Les repressions de la guerra
i la postguerra a Manresa

Documents de la repressió a la rereguarda republicana

 

Febrer del 1934. Document que signa el metge Isidre Alabern i Vinyals com a President de l’Associació Catòlica de Pares de Família de Manresa. L’estiu del 1936 fou assassinat a causa de les seves conviccions catòliques i polítiques (era membre de la CEDA). Tot plegat, malgrat les quantitats econòmiques que la seva família pagava al Comitè Antifeixista de Manresa per, en principi, preservar-li la vida. (Arxiu Municipal de Manresa).

10 d’agost del 1936. Ordre de l’alcalde de Manresa Francesc Marcet, per la qual són cessats per motius ideològics diversos empleats municipals. Dos d’ells, Isidre Alabern i Ignasi Trapé, serien assassinats posteriorment. (Arxiu Comarcal del Bages).

La policia franquista transcriu un rebut, signat el 10 de setembre del 1936 per Rafael Corvinos, aleshores president del Comitè Antifeixista de Manresa, conforme el metge Isidre Alabern havia pagat 4.000 pessetes per satisfer una demanda presentada contra ell pel mestre José Diez, mestre d’una escola de tendència laica, que l’acusava de ser el responsable de la seva detenció així com del tancament de l’escola arran dels Fets del 6 d’Octubre del 1934. El pagament d’aquesta quantitat, però, no va impedir el posterior assassinat del metge Alabern. (Arxiu Comarcal del Bages).

Document signat pel músic Miquel Blanch i Roig (“Mestre Blanch”) en qualitat de director de l’Escola Municipal de Música de Manresa. Membre de l’Associació Catòlica de Pares de Família de Manresa, fou assassinat a Can Tunis (Barcelona) el setembre del 1936. (Arxiu Comarcal del Bages).

25 de juliol del 1936. La Creu Roja de Manresa anota el trasllat al cementiri dels cadàvers del capellà Pere Vintró i del caputxí Pare Josep Oriol de Barcelona, tots dos morts "por arma de fuego", víctimes de la repressió a la rereguarda republicana. (Arxiu Comarcal del Bages).

28 de juliol del 1936. La Creu Roja de Manresa registra la recollida de 5 cadàvers als afores de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages).

28 de juliol del 1936. La Creu Roja de Manresa registra la recollida de 5 cadàvers als afores de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages).

Agost 1936. Documents relatius a l’assassinat del vigilant municipal del barri del Remei, Jaume Ferrer Ventura. Fou assassinat, sembla que per una venjança personal, la nit del 18 d'agost del 1936. Els veïns del barri, escandalitzats per aquest crim -un més dels que tenien lloc aquell estiu-, condemnen el fet i exigeixen justícia a les autoritats municipals. Segons el sindicalista anarquista Enric Grau i Calafell, a Jaume Ferrer "el va matar un bèstia de la CNT i el fet no fou aprovat per l'organització". (Arxiu Comarcal del Bages).

27 d'agost del 1936. El Cap d’Investigació i Vigilància de la ciutat autoritza l’alliberament de la presó de Manresa de tres persones que tot seguit foren conduïdes al cementiri i assassinades. (Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1936. El Comitè de Milícies Comarcals condemna els abusos i actes de violència que fan diversos milicians dels comitès antifeixistes locals, i que "deshonoren i desprestigien el nou ordre revolucionari". (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Octubre-desembre del 1936. Jaume Tomàs Mollet, àlies “Saldes”, empresonat durant temps al Casino després d’haver estat detingut a Barcelona on s’havia amagat, finalment també fou assassinat. (Arxiu Comarcal del Bages).

2 i 4 de setembre del 1936. Bonaventura Vilarasau, manresà encarregat d'una fàbrica a La Mambla d'Orís, havia estat detingut per membres del Comitè d'aquesta localitat i del de Sallent. El va salvar la intervenció d'un membre del Comitè de Manresa. D'aquí la credencial conforme no se'l molestés més, expedida pel Comitè de Manresa, i l'autorització perquè pogués retornar a La Mambla per tal de recollir uns mobles que necessitava. Tanmateix, el dia 8 de setembre del 1936, tot just quatre dies després de l'expedició d'aquest darrer document, era assassinat per milicians dels comitès de Sallent i de La Mambla. (Arxiu Comarcal del Bages).

