Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

Renovació Pedagògica i Escola Nova

     

7/11/1931 “L’Escola prepatòria d’ingrés”: el claustre de professors de l’institut en una nota –redactada en castellà, per cert- fa saber a la ciutat que ha estat concedida a l’institut l’Escola Preparatòria de l’ingrés a batxillerat i la seva propera posada en funcionament. El primer mestre d’aquesta escola va ser Josep Martínez Aguado i en feia la supervisió el catedràtic Aniceto León Garre (1901-1980). És interessant d’observar que en l’article es destaca que l’ensenyament serà en català i castellà i utilitzarà els mètodes més moderns en pedagogia.

     

11/11/1931 “Conferència racionalista”: l’escola racionalista representava un corrent renovador de l’ensenyament relacionat amb l’anarquisme. D'acord amb les idees de Fourier i Kropotkin, defensava el predomini del coneixement racional i empíric enfront del dogmàtic i metafísic. Les escoles racionalistes anaven lligades amb els sindicats i ateneus obrers, com en el cas de Manresa, on va estar representada per l’escola de l’Ateneu Obrer Manresà.
Aquest centre educatiu fou creat a l’inici de la República pels sectors obreristes de Manresa. Fou una escola laica, catalana i moderna en la línia de la pedagogia de Francesc Ferrer i Guàrdia. Estava situada a l’actual carrer de Joan XXIII amb un pati interior contigu als Docks. A l'any 1936, després de l’esclat de la guerra civil i de la revolució obrera, el centre educatiu s'instal·là al local confiscat a les monges del carrer de Sant Miquel, el qual funcionà com a escola nocturna.
La línia marcadament laica i àcrata de l’escola sovint escandalitzà als sectors més conservadors i dretans de la societat manresana, i durant el Bienni de dretes (1934-1936), l’escola fou clausurada per part de les autoritats del moment; el 1936, després del retorn de les esquerres al poder, es reobrí amb el nom d’Ateneu Cultural Popular. Un mestre destacat d’aquesta escola fou Felip Díez, dirigent del Sindicat de Professions Liberals de la CNT i president de la delegació comarcal del Comitè de l’Escola Nova Unificada a l’agost de 1936.

     

18/1/1932 “Un fet transcendental” Hermenegild Lladó: la legalitat que es va establir amb l’aprovació de la constitució republicana del 1931 i les directrius emanades del Ministeri d’Instrucció Pública, ensems a l’acció de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, van crear una nova situació que facilitava que tots els plantejaments didàctics i metodològics de l’Escola Nova es difonguessin àmpliament entre el professorat de primària. El mestre nacional de Manresa, Hermenegild Lladó, advoca per la implantació de les modernes formes d’ensenyament a les escoles de Catalunya i reconeix que les disposicions oficials, com la que es comenta a l’article, faciliten de molt aquesta tasca renovadora de l’ensenyament.

     

12/2/1932 “Cinema a l’institut”, Amat: els anys de la república són anys de renovació pedagògica i això es mostra en la generalització de les sortides d’estudi del medi, les excursions culturals i la valoració de l’educació artística. L’escriptor manresà Joaquim Amat i Piniella als 18 anys ja col·laborava en el diari El Dia fent, sovint, crítiques cimenatogràfiques. D’acord amb les innovacions que s’estaven duent a terme en el camp de la pedagogia, en aquest article proposa la utilització del cinema com a mitjà educatiu a les aules de l’institut mitjançant la utilització de films documentals i artístics.

     

17/2/1932 “L’escola és la vida” J. Martínez: l’entusiasme que les noves perspectives pedagògiques que s’obriren a l’ensenyament en el període republicà es trasllueixen en aquest article del mestre de la Preparatòria de l’institut Josep Martínez Aguado. L’escola Preparatòria de l’institut havia iniciat el curs amb retard, el dia 16 de novembre de 1931 degut a la manca d’autorització, un cop oberta es mostra com un lloc de renovació pedagògica, tot i que Josep Martínez ja hi expressa les limitacions que suposava treballar amb aules amb 40 o més alumnes, cosa que fa més d’admirar aquests mestres que renovaven l’ensenyament amb unes ràtios d’alumnat que avui serien, afortunadament, fora de lloc.

   

18/5/1932 “Visita escolar”; 28/6/1932, “Excursió escolar”: el mestre Josep Albagés i Ventura (1877-1964) utilitzava el recurs educatiu de les sortides educatives amb els seus alumnes de manera bastant sovintejada. Aquestes sortides, com la que es relaciona en aquest petit article, donaven lloc a diverses activitats de classe i, en aquest cas, entre la classe es va votar un text per enviar a la premsa com a notícia de l’activitat.

