, el 7 de juny del 1931, en la primera visita del president Macià a Manresa; el dels tres alcaldes republicans de Manresa (Joan Selves, Lluís Prunés i Francesc Marcet), l’11 de setembre del 1932; el del dibuix del manresà Anselm Corrons (publicat, el 1932, a Un “Llibre verd” de Vicenç Prat) sobre la caiguda de la monarquia i l’adveniment de la República, i el de la inauguració del Grup Escolar Renaixença a càrrec del president Lluís Companys i del conseller Ventura Gassol, el 15 de setembre del 1934.

I tot el que es va viure aquell dia, d’entusiasme, il·lusió, eufòria, de proclamació de la República Catalana per Macià, de la proclamació de la República a tots els ajuntaments, de les ànsies de llibertat, de les manifestacions arreu del país… queda reflectit en els nombrosos textos recollits que els actors i actrius tan magníficament van interpretar.

 

Buscar a tot memoria.cat