17 d'agost del 1936. El director de la presó de Manresa certifica l'ingrés al recinte penitenciari del capellà Josep Galobardes i Planas, qui posteriorment seria assassinat. (Arxiu Comarcal del Bages).

El Comitè Antifeixista de Tàrrega reclama al de Manresa el lliurament del sacerdot Lluís Sarret i Pons (fill del conegut historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret i Arbós). Pocs dies després, era assassinat. (Arxiu Comarcal del Bages).

9 i 10 de setembre del 1936. Josep Puigbó, rector de Callús, era assassinat el mateix dia que el director de la presó de Manresa, a instàncies del Cap d’Investigació de la ciutat, l’havia posat en llibertat, a mans, però, de membres del Comitè de Callús. (Arxiu Comarcal del Bages).

Agost del 1936. El Cap d’Investigació del Comitè Antifeixista de Manresa “decreta la libertad”, acatada pel director de la presó, d’uns ciutadans de Sant Vicenç de Castellet, els quals serien tots assassinats. Podem observar també el recordatori del funeral que se’ls hi féu a la postguerra. (Arxiu Comarcal del Bages).

Diferents documents relacionats amb detencions de persones, majoritàriament per ordre del Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa. En alguns casos hi ha el document de la presó segons el qual “es deixa en llibertat” a determinat pres. Com s’ha vist en els anteriors documents, a vegades això era el pas previ a l’assassinat del detingut. També hi trobem papers dels Comitès antifeixistes de Navarcles, Navàs, Solsona, Algerri, Monistrol de Montserrat, Callús i Artés. (Arxiu Comarcal del Bages).

Juliol del 1936. Ordre del comissari d'Ordre Públic de la Generalitat conforme cal detenir aquelles persones sospitoses de no ser "afectes al règim". (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Juliol del 1936. Nota del Comitè conforme s’autoritza la requisa de cotxes “per al servei de la causa” revolucionària. (Arxiu Comarcal del Bages).

27 de juliol del 1936. L'alcalde de Manresa "prega" als milicians "antifeixistes" que no entrin armats a l'Hospital ni al Dispensari "per tal d'evitar l'efecte depriment" entre els malalts. (Arxiu Comarcal del Bages).

Juliol del 1936. El Comitè de Solsona demana al de Manresa 1.000 litres de benzina. (Arxiu Comarcal del Bages).

28 de juliol del 1036. El Comitè Antifeixista de Manresa adverteix que tothom qui sigui "sorprés cometent actes de pillatge serà passat per les armes". Tot plegat demostra la gravetat del caos que s'havia produït arran del desfermament de la revolució i de les mesures que es prenien per intentar controlar-lo. (Arxiu Comarcal del Bages).

Agost del 1936. L’Alcalde Francesc Marcet cessa el metge Manuel Casanovas per ser “enemic del Règim”. (Arxiu Comarcal del Bages).

10 Agost del 1936. Antoni Camps “Jefe del departamento de Investigación y Vigilancia” del Comitè Antifeixista de Manresa dóna més de 10.000 pessetes a Isidre Casajoana, tresorer del mateix Comitè. Aquesta quantitat era el producte de les requises a religiosos, a les Germanetes dels Pobres, al negoci de vins de Cal Roqueta i a l’Hostal de Sant Domènec. (Arxiu Comarcal del Bages).

Agost del 1936. Un policia de la Generalitat lliura al Comitè 800 pessetes “recogidas en un registro”. (Arxiu Comarcal del Bages).

Agost del 1936. El Comitè de Manresa amenaça amb “mesuras que tindriem què lementa” (sic) a una empresa de Barcelona. (Arxiu Comarcal del Bages).

Agost del 1936. Dos milicians del Comitè de Manresa són autoritzats a anar a entrevistar-se amb el Comitè de Sant Pere de Torelló (segurament per anar a lliurar o a cercar una persona presa). (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Agost del 1936. El Comitè tenia problemes per controlar els seus propis milicians, tal com acrediten aquests documents. (Arxiu Comarcal del Bages).

Agost del 1936. Autorització a Salvador Tous per entrevistar-se amb el Comitè de Terrassa “sobre una caja de caudales”. (Arxiu Comarcal del Bages).

Agost del 1936. Autorització a milicians del Comitè per viatjar a Andorra “para un asunto de mucho interés”. (Arxiu Comarcal del Bages).

