Web de

Josep Maria Planes i Martí

Escriptor manresà (1907-1936).

Pioner i víctima del periodisme d'investigació

Un luxe massa car

(“La Publicitat”, 28-4-1936)

 

Ja estan elegits els compromissaris i el Front Popular té a les seves mans la iniciativa i la responsabilitat de la tria de la persona que ha d'ocupar la Presidència de la República. A l'hora que escrivim aquestes ratlles no sabem qui serà el substitut del senyor Alcalà-Zamora. Hem llegit, com tothom, el que diuen els diaris sobre aquest punt i no ignorem, per tant, que un dels noms que es compta amb més probabilitats és el del senyor Azaña. Cal no oblidar, de totes maneres, que l'elecció de President no tindrà lloc fins al dia 10 de maig i que fins aleshores hi ha temps, encara, que passin moltes coses.

 

Malgrat tot, encara que només sigui a títol purament personal, no volem desaprofitar l'ocasió per dir que no estem pas segurs que la candidatura Azaña sigui la que pugui resultat més útil per als interessos de la República. Per començar hi ha el perill que l'absència del senyor Azaña de la capçalera del Banc blau pugui tenir conseqüències incalculables. ¿Qui, com ell, té l'autoritat i el prestigi per imposar-se i mantenir la unitat de l'actual majoria parlamentària? ¿Qui, com ell, serà respectat per amics i adversaris? El confinament del senyor Azaña a la presidència de la República representaria, en certa manera, la decapitació del front Popular.

 

Altrament, sembla que havíem quedat que una de les raons que aconsellaven la destitució del senyor Alcalà-Zamora era que aquest, desbordant les atribucions pròpies del seu càrrec, intervenia l'actuació del Govern i provava d'imposar una política personalista. "Ens cal -digueren els republicans-, ens cal un President que es limiti a complir i a fer complir la Constitució." O sigui dit en unes altres paraules: volem un President que, si té alguna personalitat, faci el favor de dissimular-ho.

 

És a aquesta tasca, gris, honorable i representativa, que els republicans espanyols volen destinar el senyor Azaña? ¿Què en traurem que la República hagi tingut la sort, entre tantes desgràcies, de descobrir un home de la categoria de l'actual cap del Govern si a l'hora de la feina, en plena obra constructiva, hem de renunciar als seus talents i a les seves condicions d'home d'Estat, per confinar-lo a les golfes de la glòria? Veig, entre els republicans espanyols, diversos homes aptes per a exercir dignament la primera magistratura de l'Estat; en canvi, en veig molt pocs que, a l'hora actual, puguin ocupar la presidència del Consell de ministres.

 

La República -cal no oblidar-ho- serà forta no pas per la personalitat del seu President; són els Governs, són les Corts, els que han de solidar el règim sobre bases indestructibles.

 

Un President ple de prestigi restarà indefens davant d'un Parlament desfermat, davant d'uns governs minats per la base. En resum: ens fa l'efecte que els republicans encara no estem en condicions de permetre'ns el luxe de tenir per President el senyor Azaña.

 

Ja he dit que aquestes consideracions eren d'ordre personal. Potser resultarà que m'equivoco de mig a mig i que el que realment convé a la República és tot el contrari del que acabo d'escriure.

 

Si és així, dissimulin...