La música

Taula de continguts

Resum

Durant la República, l’ambient musical manresà fou molt intens. A l’any 1930, ja s’havia constituït l’Associació de Música de Manresa, presidida pel polític i advocat Dídac Baget.

Una novetat musical de l’època fou la introducció del jazz a Manresa, a càrrec del pianista Ramir Torres i dels conjunts locals The Jungla Jazz i la filial del Hot Club de Barcelona.

Dels molt conjunts musicals cal destacar les orquestres Masanas, Principal de Bages, Principal de Manresa, i Art Català, i les orquestrines Els catalans, Jazz-Calcuta, Cots, Dancing-Jazz, Farrés-Altimiras, Iberia, Mar i Cel, Puig, Royal, Sport i Tardà.

Igualment, hi havia diverses agrupacions de música coral: els cors de la Unió Manresana, de l’Ateneu Obrer Manresà, a més de la Societat Coral Orfeònica de Sant Josep, Les Escodines, la Societat Cultural Penya Joia i el Cafè Mundial.

Ara bé, la més important de totes era l’Orfeó Manresà, dirigit pel mestre Blanch. El 31 de març del 1936 es celebrà al Teatre Conservatori, el concert inaugural de l’Agrupació de Cultura Musical.

Durant la República, l’ambient musical manresà fou intens, divers i també irregular. A l’any 1930, ja s’havia constituït l’Associació de Música de Manresa amb la finalitat de “fomentar i propagar el diví Art dels sons” i que realitzà una tasca important tot i que de curta durada.

Un fet realment important fou la creació d’una Orquestra Simfònica, formada per 45 músics manresans (entre professionals i estudiants), que realitzà el seu primer concert el 31 de març de 1936, al Teatre Conservatori, interpretant obres de Beethoven, Grieg, Mozart, Bach, Brahms i Wagner. Salvador Juanola, Marià Homs i Joan Miralles foren els directors de les tres parts de què constà el concert. L’Agrupació tenia la intenció de portar a terme audicions simfòniques de categoria. El diari “El Dia” comentava que aquest fet “posarà a la nostra ciutat en un punt ben alt, en comptar amb una nova entitat al servei de l’art…”. Pocs mesos després, però, l’esclat de la Guerra Civil impediria, com tantes altres coses, la continuació d’aquella prometedora experiència.

També durant els anys de la República va tenir lloc la difusió del jazz a Manresa. Un dels manresans més entusiastes i apassionats del jazz, i que juntament amb Ramir Torres en seria introductor, fou Joaquim Amat-Piniella. L’octubre de 1932, en un dels actes organitzats per la penya Ara, l’escriptor manresà oferí a la sala d’actes de l’Orfeó una documentadíssima conferència sobre el tema Música de jazz, acompanyada de demostracions musicals de Ramir Torres al piano. L’afició pel jazz aniria creixent: a partir de la Festa Major de 1933 els empresaris de l’Envelat Monumental ja en programaren; l’any següent es creava el conjunt local The Jungla Jazz -l’ànima del qual era Ramir Torres- i l’octubre de 1935 es constituïa a Manresa una filial de Hot Club de Barcelona, amb Ramir Torres de president i Amat-Piniella de vice-president. Hot Club Manresa inaugurava oficialment les seves activitats el 20 de desembre, amb l’emissió de la pel·lícula Roberta, amb Fred Astaire i Ginger Rogers, i un concert de jazz a càrrec del conjunt orquestral Napoleon’s Band.

L’abril de 1936, Hot Club Manresa presentà la seva orquestra, integrada per elements de diferents orquestrines locals, que interpretava obres arranjades pel director i pianista del conjunt, Ramir Torres.

En més d’una ocasió es produïren conflictes entre les diverses agrupacions musicals locals. Dels que tingueren més ressonància, per força hem de destacar el que s’establí entre el Sindicat Musical Manresà –que agrupava 24 conjunts musicals- i les entitats Cooperativa Obrera Manresana i Ateneu Obrer. Aquestes no acceptaren les bases establertes pel sindicat per a la contractació d’agrupacions musicals i decidiren prescindir de les orquestres i utilitzar gramoles per amenitzar els seus balls. Des d’aleshores, el Sindicat entengué que les orquestres contractades per aquestes dues entitats sense la seva autorització eren esquirols. Els plats trencats els pagà la Banda Municipal de Sabadell en anar a oferir un concert a la plaça de Francesc Macià el desembre de 1931, organitzat per l’Ateneu i la Cooperativa. Segons sembla, el concert fou boicotejat per socis del Sindicat Musical, que es presentaren proveïts de xiulets i xiularen sorollosament i insultaren els components de la Banda. No hi faltaren els enfrontaments amb els organitzadors i, segons comenta “El Pla de Bages”, “durant uns minuts allò semblava una batalla campal. Per una i altra banda resultaren alguns contusionats per cops de puny i puntades de peu”.