Setembre del 1936. El Comitè Antifeixista certifica la bona conducta d’un ciutadà manresà, cosa que comporta que pot circular lliurement entre Manresa i Barcelona. (Arxiu Comarcal del Bages).

7 setembre del 1936. Una mostra de la importància econòmica que tenien les confiscacions i multes que imposava el Comitè de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages).

Setembre del 1936. Una altra de les atribucions del Comitè Revolucionari era el control dels transports i les comunicacions. (Arxiu Comarcal del Bages).

Setembre del 1936. Es reclamen informes d’un milicià mort en accident de moto. (Arxiu Comarcal del Bages).

Setembre del 1936. El Comitè Antifeixista de Roquetes demana al de Manresa la filiació política d’un ciutadà amb l’objectiu de confiscar-li les finques. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Setembre del 1936. El Comitè Antifeixista de Talamanca protesta davant el de Manresa de l'actuació d'alguns dels seus milicians al poble, on van amenaçar a un membre del Comitè talamanquí "fins al punt de dir-li se'l emportarien amb un auto qualsevol dia i no arribaria ja a Manresa" (sic). (Arxiu Comarcal del Bages).

Setembre del 1936. El Comitè de Manresa reclama al de Castelló d’Empúries a dos cobradors de la companyia elèctrica que han fugit de la ciutat. (Arxiu Comarcal del Bages).

Octubre del 1936. Tensions entre Comitès: el de Sabadell exigeix al de Manresa li sigui retornada una pistola d’un milicià seu. (Arxiu Comarcal del Bages).

Novembre del 1936. Acta d’un registre “infructuós” en un domicili particular de la ciutat. (Arxiu Comarcal del Bages).

Novembre del 1936. Una mostra de les identificacions que es realitzaven, a la rereguarda republicana, de militants i simpatitzants de la dreta política, de cara a probables repressàlies posteriors. (Arxiu Comarcal del Bages).

Novembre del 1936. L’Ajuntament declara “facciosa” una ciutadana i li confisca les seves propietats. (Arxiu Comarcal del Bages).

Desembre del 1936. L’alcalde Josep Corbella cessa un funcionari municipal per ser “desafecte al règim”. (Arxiu Comarcal del Bages).

Febrer del 1937. Un exemple dels abusos que es van cometre amb les requises arbitràries de l’estiu del 1936. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

4 març del 1937. Els agents de seguretat registren un domicili particular de persones sospitoses de ser "dretanes". Hi troben molta simbologia religiosa i, en el context de misèria creixent de la guerra, els queviures que es relacionen (s'inclou el sabó, producte del qual hi havia una gran mancança). Per tot plegat, l'agent en cap demana una sanció per a la família afectada. (Arxiu Comarcal del Bages).

Març del 1937. Acta d'un registre domicilari al carrer d'Urgell de Manresa

Abril del 1937. El responsable de Seguretat Interior de Manresa informa de la presència a Barcelona d’un ciutadà manresà “declarat facciós”. (Arxiu Comarcal del Bages).

Document ben il·lustratiu del clima de persecució religiosa imperant a la rereguarda catalana i de l’ambient repressiu en general: un guàrdia municipal de Manresa és denunciat per no haver sancionat als estadants d’una casa que conservaven imatges i estampes religioses. (Arxiu Comarcal del Bages).

Abril del 1938. El Front Popular Antifeixista de Manresa demana a l’alcalde de la ciutat que expulsi un funcionari de l’Ajuntament de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages).

Desembre del 1936. Document del Consell Municipal de Manresa, segons el qual s’intenta esbrinar el lloc on va ser enterrada una persona morta durant els fets revolucionaris. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Any 1939. Esquela relativa al funeral que es feren, un cop acabada la guerra, en memòria de les persones assassinades a la rereguarda republicana. Aleshores a totes les esqueles l'idioma que s’havia d'utilitzar era el castellà. D’altra banda, en aquesta es pot observar la manipulació franquista, repetida fins a l'extenuació durant la dictadura, de què les víctimes ho van ser "Por Dios y España". (Arxiu Comarcal del Bages).

Maig del 1950. El Govern Civil de Barcelona autoritza el trasllat de les despulles d’Ignasi Trapé Cornet al cementiri de Manresa. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Documents de l’octubre del 1936 i de l’any 1953, que evidencien la impossibilitat de recuperar el cos del frare caputxí Josep Domènech Bonet, assassinat l’agost del 1936 i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Manresa. (Arxiu Municipal de Manresa).