Memòria i Història de Manresa
Qui som

El 1931 Catalunya votà l’Estatut abans que anés a Madrid

Joaquim Aloy

Manresa participà activament i donà un Sí unànim a un Estatut que atorgava a Catalunya una plena sobirania.

El referèndum de l’Estatut del 1931, també conegut per l’Estatut de Núria, va tenir una diferència substancial amb el que se celebrarà el proper dia 18: en aquella ocasió l’Estatut va poder ser votat pel poble de Catalunya abans que anés a Madrid, on després va ser sensiblement retallat. Ara és al revés: el text que es posa a votació no és l’aprovat pel Parlament de Catalunya sinó el que s’aprovà posteriorment al Congrés de Diputats de Madrid. Tanmateix, en ambdós casos hi ha una mateixa coincidència i molt significativa: el text resultant queda lluny del document originari aprovat pels nostres representants polítics. 

El 1931 els ciutadans de Catalunya van poder votar, doncs, el text tal com l’havien redactat els diputats catalans. I, com veurem, ho van fer d’una manera absolutament majoritària. Es tracta d’un dels textos constitucionals catalans que més podrien respondre a la voluntat de Catalunya i al seu legítim dret d’exercici d’autodeterminació. De fet, mai un text d’aquestes característiques havia tingut una resposta tan participativa per part dels catalans. Amb el text de Núria, Catalunya proposava una situació d’igualtat jurídica i política respecte als altres pobles de l’Estat espanyol. Posteriorment, el Congrés de Diputats en suprimiria i sotstreuria les atribucions més importants i l’autèntica essència del text i el convertiria en una ombra del que era el projecte original.

 

Redacció i referèndum a tota velocitat

El 14 d’abril de 1931 Francesc Macià va proclamar la República Catalana “com a estat integrant en la Federació Ibèrica”. Tres dies després, pressionat pel nou govern republicà de Madrid, Macià va haver de renunciar a aquesta fórmula de sobirania nacional i va acceptar, a canvi, un règim provisional d’autogovern –la Generalitat de Catalunya- i l’elaboració d’un estatut d’autonomia per a Catalunya que posteriorment havia de ser aprovat per les Corts espanyoles. Cal recordar que Catalunya no disposava de govern propi des del 1714, és a dir, des del final de la Guerra de Successió. La possibilitat de recuperar-lo, que la República oferia, era doncs un important pas endavant.

La redacció de l’Estatut i la celebració del referèndum es van fer en un temps rècord.  El 24 de maig s’elegia la Diputació Provisional, integrada per representants dels ajuntaments catalans, i en la seva primera reunió, que se celebrà el 10 de juny, ja designà la ponència que havia de redactar l’avantprojecte d’Estatut. Aquesta era formada per 46 persones. Una d’elles era el polític manresà d’Esquerra Republicana de Catalunya Francesc Farreras i Duran. La ponència es reuní a Núria i enllestí la redacció del text al cap de molts pocs dies, el dia 20 de juny.

Justament una setmana després se celebraven eleccions a Corts constituents, que a Catalunya foren guanyades àmpliament per Esquerra Republicana.

El 14 de juliol l’avantprojecte d’Estatut ja fou aprovat per la Diputació Provisional i immediatament es començà a organitzar el referèndum que havia de tenir lloc tan sols dues setmanes després, concretament el dia 2 d’agost.

La campanya a Manresa

“Quin Parlament democràtic
gosaria oposar-se a la voluntat unànime
 d’un poble?” (Fidel Riu) 

La campanya del referèndum de l’Estatut es visqué a Manresa amb força intensitat. Aleshores arreu de Catalunya encara es vivia en uns moments de gran esperança sobre el futur del país i en general l’Estatut despertava una gran il·lusió.

