La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

La Creu Roja

 

La presència de la Creu Roja a Manresa va ser oficial el 22 de setembre de 1898, quan es van reunir al domicili de Josep Oms, uns quants manresans preocupats per les conseqüències immediates del retorn de la tropa derrotada a les guerres colonials.

En el transcurs de l’Assemblea constitutiva, es va nomenar la primera junta directiva, sota la presidència de Manuel Ignasi Vallès i Pons, que de jove fou carlí. Al començament, la seu de la Creu Roja va instal·lar-se al carrer Sabateria. Però les cada vegada més intenses activitats obligaren a traslladar-se l’any 1909 al carrer de les Piques, local que, amenaçat de ruïna va haver de ser enderrocat.  No fou fins el 1912 que la Creu Roja tingué un local estable, gràcies a la generositat de Leonci Soler i March que els cedí la seva casa del carrer de Galceran Andreu.

A l’any 1930 es va crear la "llar del voluntariat", lloc d’esbarjo i instrucció, on es va instal·lar una biblioteca sufragada a base de donatius.

Proclamada la República el 14 d’abril del 1931, la posició oficial de la Creu Roja de Manresa, fou l’estricte acatament del nou ordre establert i la fidelitat als principis de neutralitat respecte a qualsevol disputa política, social o religiosa.

Des del 10 de maig de 1931 Antoni Costa i Blasi es feu càrrec de la presidència de la Creu Roja manresana. El nou equip impulsà algunes activitats orientades cap a un vessant més social. Una de les primeres fou col·laborar, juntament amb diverses agrupacions corals i musicals, en una cavalcada i altres actes benèfics en favor de l'Hospital de Sant Andreu, que passava per una precària situació.

La Junta de Costa Blasi va emprendre diverses iniciatives encaminades a modernitzar el servei que oferia el Comitè Local. L’abril del 1933, es va reordenar l’assistència sanitària dotant-la de més efectius i més material. La Brigada passà de 24 homes a tenir-ne 104, que es dividien en dues companyies. L’octubre de 1933 s’acordà la creació d’una secció fotogràfica per instal·lar-la dins l’ambulància. L’equip havia de servir per utilitats mèdiques durant el trasllat dels accidentats. També es feren diverses gestions per a millorar l’estat del cotxe ambulància i garantir-ne el manteniment.

Aquest mateix any, es va constituir a Manresa una delegació de la Creu Roja de la Joventut. Aquesta institució tenia un caire eminentment educatiu, amb l’objectiu de “despertar en els nois d’ambdós sexes l’amor al bé i a la pau”. La secció juvenil era dirigida per una junta pròpia, de la qual Amadeu Miralles era delegat i Francesc Sala i Solé president, i funcionava a la pràctica com una secció independent. Fins i tot al cap d’uns anys va llogar un local propi al carrer de Sobrerroca.

La secció juvenil era una organització a l’estil dels escoltes, amb els seus uniformes i barrets corresponents, que centraven les activitats fonamentalment en l’excursionisme. El 1936 es constituí una secció de teatre que posà en escena diverses obres i s'iniciaren gestions per organitzar una secció d'esquí.

Entre el desembre del 1936 i el febrer de 1937 van sortir tres números del butlletí "Vers l'Ideal", editat per la secció jovenívola.

L’Assemblea de Manresa participà en algunes campanyes d’ajuda humanitària. Per exemple l’any 1935, s’acordà contribuir a una subscripció en favor dels portalliteres víctimes dels fets revolucionaris de l’octubre anterior, o bé el desembre del mateix any, s’enviaren medicaments a Barcelona amb destí a Etiòpia.

Per a la diada de Reis de 1936 s’organitzà una festa benèfica que podria considerar-se un antecedent de l’actual campanya de joguines que du a terme l’Assemblea Local de la Creu Roja a Manresa. L’acte es feia en benefici dels fills dels camillers, amb repartiment de joguines que s’havien aconseguit amb la col·laboració de diferents cases comercials. Com a fet anecdòtic, val a dir que el febrer d’aquest any 1936, es reberen de Madrid dues caixes de joguines amb què les seccions de la Creu Roja Juvenil dels estats Units obsequiaven a les d’Espanya.

Entre les causes més freqüents que havia d’atendre en serveis ordinaris la Creu Roja hi havia els accidents d’automòbil i de bicicleta, els ofegaments en rius i rieres, els intents de suïcidi o el trasllat de cadàvers. També es feien serveis especials, com ara els retens en esdeveniments esportius (la volta ciclista a Catalunya), en actes multitudinaris com l’aplec de Juncadella  o bé en dies d’eleccions.

Poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, la Junta començava a discutir un projecte per constituir un servei permanent d’urgència, que havia de tenir una durada de vuit del matí a vuit del vespre. La guerra posa fi a aquest intent de modernitzar el servei de la Creu Roja que, a partir d’aleshores, s’hagué d’orientar cap a una altra banda.