Web de

Josep Maria Planes i Martí

Escriptor manresà (1907-1936).

Pioner i víctima del periodisme d'investigació

Catalunya

"Els catalans tenim la gran sort que hi ha una gran feina a fer. L'autonomia ens planteja l'orgull, la il·lusió de poder contribuir a la creació d'aquesta Catalunya nova. Tot està per fer i aquesta és la nostra força"

(Conferència titulada “Confessions d’un periodista”, celebrada a Manresa, el 3-5-1936. Crònica del diari “El Dia” de l’endemà)

 

“Per damunt de tots els partits, per damunt del Front de Dretes i del Front d'Esquerres, la jornada d'avui té un sentit nacional. Catalunya sencera, la Catalunya eterna, la d'ahir, la d'avui, la de demà, la de sempre, es dreça, en aquestes hores inoblidables, alta, digna, orgullosa, amb el cor amplament obert a l'esperança.”

(“La Publicitat”. “Benvinguts!”. 1-3-1936, dia del retorn a Catalunya del govern de la Generalitat després del seu empresonament pels Fets del Sis d’octubre)

 

“I és que enmig de l'aspra lluita, de la revolució sorda que en aquesta època fa trontollar les més velles, les que semblaven més sòlides construccions socials, Catalunya té encara moltes il·lusions a realitzar. L'ideal patriòtic que en altre bandes, si no superat del tot, es troba relegat a segon terme pels problemes materials, més directes, més dramàtics, a Catalunya és encara el motor poderós que posa en moviment totes les energies, tots els entusiasmes. Tenim la sort d'ésser un poble políticament jove, governamentalment verge. Tenim la sort de trobar-nos davant nostre amb una grandiosa tasca a realitzar, tasca que gairebé a tot arreu fa temps que està acabada.

 

Hem d'estructurar la Generalitat. Del no-res hem de fer-ne sorgir tota una construcció de govern. Hem de crear un Estat, li hem de donar un estil i hem d'omplir-lo d'un contingut.”

(“La Publicitat”. “Tenim la sort...”. 3-3-1936)

 

Davant del vent de follia que bufa a Espanya, Catalunya té el deure de posar a contribució tota la força del seu seny i la potència del seu patriotisme. Són en hores com aquestes que els homes de govern realment dignes d’aquest nom han de donar tota la mesura del seu valor.

("La Publicitat". “Crit d’alerta”. 2-6-1936)

 

“Tots els catalans honrats, tots els catalans dignes d'aquest nom, en aquesta hora de prova i de perill, han d'estar, moralment i materialment al costat del nostre Govern. Ens hi juguem la llibertat de la pàtria. Els enemics de la República són els nostres enemics. No els enemics solament de les esquerres: els enemics de tots els catalans.

El qui en aquestes hores greus no estigui d’una manera decidida al costat de la Generalitat, és un traïdor. Un traïdor al qual exigirem comptes.

Ara més que mai: Visca Catalunya! Visca la República!”

(“La Publicitat”. “Nit de vetlla”. 19-7-1936)

 

“Servirà d’alguna cosa, aquesta lliçó? Portem quatre anys de República i hem passat per situacions ben diverses. Els veritables catalanistes no tenen ja cap excusa per ignorar a quina banda estan els que ens poden i ens volen ajudar. Cap patriota autèntic no pot presentar una excusa valable per rebutjar i combatre aquest moviment espanyol, que resumeix la figura i el nom de Manuel Azaña. Fins fa alguns mesos, el Catalanisme podia cultivar la il·lusió de jugar la seva carta en dues taules diferents. Ara ja no. Els fets, amb la seva força brutal, s’han imposat a les teories. Girar-se contra les esquerres és, purament i simplement, girar-se contra Catalunya.”

(“La Publicitat”. “Reflexions d’un catalanista”. 29-5-1935)