     

18/7/1932 “Exposicions escolars”: les exposicions de final de curs eren un recurs per prestigiar l’ensenyament públic i servien per mostrar l’esforç dels alumnes i dels seus mestres. Els mestres Josep Albagés i Ventura i Aparici Jané Vila presenten, un a  l’institut i l’altre a Sant Ignasi, l’exposició de treballs de final de curs. El diari destaca les modernes tècniques pedagògiques que mostren els treballs dels alumnes de Josep Albagés.

     

21/1/1933 “El mètode Montessori”: el mètode creat per la doctora i pedagoga italiana Maria Montessori (1870-1952) partia dels principis de llibertat, activitat i individualitat. El sistema requereix un ambient agradable i un material específic i es centra primordialment en l'educació dels sentits, la lecto-escriptura, la gramàtica, els treballs manuals, la música i l'educació física. Va ser Joan Palau i Vera qui va assistir a un dels cursos que impartia la doctora Montessori a Itàlia i va crear, l’any 1913, la primera Casa dels nens a la Casa de la Maternitat de Barcelona. L’any següent, sis mestres catalanes –becades per les institucions públiques- assistiren al segon Curs Montessori a Roma. A partir d’aquest moment, un gran nombre de parvularis va anar aplicant el mètode i Catalunya es convertí un dels països europeus on aquest mètode d’ensenyament arrelà amb més força. A Manresa, al parvulari de l’Hospital de Sant Andreu, des d’abans de 1930, s’hi aplicava el mètode Montessori,  que disposava els infants a un treball de classificació, seriació i ordenació del material de fusta, amb formes geomètriques i colors ben estudiats per a la quantificació.

   

11/4/1933 “La tècnica Freinet: el mètode Freinet consisteix en un conjunt de tècniques: pla de treball, producció de llibres de text per part dels alumnes, utilització de la impremta escolar, treball d’enquesta i elaboració de conferències, correspondència escolar entre centres, fonamentades en una pedagogia que valora la iniciativa del nen i la seva passió per aprendre per damunt de l’autoritat i la disciplina rigorosa. A l’any 1930 Jesús Sanz, professor de l’Escola Normal de Lleida, ja havia format la Cooperativa Freinet al nostre país i a l’estiu de 1933 Celestin Freinet seria convidat a donar dues conferències  a l’Escola d’Estiu de la Generalitat sobre l’escola activa i el cooperativisme escolar. L’inspector d’ensenyament Herminio Almendros Ibáñez (1898-1974) va ser un dels introductors del mètode Freinet a Espanya i al 1932 ja havia publicat La imprenta en la escuela sobre les tècniques que aplicava el mestre Celestin Freinet a l’escola i que constituien tota una novetat en l’ensenyament. L’extensa ressenya que el diari “El Dia” fa de la seva conferència denota l’interès que hi havia a Manresa per aquestes noves tècniques d’ensenyament i aprenentatge.

     

6/7/1933 “Exposició de treballs escolars”, Vida local: la introducció dels principis pedagògics de l’escola activa a l’ensenyament públic manresà es mostra en aquesta notícia sobre una exposició de treballs escolars de final de curs del grup del mestre Felip N. Pujades, on quatre alumnes presenten les seves conferències sobre diferents temes i el mestre fa una xerrada als pares sobre l’escola activa.

       

2/9/1933 “Els problemes de la coeducació”, Tomàs Ramon Amat; 5/9/1933 “Els problemes de la coeducació II”, Tomàs Ramon Amat: des d’un bon principi el moviment de l’Escola Nova va defensar la coeducació i en va fer una de les característiques del seu projecte. Així, Adolphe Ferrière la va incloure, al 1918, com un dels 30 punts que caracteritzaven una escola nova.
La coeducació ja es produia, de manera inevitable, a les escoles unitàries rurals, on hi havia un sol mestre però, a Manresa, hi havia una separació estricta de les aules de nens i nenes, a les escoles públiques, o bé de col·legis masculins o col·legis femenins en el cas de l’ensenyament religiós. Durant els anys 30 del segle XX el tema de la coeducació era un dels temes de debat dins l’educació i motiu d’enfrontament ideològic entre l’ensenyament confessional i el laic fins que, el 27 de juliol de 1936, va ser introduïda en el sistema educatiu pel Comitè de l’Escola Nova Unificada, amb la qual cosa Catalunya es va avançar més de 20 anys a tots els sistemes educatius europeus. En aquest article d’"El Dia", el metge i polític tarragoní, instal·lat a Manresa des de la joventut, Tomàs Ramon i Amat (1900-1937) surt al pas d’un article publicat al “Pla de Bages”, el diari manresà de la Lliga Catalana, en contra de la coeducació. La implicació de Tomàs Ramon amb el món educatiu manresà era profunda, car era regidor municipal, membre de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament i també va ser un dels màxims responsables de les Colònies Escolars organitzades per l'Ajuntament.
 

