Web de

Josep Maria Planes i Martí

Escriptor manresà (1907-1936).

Pioner i víctima del periodisme d'investigació

Harry Wills

(“El Pla de Bages”, 1-3-1927)

Secció/Avanttítol: Crònica de Barcelona

Tipus: Entrevista

 

- Harry Wills?

- Sí, senyor, Harry Wills.

- El negre boxador?

- Res d'això. El blanc ballarí del Teatre Còmic.

- Ah, molt bé. I què vol dir-ne d'aquest senyor?

- Moltes coses. Primera: que és un personatge molt important.

- Important?; per què?

- No s'hi encaparri. La gent són o deixen d'ésser importants, simplement. No es pregunti mai el perquè; pot trobar-se amb moltes sorpreses.

- No ho entenc, però vaja, és igual. A veure, digui, doncs.

- Vaig. Que és el millor ballarí que ha passat per Barcelona.

- I res més?

- Ah, no en té prou amb això?

- Home, no, francament. No podria dir-ne més coses?

- Amb molt de gust. Coneix a Chevalier, vostè? Sí, oi?; doncs Harry Wills és el Chevalier del ball. És la caricatura, l'estilització humorística de la dansa.

- Deu ésser molt modern això, veritat?

- Molt. A Barcelona, sobretot, completament modern. A París, no tant. Es tracta d'un gènere americà, Hal Sherman el va "llançar" a l'"Empire". Després Harry Reso el va seguir, a l'"Apollo". Per cert que Sherman va posar un plet a Reso perquè, segons ell, aquest li copiava l'especialitat.

- És interessant, això. I Harry Wills què fa?

- Un resum de la "manera" de Harry Reso i de Hal Scherman.

- Però, té algun valor tot això? Podem acceptar-ho si ens recordem de l'estètica?

- Completament. Una època que fa veure que entén a Picasso i a Cocteau, ha d'acceptar per força a Harry Wills.

- Picasso, Cocteau, Wills..., vol dir que és lícit d'emular aquests tres noms sota d'una mateixa idea?

- Completament. I que cap d'ells es pot ofendre del companyonatge que li atribuïm.

- A veure, a veure, expliqui's...

- Vostè coneix el jazz, oi? I el charleston, i el black bottom. Doncs bé. L'art d'Harry Wills és la posició irònica davant de tot això.

- Així digui que es tracta d'un ball filosòfic...

- No és ben bé això, Harry Wills, balla, simplement. La filosofia li posem nosaltres.

- Caram, quina gràcia!

- Oh, no s'esveri. El món sempre ha anat així. Uns homes, els genis, han fet les coses i prou. Després, han vingut uns altres homes i les han explicades.

- N'està segur?

- Està clar! Vostè es creu que Cervantes sabia tota la filosofia que enclou el "Quixot"? I ca!. La filosofia l'hi hem trobat nosaltres.

- Dispensi. Em sembla que ens embranquem.

- Té raó. També m'ho sembla a mi.

- Pleguem, doncs?

- Pleguem.