La República a Manresa
en un clic (1931-1936)

Antoni Esteve i Subirana

 
 

 

Càrrecs públics
Concentració Republicana
Repressió franquista

Càrrecs públics

"Seguint l'exemple del meu pare, no vaig acceptar cap càrrec públic. Ajudant sempre a l'amic Isidre Costa Perramon, vaig col·laborar molt des de la Secretaria de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament. L'obra de la Comissió va ésser difícil, lenta i poc enlluernadora, però molt eficaç: el Grup Escolar Renaixença, projectat per en Pere Armengou, les Colònies Escolars, l'ajut a totes les escoles de l'Estat, la difusió de la llengua i la cultura catalana per mitjà de cursets, exposicions, conferències, etc., en són un bon exemple". (Memòries)

Concentració Republicana

"Tots plegats vàrem tenir la bona idea de fer un front únic, en les eleccions municipals del 12-IV-1931, conservant cada tendència la seva pròpia ideologia, des d'Acció Catalana fins els socialistes. Aquest front va ésser el que en les eleccions va obtenir l'esplendorosa majoria que va dirigir l'Ajuntament més modèlic que potser ha tingut Manresa..." (Memòries)

"Quantes vegades he pensat que si a Barcelona s'hagués fet un front únic com el de Manresa, la política catalana hauria pres unes directrius molt diferents" (Memòries)

Repressió franquista

"Durant l'any i mig que vaig estar a França, la meva família va ésser constantment molestada amb tota mena d'atacs per moltes de les noves autoritats instaurades a Manresa".

"En arribar a Barcelona vaig ésser sotmès a un judici per Responsabilitats Polítiques, que finalment, després d'un procés -que va portar en Baget que treballava amb l'advocat Dalmases- em varen condemnar a pagar una multa. Això no va eximir-me de que molta gent se'm giressin d'esquena i que encara varen intentar d'acusar-me d'haver intervingut amb en Claret en l'organització d'una vaga a Manresa. Intentaven deportar-me, però tot es va arreglar amb un viatge a Madrid organitzat pel Ríos i en Rois. Però ja ha passat. No sóc rancuniós"