     

13/11/1933 “Conferència del senyor Herminio Almendros, Inspector de Primera Ensenyança”, J. Q.: l’Associació de Mestres Nacionals del partit de Manresa convidava periòdicament a Manresa personatges de primera fila del món educatiu. Herminio Almendros (1898-1974), els anys de la República, va ser una de les persones que més va treballar, des de la inspecció educativa, per a la renovació de l’ensenyament primari a través de la difusió, especialment, de la pedagogia de Celestin Freinet. En aquesta conferència feta a Manresa exposa les seves idees sobre l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i el model d’escola. Malgrat els avenços pedagògics que s’havien produït a Catalunya, a la majoria de les escoles s’utilitzava el mètode analític d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Segons aquest mètode els nens aprenien primer els sons de les lletres i, després, els sons de les síl·labes per acabar confegint les paraules. Herminio Almendros considera que el millor mètode és el global, preconitzat per Ovide Decroly; ja que la lectura que fa l’infant de la realitat i de les paraules és global, no pas analítica. Juntament amb aquesta proposta modernitzadora, Almendros estableix un model escolar en el qual el nen ha de ser el centre de l’escola, mentre que la funció del mestre és animar-lo i motivar-lo per l’aprenentatge. D’acord amb les idees de Freinet, Almendros proposa que els nens tinguin una bona biblioteca escolar, amb llibres adaptats a la seva edat, però que també hi hagi llibres fets per ells i impressos amb la seva impremta.

     

26/2/1934 “Visita a la Fàbrica del Gas”: l’Acadèmia Massegú, l’acadèmia particular més important de Manresa, també havia incorporat les visites escolars a diversos llocs d’interès de la ciutat com a mitjà d’aprenentatge.

     

15/7/1935 “Una exposició escolar”: la importància que es donava als treballs manuals i al dibuix a l’escola de nens del Poble Nou, situada al carrer de Barcelona, és una mostra de la introducció d’una nova manera d’entendre l’ensenyament a les escoles públiques durant el període de la República.

   

29/5/1936 La nova tècnica escolar; 2/6/1936 La nova tècnica escolar: la introducció de les noves tècniques d’ensenyament topava de vegades amb la mentalitat dels pares que estaven acostumats als sistemes antiquats i rutinaris d’aprenentatge. La conferència del jove mestre del Grup Escolar Renaixença, Jaume Roigé Simon, anava adreçada a esvair la por o la incomprensió dels pares envers les noves maneres d’ensenyar basades en les tècniques Freinet i el sistema cooperatiu que utilitzaven alguns mestres del Grup Escolar Renaixença. Jaume Roigé, un dels exponents dels joves mestres renovadors de l’escola que van començar a treballar durant l’època republicana, seria depurat a l’any 1940 per les autoritats educatives franquistes i expulsat de l’ensenyament públic.

     

13/7/1936 “El Renaixença ha acabat el curs escolar”: entre els Fets d’Octubre de 1934 i el triomf del Front Popular en les eleccions de febrer 1936 l’ajuntament de Manresa estigué dirigit per una gestora municipal formada per regidors dels partits de dretes (CEDA, Radicals, Carlins, Lliga Catalana). El problema de la solidesa de les obres del  Grup Escolar Renaixença fou un dels centres de polèmica municipal ja que va ser utilitzat durant tot aquest període per desqualificar la qualitat de la construcció d’aquest centre escolar, l’obra més destacada de l’ajuntament d’esquerres. Això donà lloc fins i tot a un trasllat temporal dels alumnes de la Renaixença a l’antic col·legi de St. Ignasi. Per tots aquests entrebancs, no és estrany que els mestres del Grup Escolar Renaixença celebressin la finalització del curs 1935-1936 amb una Festa Major que reforçava el seu protagonisme com a millor centre educatiu de la ciutat, tant per les instal·lacions com pel sistema pedagògic que s’hi seguia.