Web de

Josep Maria Planes i Martí

Escriptor manresà (1907-1936).

Pioner i víctima del periodisme d'investigació

Que ningú no s'hi enganyi…

(“La Publicitat”, 5-7-1936)

 

Arriben fins a nosaltres veus de les procedències més distintes, però totes dintre el vast camp del catalanisme, que ens fan sentir, d'una manera directa i sense confusions possibles, la indignació latent a tot el país contra la plaga del terrorisme a casa nostra. Pistolers de la F.A.I., pistolers de "Falange Española", pistolers en espera de les comandes que es presentin; contra tots ells, contra les organitzacions que els mantenen i els utilitzen, contra la intolerable mansuetud dels encarregats d'administrar justícia, contra tot el conjunt colorit divers i repugnant que forma aquest càncer clavat al cor mateix de Catalunya, s'aixeca una onada de repulsa i de condemna.

 

Que els homes que ocupen càrrecs de responsabilitat no s'hi enganyin; que el Govern de la Generalitat ho tingui present: assistim als inicis d'una gran reacció cívica, que pot agafar proporcions formidables. El poble de Catalunya ja en té prou d'aquesta negra història de sang, ja en té prou de tolerar l'existència d'aquest món de miserables que posen una taca de deshonor i d'ignomínia sobre el nom immaculat de la pàtria. Que ningú no s'hi equivoqui: s'ha acabat la política de les contemplacions i de les "habilitats". Als criminals se'ls ha de tractar com a criminals. No hi ha diàleg ni negociació possibles. El polític que tingués la insensatesa de voler resoldre aquesta situació dramàtica amb murrieries d'estratègia de passadissos, amb diplomàcia dictada per la por o la prudència, caurà fatalment, entre el menyspreu dels mateixos criminals i la indignació vehement de l'opinió pública.

 

L'interès de tots ha d'ésser que aquesta gran reacció ciutadana que s'inicia no tingui altra bandera que la de la pàtria. És en nom de Catalunya, en nom del catalanisme que s'ha de portar endavant aquesta creuada cívica destinada a crear una atmosfera tan densa que faci impossible la vida de tots els enemics de la societat; tant els enemics directes, els que actuen amb la pistola o la bomba de mà, com els indirectes, però no per això menys perillosos, que s'amaguen dintre mateix de l'administració pública. Si no ho féssim així, si, en un moment d'ofuscació, no veiéssim que és el catalanisme i res més que el catalanisme el que ha de dir: Prou!, a la criminalitat organitzada, cometríem un error de conseqüències incalculables.

 

Estic convençut que el Govern de la Generalitat ho veu així mateix. No és l'hora de febleses ni de tàctiques dilatòries. S'ha de donar la cara, amb rapidesa i amb contundència. El catalanisme no pot fallar ni flaquejar quan es tracta de la pròpia existència de Catalunya com a poble civilitzat.