Web de

Josep Maria Planes i Martí

Escriptor manresà (1907-1936).

Pioner i víctima del periodisme d'investigació

Pistolerisme

“Cal no enganyar-se: aquest focus criminal no ha desaparegut, és ben viu encara. Es diferencia dels problemes d'aquest aspecte que existeixen a tot el món en el fet que aquí les associacions de terroristes tenen l'originalitat de posseir òrgans en la premsa, de celebrar congressos i mítings amb permís de l'autoritat, de controlar vastos moviments de classe i de pactar i de discutir amb  els representats del Govern. I bé: això s'ha d'acabar. Està en joc la dignitat de la Catalunya autònoma. Si posem els feixistes fora de la llei, ¿com no hem de posar-hi aquest grup de criminals que des de fa tants anys no té altra missió que treballar per la destrucció i la ruïna de la nostra pàtria?”

(“La Publicitat”. “El crim d’ahir”. 29-4-1936)

 

“No sóc tan estúpid ni tan mala persona per haver ni tan solament imaginat mai una infàmia semblant. Els obrers, els treballadors, em mereixen tant de respecte com al qui més, i és perquè els respecto i els estimo que no se m'ha acudit mai fer-los servir de pretext per a la confusió i la baixa demagògia, com fa l'òrgan dels anarquistes.”

(“La Publicitat”. “Resposta a la ‘Soli’”. 1-5-1936)

 

“¿Ha de durar gaire aquesta burla tràgica? ¿Ha de durar gaire que els pistolers professionals s'aixopluguin en organitzacions tolerades per les autoritats, que disposin d'òrgans en la premsa, que es permeti fer públicament la propaganda d'una "ideologia" que no té altra missió que treballar pel crim i el desordre? ¿Fins quan la societat està condemnada a conviure amb aquest munt de folls i d'assassins?”

(“La Publicitat”. Un altre assassinat. 3-7-1936)

 

“És en nom de Catalunya, en nom del catalanisme que s'ha de portar endavant aquesta creuada cívica destinada a crear una atmosfera tan densa que faci impossible la vida de tots els enemics de la societat; tant els enemics directes, els que actuen amb la pistola o la bomba de mà, com els indirectes, però no per això menys perillosos, que s'amaguen dintre mateix de l'administració pública. Si no ho féssim així, si, en un moment d'ofuscació, no veiéssim que és el catalanisme i res més que el catalanisme el que ha de dir: Prou!, a la criminalitat organitzada, cometríem un error de conseqüències incalculables.”

(“La Publicitat”. “Que ningú no s’hi enganyi”. 5-7-1936)

 

“La sang de totes les víctimes, de les que hi ha hagut i de les que hi haurà, caurà damunt dels governants que, podent-ho fer, no tingueren el valor ni el patriotisme de posar terme a un estat de coses que constitueix la més gran vergonya del país.”

(“La Publicitat”. “Tristes veritats”. 8-7-1936)

 

“Suposo el lector assabentat dels meus articles sobre el terrorisme. Per tant, no val la pena d'insistir. No cal dir que mantinc fins a la darrera ratlla el que porto escrit fins ara. En resposta a tot això, la "Soli" diu que si no rectifico "m'obligaran a emmudir". Si no ho he entès malament, això és una amenaçada de mort. No conec altra sistema "d'obligar-me" a emmudir.”

(“La Publicitat”. “Amenaces de mort”. 9-7-1936)

 

“... Per això és urgent, urgentíssim que tothom s'adoni de la necessitat de posar en marxa un gran moviment patriòtic que, recollint la justificada indignació popular, obligui els governants a posar un terme a l'actuació i a la impunitat dels terroristes. La indecisió, la prudència, l'"habilitat", en moments com aquests, són més que inútils: són suïcides. Si no fem la gran neteja en nom del catalanisme, vindran uns altres i la faran en nom de l'anticatalanisme.”

(“La Publicitat”. “La gran neteja”. 12-7-1936)