Els tres diaris manresans més importants, “El Dia” -òrgan de les esquerres -, “El Pla de Bages”, de la Lliga Regionalista, i “Pàtria”, dels carlins, publicaren el text de l’Estatut, feren una campanya intensa a favor del Sí –especialment els dos primers- i reproduïren diversos articles de col·laboradors sobre el tema. Tots alertaven sobre el perill de l’abstenció. “El Dia” ho manifestava així: “No oblidem que perquè l’Estatut arribi a les Corts Constituents de la República amb la sensació veritable que obeeix al desig unànim de tot un poble que vol redimir-se de segles d’esclavitud, cal la mobilització de tots els catalans” i l’escriptor Fidel Riu afirmava a “Pàtria”: “Com més gran sigui el nombre de vots favorables, més força tindrà davant les Constituents. Quin Parlament democràtic gosaria oposar-se a la voluntat unànime d’un poble?”

 

Entrevista a Farreras i Duran

“Seria un espectacle denigrant
que un poble denegués la llibertat a un altre” 

“El Dia” també entrevistava a Farreras i Duran, que, com a membre de la ponència, explicava alguns detalls sobre l’elaboració del text: “Tots els diputats ens hem passat set o vuit sessions privades, discutint-lo i estudiant-lo. L’hem reformat un xic fins i tot després d’haver-lo publicat a la premsa”. També afirmava que si el text semblava escrit per una sola persona era perquè Pompeu Fabra n’havia unificat la redacció dels diversos capítols. També explicava la seva convicció que Madrid respectaria el text: “Els queda un sol camí: aprovar-lo...  Seria un espectacle denigrant que un poble denegués la llibertat a un altre poble el qual la demana unànime i rotundament”

 

L’aprovació unànime de l’Ajuntament manresà

A més del referèndum del dia 2 d’agost, n’hi havia un altre: el que pertocava als ajuntaments de Catalunya. Aquests havien d’acordar abans del 26 de juliol si aprovaven o refusaven el projecte i enviar una còpia de l’acord a la Generalitat. El resultat d’aquestes votacions fou molt eloqüent: només hi hagué 5 ajuntamens que no enviaren les actes. Els altres 1.063 ajuntaments aprovaren l’avantprojecte d’Estatut. Hi hagueren 8.349 regidors que votaren a favor i només 4 en contra.

L’Ajuntament de Manresa celebrà aquest acte el dia 23 de juliol, en una sessió extraordinària dedicada a votar si s’acceptava o no l’Estatut. Després de la lectura del text i de les intervencions de l’alcalde Lluís Prunés i del primer tinent d’alcalde, Puig i Ball, l’Estatut fou aprovat per aclamació a peu dret. Es donava la circumstància que en aquest ple assistiren de nou les minories regionalista i carlista que les darreres sessions havien deixat d’assistir-hi. Malgrat les diferències polítiques, la unanimitat a favor de l’Estatut de Núria fou total.

 

Gran acte Pro-Estatut al Kursaal

Farreras i Duran proposà votar
amb la papereta oberta

El mateix dia, poca estona després, un Kursaal ple a vessar de gent de Manresa i de molts pobles del Bages, acollia el Gran acte Pro-Estatut de Catalunya. “L’entusiasme era delirant” es podia llegir  l’endemà al diari “El Dia”. En la seva intervenció, Francesc Farreras i Duran suggerí de votar amb la papereta oberta perquè  “cal que els nostres fills no hagin de posar en dubte el nostre patriotisme”. Hi intervingueren també el diputat J . A. Trabal i el conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, que llegí una al·locució del President Macià adreçat al poble de Manresa, denuncià “l’atmosfera d’asfixia” que trobaven els diputats catalans a Madrid i –segons “El Dia”- acabà “el seu brillant parlament en mig dels aplaudiments a peu dret de tots els presents, emocionats per les seves paraules, sentides, enceses i vibrants”. L’alcalde de Manresa, Lluís Prunés, clogué l’acte.

La Lliga Regionalista celebrà també un míting el dia 30 al seu local, amb les intervencions de Josep Cabré, Lluís Alegre, Narcís de Carreras i Josep Navarro Costabella. A destacar una frase d’aquest darrer: “Catalunya vol l’autonomia, com volia la República, però el que no vol és la guerra civil. El nostre vot afirmatiu és l’arma que ha de vèncer i ens ha de donar la llibertat”.

