Memòria i Història de Manresa
Qui som

Text llegit durant l'acte del trasllat de les restes de Joaquim Amat-Piniella al Cementiri de Manresa

Estimat Amat,
 

Per fi tornes a Manresa, la ciutat on vas néixer i créixer, on vas iniciar la teva activitat periodística i política, on vas abocar, amb entusiasme, el teu treball, el teu talent, la teva empenta per fer-la més culta i més crítica i reflexiva.
 

Com l’estimaves, la teva ciutat! En coneixies els racons, els secrets, el batec. I també les virtuts i els defectes. Estimaves la teva ciutat com estimaves el teu país, Catalunya, que desitjaves lliure, just, i capdavanter en cultura i progrés. Als anys 30 del segle XX hi havia molt per fer i no vas escatimar ni energies ni riscos, tant per Manresa com per Catalunya.
 

Per fi tornes a Manresa, la teva ciutat, d'on no hauries d'haver marxat mai.
 

Però la guerra i el franquisme te’n van fer fora. Després del teu calvari a Mauthausen, no hi vas poder tornar a residir. Quina vergonya per als manresans que ho van impedir i per als qui, anys més tard, te’n van treure de mala manera quan vas venir a signar els teus llibres!
 

Et van pagar amb amenaces, aïllament i menyspreu el teu compromís generós amb la cultura i l'educació, i la teva fidelitat envers els teus ideals de llibertat i justícia social.
 

Tanmateix, els qui et van allunyar de la teva ciutat, no es podien ni imaginar que, al cap de tants anys, series una persona tan recordada i tan estimada. Ni es podien imaginar que les generacions que vindran després, continuaran parlant de tu i de la teva obra.
 

La teva absència va deixar Manresa més òrfena culturalment i socialment, enmig d'aquella dictadura fèrria, inacabable i enemiga del pensament lliure. Com n’hauria estat de radicalment diferent si hagués pogut mantenir la normalitat democràtica i comptar amb el teu treball, la teva inspiració i la teva actitud crítica d’activista cultural i –aleshores ja- d’escriptor consagrat!
 

Vas morir el 1974 sense poder veure la recuperació de la democràcia ni de les institucions pròpies d'autogovern. Quedaries sorprès de com ha canviat la ciutat i el país en tots aquests anys! Un país, tanmateix, que es continua fent les mateixes preguntes que et feies fa setanta anys; un país que afronta la voluntat de conquerir horitzons de llibertat com aquells que tu anhelaves.
 

Recuperada la democràcia, l’Ajuntament de Manresa va retre’t honors i distincions. Com et mereixies. I, amb els actes del centenari, ha fet un pas més per intentar situar el teu nom i la teva obra al lloc que realment els correspon.
 

Estimat Amat, l'acte d'avui és un acte de justícia, però també és un acte d'agraïment. T’hem d’estar agraïts per tantes coses:

Pel teu ferm compromís envers la teva ciutat i el teu país,

per l'obra periodística i literària que ens has deixat, encapçalada per K.L. Reich, que, incomprensiblement, espera poder tornar a ser lectura escolar, com ho seria en un país normal,

per l’exemple d’activisme cultural, polític i social, de lluita incansable per les llibertats,

per haver estat una veu digníssima de la deportació, dels morts als camps nazis i recordar-nos que cal lluitar contra l’oblit,

per haver estat fins al darrer moment un model d’integritat moral i de fidelitat als teus ideals

i, en definitiva, per haver lluitat per fer un món millor

Ens sentim tan orgullosos de tu! Intentarem divulgar el teu llegat literari, però també el teu missatge ètic i humanista, que té un abast universal i que continua essent plenament vigent.

Joaquim Amat-Piniella, manresà de cor, honest, bona persona, finalment retornes a casa, a Manresa. Descansa en pau.

 

------------

 

La família de Joaquim Amat-Piniella m’ha demanat que us agraeixi en nom seu la vostra participació en aquest acte de reparació envers la seva figura. La família té la convicció que avui ell estaria content que es faci un acte com aquest. I així ho volen compartir amb tots nosaltres...
 

Moltes gràcies a tots, doncs, en nom del fill d’Amat-Piniella, Marcel Amat; la seva esposa, Palmira Artigas; els seus fills Oriol, Maria i Marta i la seva cosina –i neboda de Joaquim Amat- Rosa Cuitó Amat.
 

La família també vol fer públic el seu agraïment pel treball i dedicació dels qui han fet possible aquest i la resta d’actes del centenari, uns actes que han permès rehabilitar i difondre la trajectòria i obra de Joaquim Amat-Piniella.
 

Gràcies a l’Ajuntament de Manresa,
a la Comissió del Centenari i al seu coordinador, Josep Alert,
a la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya,
al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,
al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya,
a la Diputació de Barcelona,
a l’Ajuntament de Barcelona,
a l’Amical de Mauthausen,
al Pen Català,
al Gremi de Llibreters de Catalunya
al Museu d'Història de Catalunya,
a l’Arxiu Comarcal del Bages,
a Òmnium Cultural del Bages,
al Centre de Normalització Lingüística Montserrat,
a Cine Club Manresa,
als instituts Pius Font i Quer i Lluís de Peguera,
a Club Editor,
a la Biblioteca del Casino,
a l’empresa Mémora
 

i a totes aquelles altres persones i col·lectius que han participat, d'una manera o altra, en el centenari.
 

Moltes, moltes gràcies a tots, doncs, en nom de la família.