Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

FONT CABANES, Josep

  • NOM: FONT CABANES, Josep
  • LLOC I DATA DE NAIXEMENT: Artés (Bages), 29/4/1898
  • DATA D’EXERCICI A MANRESA: 1935
  • ESCOLA ON TREBALLAVA DURANT LA REPÚBLICA: Escola d’Arts i Oficis
  • RESSENYA BIOGRÀFICA:

    Persona destacada dins la política manresana dels anys de la República, Josep Font era de professió comptable. Va militar dins la Unió Socialista de Catalunya i, des del juliol de 1936, al PSUC quan la USC s’hi integrà. També va formar part de la junta manresana del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria), al 1937, i estava sindicat a la UGT. L’any 1933 i fins l’octubre de 1934 va ser director del diari “El Dia”, de Manresa, i en va haver de plegar a causa dels Fets d’Octubre de 1934. Al 1935 entra a treballar com a comptable en el Sindicat Agrícola de Santpedor i comença a fer de professor a l’Escola d’Arts i Oficis. En aquests anys porta una gran activitat com a propagandista dels ideals de l’esquerra a través dels seus articles i conferències. El mes d’agost de 1936 forma part de la Delegació Comarcal del CENU en representació de la UGT i participa en l’organització de l’ensenyament públic al Bages. La seva família també va ser afectada pels escamots revolucionaris incontrolats ja que un seu germà, que feia de criat a la masia de La Sala de Castellnou de Bages, va ser assassinat. En el temps de la Guerra Civil també va ser interventor, nomenat per la Generalitat, a l’empresa manresana d’articles de cuir “Hijos de Domingo Sala” quan va ser col·lectivitzada.

    Un cop acabada la Guerra Civil es queda a Manresa i el dia 5 de setembre de 1939 els agents de l’autoritat es presenten a casa seva per practicar un escorcoll; li troben alguns documents comprometedors i llibres de tendència esquerrana i revolucionària, per la qual cosa és detingut i tancat a la presó de Manresa. En base a aquests fets i a les declaracions que es prenen a diversos testimonis de Manresa i Santpedor, l’Auditoria de Guerra de la 4ª Región Militar l’acusa d’”auxilio a la rebelión militar” degut a la seva reconeguda militància esquerrana i àmplia activitat política. Els informes que fan d’ell la Guàrdia Civil, la Falange i l’Ajuntament de Manresa són molt negatius. A l’informe de l’Ajuntament es considera que la seva llibertat seria un perill i un mal exemple per a la població, mentre que en el de la Falange es diu que: “Desde su diario difamaba la religión, exaltando los ánimos de los simpatizantes rojos”. També té algunes acusacions de persones que es consideraven afectades per la seva actuació com a comptable del Sindicat Agrícola de Santpedor.

    El 20 de gener de 1942 el Tribunal Militar li imposa 9 anys de reclusió major com a condemna per tots els seus delictes polítics; al 1946 sol·licita un indult acollint-se al Decret de 9/10/1945; el 12/6/1946 la Fiscalia Juridico-Militar acorda concedir-li l’indult per la pena principal però no per les accessòries. El 3/4/1948 presenta una altra instància sol·licitant acollir-se a l’indult que, finalment, se li concedeix el 7/5/1948 quan només faltaven 4 mesos per complir els 9 anys de reclusió.