 

Creació del Comitè Pro-Estatut

Per tal d’organitzar millor la campanya de l’Estatut i el referèndum es creà a l’Ajuntament de Manresa un Comitè permanent Pro-Estatut, format per representants dels partits polítics amb representació municipal. El comitè –que va establir una oficina al mateix Ajuntament- féu una crida als manresans per tal que ajudessin a l’èxit del referèndum “amb la propaganda i persuasió directa”. També invitava tothom a acudir a l’oficina a buscar material de propaganda i difondre’l, per tal que “no quedi ni un sol establiment, ni un sol vehicle sense col·laborar a la grandiositat d’aquest moment únic de la Història de Catalunya”

 

Les dones no pogueren votar

Com que aleshores les dones encara no podien votar, ja que aquest dret no se’ls va reconèixer fins dos anys més tard, milers de dones es van mobilitzar a Catalunya per recollir signatures a favor de l’Estatut. El Comitè Pro-Estatut de Manresa els demanà que constituïssin comissions de recollida de signatures a tots els barris, que en reunissin el major nombre possible i els facilità tot tipus de suport.

 

Dies intensos de campanya 

Es premià amb 50 pessetes
el vehicle amb la millor ornamentació
favorable al Sí

La campanya fou especialment intensa als darrers dies. Moltes persones van acudir a l’Ajuntament a demanar pancartes a favor de l’Estatut i retrats del president Macià. Autobusos, camions i taxis i diverses botigues lluïen cartells favorables al Sí. Fins i tot s’organitzà un concurs per premiar el vehicle que més es distingís per la seva ornamentació favorable a l’Estatut, amb un primer premi de 50 pessetes i un accèssit de 25.

 

La Penya Ciclista Bonavista ajornà una sortida prevista per al dia del referèndum

Moltes botigues també van fixar als seus aparadors cartells de propaganda de l’Estatut i retrats de Macià. Diverses entitats culturals i econòmiques demanaven als ciutadans que el dia del referèndum endomassessin els balcons i que els cotxes, camions i autobusos portessin la bandera catalana i rètols a favor de l’Estatut en els vehicles respectius. El ram d’alimentació i drogueria, l’Associació de Mestres Sastres i el sindicat de metges –entre d’altres col·lectius- recomanaven als seus associats l’aprovació de l’Estatut. La Penya Ciclista Bonavista, que tenia prevista una excursió per al dia del referèndum, l’ajornava una setmana per tal que “cap dels seus components fos absent de Manresa a l’hora de votar-se l’Estatut”.

El dia 31 les entitats culturals i esportives més representatives de Manresa feien públic un manifest en què demanaven als manresans el Sí a l’Estatut.

 

L’alcalde Prunés parlà de festa major de la llibertat de Catalunya

 

 

La Comissió Pro-Estatut invitava als ciutadans a posar el dia 2 domassos als balcons “perquè tothom vegi que és l’hora decisiva de Catalunya i no quedi ningú sense exerioritzar la seva adhesió a l’Estatut”. El dia abans de les votacions, l’alcalde Lluís Prunés recomanava també endomassar els balcons “en aquesta festa major de la seva llibertat que comença a celebrar Catalunya”.

Aquell dia també s’organitzà una caravana de cotxes, taxis i ciclistes que sortia de l’Ajuntament i es passejava per la ciutat bo i repartint propaganda del referèndum. Aleshores era permès fer propaganda no només el dia abans sinó també el mateix dia de les votacions.

D’altra banda, aquella setmana alguns representants manresans de partits polítics havien celebrat actes a favor de l’Estatut a diversos pobles de la Catalunya central.

 

 

Un “Sí” massiu

I arribà finalment el dia esperat. Segons “El Dia”, “la gent circulava en gran nombre i els nombrosos domassos dels balcons bigarrats i vermells, alegraven i colorien el conjunt. Una banda de música volava pels carrers interpretant himnes catalanistes. La quitxalla la seguia i encomanava la seva joia al transeüent que a la millor portava un deix de son als ulls.”

 

El dia del referèndum un aeroplà

 llançà sobre Manresa

 octavetes a favor del Sí

 

Efectivament, diverses cases i locals d’entitats lluïen domassos i banderes. D’altra banda, a mig matí un aeroplà encara llançà fulls de propaganda favorable a l’Estatut.

