Web de

Josep Maria Planes i Martí

Escriptor manresà (1907-1936).

Pioner i víctima del periodisme d'investigació

Text de les memòries d’Antoni Farreras (*) on explica com es va assabentar de la mort de Josep Maria Planes

Antoni Farreras

De la Setmana Tràgica a la implantació

del franquisme,  pàg. 248 i 254

(Editorial Pòrtic. Barcelona, 1977)

 

“En arribar a l’Oficina del Turisme vaig trobar Armengou (**) més neguitós que mai. Li havien dut la notícia que uns desconeguts, uns incontrolats se suposava, havien anat a cercar Josep Maria Planes a casa dels amics on s’havia anat a refugiar per defugir la persecució que pogués desencadenar l’activa campanya que havia desenvolupat des de La Publicitat i El Be Negre atribuint a elements de la F.A.I. els assassinats dels germans Badia. El més greu del cas era que no se sabia on l’havien dut. A partir d’aquesta notícia començaren per Armengou uns dies de veritable angoixa...”

 

“... Havia tornat de Calafell quan un matí em sorprengué l’expressió tristísima que Joan Planes [germà de Josep Maria Planes], que acabava d’entrar, duia reflectida al rostre. No em calgué preguntar res per comprendre’n la causa. L’acompanyava un dels seus cunyats, un dels Viladot del centre d’específics de la Rambla de Catalunya.

 

-    Hi és el Nasi? –em preguntà mentre passava de llarg pel meu costat. Bon punt es veieren s’abraçaren.

-    Què? –preguntà Armengou

-    M’han dit que és al dipòsit. M’acompanyes?

-    Anem!

 

Era tanta l’amistat que els unia que encara que estic cert que a Armengou l’horroritzava la perspectiva de trobar-se present a les diligències del reconeixement d’un cadàver, el del jove germà del seu amic, no sabé negar-s’hi.

 

Des d’aquell dia Armengou no féu res més de bo. Encara que no hagués menat des de cap diari una campanya de denúncia contra la F.A.I. com la que havia desenrotllat Josep Maria Planes, li pesava ara un article que a mitjan març, a penes retornat el Govern democràtic a la Generalitat, havia publicat a Mirador i que no era altra cosa que un crit d’alerta contra possibles extremositats revolucionàries que valent-se del canvi de situació poguessin plantejar els anarco-sindicalistes...”

 

 

(*) Autor també d’”El turisme a Catalunya del 1931 al 1936” i “La Conselleria d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya”

(**) Es refereix a Ignasi Armengou (Manresa 1895 – Buenos Aires 1954), advocat i promotor cultural, col·laborador del setmanari “Mirador” i fundador d’Edicions Diana, que publicà les primeres obres de Josep Pla. El 1932 fou nomenat director de l'Oficina de Turisme de Catalunya. S’exilià a l’Argentina, on es dedicà a l’edició