La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

El nou marc polític i electoral de la República

Durant els darrers anys de la Dictadura de Primo de Rivera i de la Monarquia d’Alfons XIII hi hagué una notable efervescència política a la ciutat de Manresa. Tot i que de manera en principi clandestina per alguns d’ells, diversos grups i entitats polítiques (també n´hi havia de sindicals) començaren a preparar-se davant l’imminent fracàs de la Dictadura i l’inici d’una nova etapa.

Així, es reorganitzaren grups polítics que ja existien anteriorment a la Dictadura de Primo de Rivera i també en sorgiren de nous. La majoria d’aquestes forces polítiques acabaren constituint, durant la República, delegacions locals dels principals partits catalans i alguns d’espanyols. Però també cal esmentar l’important paper que tingueren, en aquells primers moments de tempteig, algunes entitats manresanes com la Penya Renovació (entitat d’orientació social d’esquerres)  o l’Associació d’Amics de “El Dia”.

Aquestes entitats –des del vessant social, cultural i veïnal- jugaren el paper d’aglutinar el màxim possible de tendències polítiques i de conscienciar la ciutadania de cara a la consecució d’un nou règim polític que garantís les llibertats i els drets polítics i socials.

Pel febrer de 1931, malgrat que ja s’havien restablert les garanties constitucionals, encara continuaven clausurades a Manresa diverses associacions obreres i també l’ADCI (Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria) i la Penya Renovació.

En aquest mateix mes de febrer, és elegit per quarta vegada Josep Coll i Roca com a alcalde de Manresa. Quatre republicans varen votar a favor de Coll, màxim dirigent de la Lliga Regionalista, la qual cosa provocà la divisió entre diferents tendències republicanes.

L’arribada de la República significà la creació d’un nou marc democràtic, amb moltes organitzacions polítiques noves i amb la celebració de diverses conteses electorals. En concret, després de la proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931, propiciat pel resultat de les eleccions municipals del 12 d’abril, es convocaren sis eleccions més:

Aquesta intensa activitat electoral, fruit dels inestables esdeveniments polítics, tingué sempre a Manresa el mateix partit guanyador: l’Esquerra Republicana de Catalunya (i els seus aliats electorals) enfront de la Lliga (i els seus aliats) que esdevindria el principal partit de l’oposició.

Val a dir, però, que les diferències en quan a nombre de vots foren força ajustades (a l’entorn del miler de vots) en dues ocasions: les legislatives de 1933 i les municipals de 1934. Tanmateix, la llei electoral es basava en la fórmula majoritària (no pas proporcional al nombre de vots obtinguts) que afavoria clarament el partit guanyador, el qual s’emportava la major part de diputats o regidors. Per exemple, a les eleccions municipals de 1934, la coalició liderada per l’Esquerra obtingué el doble de regidors a l’Ajuntament de Manresa que no pas la de la Lliga, tot i que el nombre de vots havia estat força més ajustat (8.446 contra 7.282 respectivament).

Naturalment, la Lliga protestà contra aquesta situació. Als republicans manresans els hi faltà temps per replicar que, durant les eleccions del període de la Restauració, la Lliga s’havia vist afavorida diverses vegades per un sistema majoritari semblant –en detriment dels propis republicans- i que aleshores no havia pas demanat cap mena de modificació.

Una altra conseqüència d’aquest sistema electoral majoritari fou el bipartidisme. En efecte, com que es tractava de guanyar les eleccions ni que fos amb un marge estret de vots (ja que el vencedor es veia exageradament afavorit a l’hora d’obtenir diputats o regidors), els diferents partits més o menys afins tendiren a formar grans coalicions electorals a l’entorn dels dos principals partits: l’Esquerra o la Lliga. Així, organitzacions com Unió Socialista de Catalunya i la Unió de Rabassaires formaven aliances electorals amb ERC, mentre que la Lliga feia coalicions amb els carlins i els radicals.

Tot plegat comportà una certa dicotomia i simplificació, a vegades propera a la demagògia, dels missatges electorals: ERC defensava el progrés i la República enfront de la reacció antidemocràtica, mentre la Lliga es presentava com a defensora de la propietat, la religió i la família enfront del desordre revolucionari.

Com es pot entreveure, també s’observa a Manresa una creixent importància del factor ideològic a l’hora de votar. Això contrasta amb el fet que les eleccions a l’època de la Restauració tenien un caire molt més personalista en funció dels candidats que s’hi presentaven. Durant la República, en canvi, la importància de la ideologia i dels programes electorals de cada partit comença a pesar més, sobretot en les eleccions de caire general. Aquest factor ideològic es veu afavorit per una sèrie de circumstàncies:

  • El fet que les circumscripcions electorals fossin provincials (en les eleccions de caire general) obligava als ciutadans a votar a uns candidats de tota la província als quals no coneixien personalment en la major part dels casos.
  • Una important participació de l’electorat davant la garantia d’unes eleccions netament democràtiques (al revés del que passava a l’època de la Restauració) i on es discutien les grans qüestions de caire polític, econòmic i social, tant a nivell local com nacional i estatal.
  • Les transformacions econòmiques que s’havien produït en els darrers anys a Manresa havien afavorit l’aparició d’un electorat propi d’una societat industrial, conscient de la classe social a la qual pertanyia, i que tenia cada cop més clares les seves reivindicacions i aspiracions.

Finalment, és molt important recordar que els governs republicans d’esquerres aprovaren, per fi, el dret a vot de la dona. A partir d’aquest moment, podem parlar d’un autèntic sufragi universal. Tot i que eren elegibles des del 1931, les dones pogueren votar per primera vegada a les eleccions legislatives de novembre de 1933.

A Manresa, la Lliga reivindicà intensament el dret a vot de la dona, ja que confiava que seria de caràcter majoritàriament conservador. Per la seva banda, l’aleshores alcalde Francesc Marcet (d’ERC) en unes declaracions a “El Dia”, pocs mesos abans de les eleccions de 1933, considerava que el vot femení “... no produirà cap transcendència extraordinària en el resultat de les eleccions. Estic convençut que si alguna variació ha d’existir serà a favor de les organitzacions esquerranes i republicanes que han fet possible l’enaltiment de la dona, sense les quals avui encara es trobaria en l’estat d’inferioritat político-social del temps de la Monarquia”.

A Espanya, les eleccions de 1933 foren guanyades pels partits de dreta. Tanmateix, seria una exageració atribuir aquest fet a la incidència del sufragi femení, sinó més aviat a una sèrie de circumstàncies d’abast general que s’esmenten en l’apartat corresponent d’aquest web. En aquest sentit, només cal recordar que les següents eleccions generals on votaren les dones (febrer de 1936) foren guanyades per les esquerres, com també ho foren les eleccions a compromisaris per a l’elecció del president de la República, celebrades el mes d’abril. El posterior esclat de la Guerra Civil (juliol de 1936) i la Dictadura franquista interromperen els processos electorals democràtics fins l’any 1977.

Resultats de totes les eleccions celebrades a Manresa durant la República (1931-1936)