A les oficines Pro-Estatut, intal·lades a la Casa de la Ciutat, hi va haver molt moviment durant tot el dia. Acabades les votacions, diversos ciutadans volgueren seguir l’escrutini des de l’Ajuntament mateix. Un servei de cotxes i motocicletes que s’havia organitzat per recollir dades dels pobles de la comarca féu possible que cap a quarts de vuit del vespre es coneguessin els resultats. La ràdio –aleshores gairebé un petit luxe per a la majoria de les famílies- oferia progressivament els resultats que anaven arribant.

Els resultats del referèndum de l’Estatut (*) foren espectaculars a favor del Sí, tal com i es pot veure en el requadre següent:

 

Al Bages el 87,8% dels electors anaren a votar i el 99,6% d’aquests votaren Sí

 

Catalunya

%

Bages

%

Manresa

%

Cens electoral

792.574

 

24.511

 

9.541

 

Votants

599.592

75,6 %

21.542

87,8 %

7.783

81,5 %

Abstenció

192.982

24,4 %

2.969

12,2 %

1.758

18,5 %

 

 

 

 

 

 

 

595.205

99,2 %

21.466

99,6 %

7.737

99,4 %

NO

3.286

 

44

 

30

 

Vots en blanc

933

 

32

 

16

 

Vots nuls

168

 

0

 

0

 

 (*) Els resultats de Catalunya corresponen a les dades que facilità la Generalitat. Les de Manresa i el Bages són les que apareixen publicades al diari “El Dia” del 3-8-1931. 

Les dones, que com hem dit no podien votar, recolliren prop de 400.000 signatures a tot Catalunya. La premsa local informà que a Manresa se n’havien recollit unes 6.000.

 

Les retallades vingueren després

El diari “El Dia” de l’endemà del referèndum es mostrava exultant i demanava que Madrid aprovés el text íntegrament: “El poble de Catalunya ha parlat ben clar i contundent. Ha parlat clar i ha dit ja la darrera paraula... És ben cert que l’Estatut ha d’anar encara a les Corts Constituents de la República... Però després de la demostració indiscutible de l’acceptació íntegra del seu articulat i del seu esperit pel poble català en peu, el Parlament espanyol només té un camí: aprovar-lo íntegrament. Així, únicament així, demostrarà la seva essència liberal i el seu acatament a la democràcia”. 

Al seu torn, “El Pla de Bages” també es mostrava confiat que “La República sàpiga recollir la paraula i la voluntat de Catalunya”. I a “Pàtria” es podia llegir: “La votació tan nodrida del referèndum diu ben clar que Catalunya vol aquest Estatut que és la concreció de 30 anys de lluita política per assolir el reconeixement de la nostra personalitat política”.

Però els desitjos dels diaris manresans i de la majoria de ciutadans de Catalunya no foren pas tinguts en compte. La història de després ja és coneguda: duríssimes campanyes i mobilitzacions de protesta a molts indrets de l’Estat contra l’Estatut, l’aprovació el desembre d’una Constitució centralista  que ja deixava l’Estatut amb unes inmenses limitacions (el text del 1931 només hauria pogut encaixar en una constitució autènticament federal) i les múltiples retallades que s’anirien produint durant la discussió del text al Congrés, i que prescindiren de la voluntat del poble de Catalunya. Tot plegat conduí a un text radicalment diferent de l’aprovat massivament pels catalans.

D'entrada, el preàmbul que apuntava el dret a l'autodeterminació fou suprimit, i posava de manifest que Madrid no tenia cap recança a tirar pel dret. Tant és així que Catalunya va passar de ser un estat autònom dins de la República espanyola -com establia l'avantprojecte-a convertir-se, després de passar pel sedàs madrileny, en una regió autònoma dins de l'Estat espanyol. La llengua no va quedar al marge de la interpretació centralista i, si els catalans havien votat en referèndum que el català havia de ser la llengua oficial del país, les Corts van imposar que com a molt estaven disposats a equiparar-la amb el castellà. El capítol de competències també va quedar força aigualit. Així, per exemple, a Madrid es va vetar la competència exclusiva que establia el projecte de Núria en matèria d'ensenyament. En el capítol de finançament, la idea inicial que la hisenda de la Generalitat substituís l'espanyola també va ser escapçada, fins al punt que l'Estat es reservava l'última paraula per "rescatar la recaptació dels seus tributs i gravàmens en el territori català i ordenar-la lliurement".

