Memòria i Història de Manresa

Recuperem l’àudio d’una entrevista realitzada a Josep Gudiol i Ricart fa 35 anys, sobre el salvament de la Seu de Manresa el 1936.

Dades: 
21/07/2016

Josep Gudiol i Ricart, figura clau en el salvament del monestir de Sixena, també va jugar un paper decisiu en la preservació, entre altres elements, de la Seu de Manresa. Arquitecte, historiador de l’art i comissari de la Generalitat per al salvament del patrimoni artístic durant la Guerra Civil, Gudiol va visitar la capital del Bages l’any 1936, quan la basílica estava amenaçada de demolició pel Comitè Revolucionari i Antifeixista que, pressionat per les centrals sindicals, havia decidit enderrocar totes les esglésies de Manresa.

El nom de Josep Gudiol ha tornat a estar de plena actualitat en les últimes setmanes, 31 anys després de la seva mort, arran del litigi entre els governs català i aragonès per la titularitat de les obres del monestir que ell mateix va ajudar a preservar.

Escolta, Gudiol, ves-te’n immediatament cap a Manresa perquè han començat a tirar a terra la Seu”. Eren les paraules angoixants que li va adreçar el conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, segons explica en un dels 20 àudios que es poden escoltar al web “El salvament de la Seu de Manresa, l’any 1936”. (*)

Gudiol, que abans d’anar a la capital del Bages es va entrevistar amb l’anarconsindicalista Joan Garcia Oliver, explica com se les enginyaven arreu per començar a ordenar derruir les parts afegides i de menys valor i anar alentint el màxim els enderrocs, bo i esperant que mentrestant s’acabessin els diners. Descriu com constantment els arribaven notícies de “S.O.S. terribles”, que durant un mes el país “va ser el caos absolut” i que Lluís Companys i Ventura Gassol no hi podien fer res.

Gudiol, que elogia la tasca extraordinària del manresà Lluís Rubiralta i Garriga en el salvament del patrimoni, també explica que a la Seu d’Urgell el van confondre amb un capellà i va estar a punt de ser afusellat. També parla de la seva llarga estada a Manresa, el 1938, fabricant barracons (els “barracons Gudiol”) per a l’exèrcit republicà i, posteriorment, narra el camí cap a l‘exili, primer a França i després a Estats Units. Aquí va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Nova York, mentre l’Espanya franquista li retirava el títol d’arquitecte “a perpetuidad por rojo”. A ell, a Josep Puig i Cadafalch i a Josep Lluís Sert.

També recorda que Sert era president de la Societat Internacional d’Arquitectes, que també incloïa Espanya. Per tant, era el president dels arquitectes espanyols, però Espanya no li tornava el títol.

En aquesta entrevista, feta el 1981, Josep Gudiol també declarava: “Jo sóc catalanista de debò, però els de Madrid ens donen cinquanta mil voltes”.

Aquí podeu escoltar els 20 àudios de Josep Gudiol i llegir-ne la transcripció.

També podeu escoltar àudios d’altres personalitats que també van intervenir en el salvament de la Seu de Manresa: Pere Armengou i Torra, Joan Vilanova i Roset, Francesc Perramon i Pla, Emilià Martínez Espinosa, Benvinguda Grifell Centelles, Jacint Carrió i Vilaseca, Josep Pérez Martínez i Jaume Calveras.

(*) Entrevista realitzada per Joaquim Aloy el 10/6/1981, per a una ponència sobre el salvament de la Seu de Manresa, l’any 1936.

Ens cal el vostre suport econòmic