Memòria i Història de Manresa
Qui som

L'Assistència Social a Manresa

Durant la guerra les dones van estar al capdavant de l’Assistència Social a Manresa com a professionals i com a voluntàries.

L’Ajuntament es va fer càrrec de la gestió dels centres d’atenció a les persones grans i als infants i els van unificar. Les Germanetes del Pobres i l’Assistència pública s’uneixen amb el nom d’ASSISTÈNCIA SOCIAL i s’ubica al convent de Les Reparadores. Pel que fa als infants, Casa Caritat i la Casa d’Infants Orfes s’uneixen amb el nom ALBERG ASIL JOAN SELVES i es queden a l’edifici de Casa Caritat.

L’administrador de l’Alberg Joan Selves fou el regidor d’Assistència Social Ramon Sanz, la sots-administradora Carme Baltiérrez Clotet, vídua de Joan Selves, i la directora durant tota la guerra Júlia Farreras.


Júlia Farreras Plaromaní era soltera i tenia 37 a finals de la guerra. Des de jove vivia a casa Caritat perquè era la neboda del canonge Pau Firmat que n’era l’administrador. Durant la guerra ell es va amagar i ella va ser la directora del centre seguint les instruccions del nou administrador, el regidor Ramon Sanz.

A través de l’extens Consell de guerra al que fou sotmesa, sabem que a Casa Caritat va encobrir una part de les monges vestides de minyones o asilades, que hi va acollir a nens refugiats mentre no els hi trobaven família,  que donava menjar a persones quan s’hi presentaven amb una autorització de l’Ajuntament, a part de la funció primordial de la institució que era l’acollida de nens orfes o desatesos per les famílies.

També seguint instruccions del regidor Sanz hi va amagar un home al qual perillava la vida. Era el Dr. Esteve Maria Relat, que els vencedors van nomenar primer alcalde franquista de Sabadell. 
 
Acabada la guerra, Relat va voler agrair al regidor Sanz haver-li salvat la vida i va acudir a Júlia Farreras perquè li fes d’intermediària. En Ramon Sanz era a l’exili. La Júlia va fer dos viatges a França per portar-li diners de part de l’alcalde Relat. En tornar, el juny de 1939 va ser detinguda  i empresonada, primer a Manresa i després a la presó de Les Corts de Barcelona.  

La Llar de l’infant

Es va crear a Manresa el setembre de 1936 amb la finalitat d’acollir a fills de milicians morts al front i de nens de famílies castigades per la guerra. A l’hora de la veritat va servir per acollir a nens refugiats de guerra que arribaven des de diversos indrets d’Espanya.  Alguns, els distribuïen a les famílies manresanes que en un primer moment s’hi van abocar entusiastament, però ben aviat la cruesa de la guerra va fer que la responsabilitat d’aquests nens quedés en mans de l’ajuntament, de les organitzacions solidàries i especialment de la “Llar de l’Infant”.

La Llar estava situada al poble de Rajadell, en els terrenys de la finca Masia La Noguera, coneguda també amb el nom de Torre d’en Gallifa, que fou incautada a Joan Gallifa.

Hi treballaven 2 homes (un feia de pagès i l’altre jardiner), 6 dones i 1 mestre. S’ocupaven de  més de 50 nens i no cobraven, només tenien el menjar de franc. Sovint s’havien de fer festivals i col•lectes a nivell de ciutat per mantenir el funcionament d’aquesta llar.