 

Cronologia 

14-4-1931

Proclamació de la República

24-5-1931

Elecció de la Diputació Provisional

10-6-1931

Es reuneix per primera vegada la Diputació Provisional i designa la ponència que ha de redactar l’avantprojecte d’Estatut

20-6-1931

La ponència, reunida a Núria, aprova l’avantprojecte d’Estatut

26-7-1931

Acaba el termini perquè els ajuntaments catalans refrendin el text. L’aprovació és pràcticament total.

2-8-1931

L’Estatut és refrendat favorablement per la immensa majoria de catalans

9-12-1931

Aprovació de la Constitució Espanyola, de caire centralista

6-5-1932

S’inicia la discussió de l’Estatut al Congrés

10-8-1932

Intent frustrat de cop d’estat del general Sanjurjo contra la República. Té un efecte boomerang i accelera la discussió i l’aprovació de l’Estatut

9-9-1932

El Congrés de Diputats aprova l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, conegut també per l’Estatut del 1932, per 334 vots a favor i 24 en contra.

 

 

Amat-Piniella: de l’eufòria de l’Estatut del 31

a la decepció de l’Estatut del 32

 

El manresà Joaquim Amat-Piniella, que tenia només 17 anys quan es va proclamar la República, va ser un observador d’excepció d’aquest període i, per tant, de tot el procés que seguí l’Estatut d’Autonomia. Alguns dels seus escrits al diari “El Dia” reflecteixen l’evolució del seu estat d’ànim d’acord amb les vicissituds que passà el text. Així, Amat visqué la campanya a favor de l’Estatut del 1931 amb una gran eufòria:  

 

“Seran els postres d’aquest important àpat que estan celebrant les urnes d’ençà del 12 d’abril. “Estriba la diferència en què fins ara es votaven homes. Diumenge no: es votarà Catalunya!”.

 

Mesos després del referèndum, aquesta eufòria inicial havia anat minvant en constatar la lentitud, els entrebancs i les retallades a què era sotmès l’Estatut. I davant les veus contràries que apareixien arreu de l’Estat en contra de l’autonomia catalana, Amat es preguntava: 

 

“És que tal vegada no és sobirana i democràtica la voluntat de tot Catalunya en pes? Per què el futur de Catalunya ha d’estar precisament supeditat, en un nivell d’inferioritat, al que vulguin acordar una colla de senyors completament estranys a les realitats de la nostra vida interna?”

 

“... Si l’esquelet de l’Estatut que ens atorguin no conserva aquella fermesa que tenia en sortir de Catalunya podrem estar plenament segurs que el canvi de règim no haurà significat per Espanya aquella renovació que implícitament comporten tots aquells moviments revolucionaris que ultra variar la forma, modifiquen el contingut, totes aquelles subversions que a més de significar un canvi de nom, representen el capgirament de la idiosincràsia d’un poble. Naturalment, si es dona aquest cas nosaltres ho lamentarem com a catalans nacionals i com a republicans”

 

El text final de l’Estatut aprovat per les Corts li produí una enorme decepció:

 

“Els veritables catalanistes, els que senten el nacionalisme (nacionalisme reivindicatori d'allò que ens pertany, universalista, federatiu, sense gota d'imperialisme ni d'esperit bèl·lic), els que són patriotes, no poden sentir-se satisfets amb l'Estatut actual, que tirant enllà, no passa d'ésser un sinònim de descentralització minimalista...

 

“Catalunya té dret a totes les prerrogatives de llibertat, com a nació que és. I tots els bons catalans han de bregar per a obtenir-ne la totalitat, sempre amb els ulls fits a aquella “unitat super nacional” que diu Rovira i Virgili...”