Web de

Josep Maria Planes i Martí

Escriptor manresà (1907-1936).

Pioner i víctima del periodisme d'investigació

Josep Pla

"No som pas uns incondicionals d'En Pla, cal dir-ho. Déu ens en guardi de fer-nos solidaris d'ell, tot d'una peça. Li reconeixem els seus punts febles, que són bastants, però malgrat d'això, ens és precís de confessar que ens comptem entre el seu nucli d'admiradors. Al costat del Pla que trontolla, hi ha un altre Pla magnífic, formidable; aquest és el nostre. Cada dia és més arriscat de buscar homes perfectes i per això creiem que, malgrat tot, l'autor de "Coses Vistes", és un dels valors més importants amb què compta la literatura catalana.  En algunes de les seves coses,  Josep Pla agafa una grandesa que no hi ha ningú d'aquí que l'hagi igualat ni de bon tros. A ell li devem en gran part aquest aire de modernitat que caracteritza molta de la nostra producció actual; també li som creditors d'una de les reaccions més saludables que ha experimentat la literatura catalana. Per què, doncs, no hem de tenir-li tot això en compte? Per què aquesta tírria absoluta en contra d'ell?.

En parlar d'aquest cas, un nostre amic ha pronunciat el mot enveja. Seria gaire arriscat de trobar en aquesta paraula l'explicació de moltes coses?"

(“El Pla de Bages”. “Motius literaris”. 12-6-1926)

 

“Ara En Pla s'ha convertit en un terrible campió del sentit comú. Les seves arborades defenses de la Lliga i els seus homes em fan pensar en aquell saltimbanqui que per demostrar la seva adoració a la Verge feia tombarelles davant de l'altar. Diuen que la Verge s'ho va prendre molt bé. Seria interessant de saber si, per la seva banda, el senyor Duran i Ventosa fa igual.

A mi em sembla que no. La Lliga està basada sobre una visió molt seriosa del realisme, i no està gaire acostumada a les fantasies que els serveix En Pla. La Lliga diu, per exemple: dos i dos fan quatre. És perfecte. Però aleshores ve en Pla i per demostrar el mateix fa: dos, més un, més tres, més un, menys tres, són quatre. També és perfecte, però resulta una mica embolicat.”

(“La Rambla”. “El ‘Jongleur’ de la Lliga”. 7-7-1930)