L’Escola de l’Ateneu Obrer Manresà

Resum

A l’inici de la República, es fundà a Manresa l’Escola de l’Ateneu Obrer Manresà. Va néixer sota l’impuls de sectors obreristes de classe mitjana que, seguint la tradició de l’Ateneu Obrer Manresà, decimonònica institució de cultura popular, apostaren per la formació dels joves per tal de facilitar un canvi social en un sentit més igualitari i just. Al mateix temps, es pretenia millorar les futures perspectives laborals i professionals dels estudiants.

L’escola tingué un ideari laic en la línia de Francesc Ferrer i Guàrdia, prestigiós pedagog, de fama internacional, que havia estat injustament condemnat a mort i afusellat a conseqüència dels fets de la Setmana Tràgica (1909). L’aposta més forta del centre fou la formació en la llengua catalana, tant amb els infants com amb els joves que de dia treballaven i a la nit s’escolaritzaven a l’Ateneu.

Centre educatiu creat a l’inici de la República pels sectors obreristes de Manresa. Fou una escola laica, catalana i moderna en la línia de la pedagogia de Francesc Ferrer i Guàrdia.

L’escola de l’ateneu es va obrir a l’actual carrer de Joan XXIII amb un pati interior contigu als Docs. Posteriorment, tingué altres ubicacions. A l’any 1936, després de l’esclat de la guerra civil i de la revolució obrera, el centre educatiu s’instal·là al local confiscat a les monges del carrer de Sant Miquel, el qual funcionà com a escola nocturna.

L’Ateneu Obrer també escolaritzava a nois més grans en la seva doble condició de treballadors de dia i escolars de nit. L’escola feu un gran esforç pedagògic per tal d’instruir a aquests adults en la llengua catalana.

Els mètodes educatius es basaven en l’observació de la natura a través de sortides fora del centre on s’estudiava la botànica i els diferents conreus. També s’impulsaren concursos literaris entre l’alumnat.

Van dirigir l’escola Gabriel Torras, Narcís Masvidal, Emili Rosell i Miquel Vilella entre d’altres.

La línia marcadament laica i àcrata de l’escola sovint escandalitzà als sectors més conservadors i dretans de la societat manresana, que la considerava com una mena de niu de revolucionaris, i pressionaren pel seu tancament. L’Associació Catòlica de Pares de Família, presidida pel metge Isidre Alabern –qui seria assassinat l’octubre del 1936-, es destacà en aquest sentit.

Durant el Bienni de dretes, l’escola fou clausurada per part de les autoritats del moment i, fins i tot, un dels seus professors, Felip Díaz, fou empresonat. El 1936, després del retorn de les esquerres al poder, es reobrí amb el nom d’Ateneu Cultural Popular, secció escola nova. En aquells moments, tenia una seixantena d’alumnes.