El febrer de 1932 es constituïa la “Unió Musical de Manresa i Comarca”, formada per algunes orquestrines dissidents del Sindicat Musical. Aquell any, el nombre de conjunts musicals era considerable: hi havia les orquestres Masanas, Principal de Bages, Principal Manresa i Art Català, i les orquestrines Els Catalans, Jazz-Calcuta, Cots, Dancing-Jazz, Farrés-Altimires, Iberia, Mar i Cel, Puig, Royal, Sport i Tardà.

Pel que fa a la música coral, cal dir que hi havia diverses entitats que es destacaven per les seves facetes de cant orfeònic, cant popular claverià, etc.: el cor de La Unió Manresana, dirigida per Antoni Tarrés, el cor de l’Ateneu Obrer Manresà, la Societat Coral Orfeònica de Sant Josep, les Escodines, la Societat Cultural Penya Joia, al Cafè Mundial.

Ara bé, la més important era l’Orfeó Manresà, entitat que el 1926 havia celebrat amb gran esplendor el seu 25è aniversari i que durant els anys 30 tingué una presència notable en la vida manresana, si bé a partir de 1934 patí una davallada considerable. Un cert canvi en les preferències del públic hi tingué quelcom a veure: altres entitats, com ara l’Esbart Manresà de Dansaires, també es veieren afectades per aquest mateix motiu.

Un acte musical que tingué un gran relleu fou el concert commemoratiu del 250 aniversari de J.S.Bach, celebrat el 1935 a la sala d’actes de l’Orfeó Manresà, en el qual debutà el pianista Josep M. Mestre Miret. En la tercera part del concert el violoncel·lista Antoni Muset i una orquestra de corda dirigida per Marià Homs oferiren obres de Bach.

El 31 de març del 1936 es celebrà al Teatre Conservatori, el concert inaugural de l’Agrupació de Cultura Musical. Els beneficis d’aquest acte es destinaren a l’Assistència Pública en agraïment de l’entitat al suport rebut per part de la Comissió de Cultura.

Altres fets remarcables dins del món musical foren el debut del tenor manresà Josep Ferrer que assolí un gran èxit, i l’edició d’un disc de gramòfon que contenia la sardana Les aromes de Queralt, amb lletra i música dels manresans Ramon Torrents i Nicanor Pérez, respectivament, i la Cançó del mariner, amb música del mateix Nicanor Pérez. Ambdues peces eren cantades per l’artista Enriqueta Mas.

Respecte a la música religiosa, cal destacar especialment la Capella de Música de la Seu i Els Amics del Cant Gregorià.

(Vegeu també:  Associació de Música de Manresa i Orfeó Manresà)

Documents

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Anys 1930-36. Josep Prat Piera, com a president de l’Associació de la Premsa de Manresa i Comarca, demana que s’encengui l’enllumenat extraordinari al Passeig de Pere III amb motiu del concert de Marcos Redondo al Kursaal i resposta afirmativa de l’Ajuntament que ho comunica a la CAME; la Comissió pro-monument a Juli Garreta de Sant Feliu de Guíxols, s’adreça a l’alcalde Joan Selves demanant una aportació econòmica pel monument; l’Orfeó Manresà acorda comunicar a l’Ajuntament la satisfacció pel suport rebut del Consistori durant l’estada de l’Orfeó Català a Manresa; cartes de felicitació de la Unió Manresana a Francesc Marcet i Ramon Sanz per la seva reelecció com a alcalde i regidor respectivament; la Unió Manresana sol·licita permís a l’Ajuntament per celebrar un concert a la plaça de Clavé per commemorar el 14 d’abril; l’alcalde Servitje delega a F. Civis l’assistència a l’acte de rebuda del Coro “L’Estrella” de l’Ateneu Obrer de Canet de Mar; l’Agrupació de Cultura Musical comunica a l’alcaldia la realització del Concert Inaugural de l’entitat.

Fotografies

Talls de veu

Testimoni: Àngel Servet i Martí (1920-1989)
Tema: La cobla La Principal de Bages
Data de l’entrevista: 27-9-1978

Buscar a tot memoria.cat

La República a Manresa en un clic (1931-1936)