Els mestres de la República a Manresa.
Trajectòries, pedagogies i depuracions

El CENU i l’educació en temps de guerra

La derrota de l’alçament feixista del 19 de juliol de 1936 a Catalunya va accelerar els canvis que impulsava la Generalitat republicana. Tal i com ja s’ha esmentat, una de les conseqüències va ser la creació del Comitè de l’Escola Nova Unificada, el CENU, per decret del 27 de juliol de 1936.

Amb l’objectiu d’organitzar l’ensenyament a Catalunya, es van constituir, durant el mes d’agost, una sèrie de delegacions comarcals del CENU, entre elles la de la comarca de Bages, amb seu a la Plaça de Fius i Palà, n. 1, al pis principal de ca la Buresa. La delegació comarcal estava formada totalment per professionals de l’ensenyament: dos representants de la CNT, dos representants de la UGT i dos més de la Generalitat. Els representants de la CNT eren el mestre racionalista Felip Díez i el mestre Ignasi Codina; els de la UGT el mestre Jaume Sellarès i el professor de l’Escola d’Arts i Oficis Josep Font; i els de la Generalitat el director de l’Escola d’Arts i Oficis, Antoni Invers, i el mestre Josep Torra. La presidia Felip Díez i n’era secretari Antoni Invers.

La primera tasca a què es va dedicar la delegació comarcal del CENU va ser procurar que, a cada municipi de la comarca, es constituís una sotsdelegació local del CENU, la qual havia d’estar formada per un representant de la CNT, un de la UGT i un altre de la Generalitat. Cada una d’aquestes sotsdelegacions havien de trametre a Manresa el cens escolar del seu municipi, la llista d’edificis disponibles per a utilitzar-los com a escola i les necessitats escolars més urgents.

A Manresa, el canvi revolucionari en l’àmbit pedagògic es va traduir en l’increment de l’escolarització, en un impuls a l’escola racionalista, d’inspiració anarquista, i en el naixement de centres educatius obreristes, com l’Ateneu Popular Manresà.

A l’inici de la Guerra Civil es suprimiren les escoles religioses i els seus edificis es convertiren en centres públics d’ensenyament.

La supressió de l’ensenyament religiós va comportar la incautació per part de diferents organitzacions polítiques i sindicals dels edificis de l’escola Nostra Senyora de Montserrat dels Germans de les Escoles Cristianes, l’edifici de Casa Caritat i el dels Infants Orfes, menats per les carmelites, l’edifici de Sant Francesc, ocupat per la companyia de Maria, i l’escola de les germanes Dominiques.

El Consell Municipal de Primera Ensenyança va decidir habilitar aquests centres educatius incautats com a escoles de la Generalitat i en ells va crear els nous centres escolars: el grup escolar Natura (a l'edifici dels Germans de les Escoles Cristianes), el grup escolar Joan Selves i Carner (a Casa Caritat), el grup escolar Cardener (a l'edifici de Sant Francesc) i el grup escolar Catalunya (a l'escola de les Dominiques). A l'edifici de Sant Ignasi se li va canviar el nom i passà a anomenar-se Llibertat.

L’inici del curs 1936-37 en aquests centres va ser un xic desorganitzat i es va endarrerir uns quants dies per les circumstàncies de la guerra. El problema més important era la manca de mestres, la qual cosa va obligar a efectuar nomenaments de professorat interí sense el titol oficial de mestre, sinó que eren batxillers o tècnics. Al maig de 1937, però, la qüestió dels nomenaments ja estava solucionada a partir de les directrius donades per la Generalitat i l’establiment de les proves del Certificat d’Aptitud Pedagògica.

El retard més important en l’inici de curs es va produir a l’ensenyament secundari, ja que les classes a l’Institut de Segon Ensenyament no van començar fins l’1 de desembre de 1936.

Centres escolars de l’Estat i de la Generalitat a l’any 1937

 

ESCOLA NOM ADREÇA TIPUS ADSCRIPCIÓ
Grup Escolar n. 1 Natura (Germans de les Escoles Cristianes) Infants, 18 GR G
Grup Escolar n. 2 Selves i Carner (Casa Caritat) Pl. Cots GR G
Grup Escolar n. 3 Llibertat (St. Ignasi)   Pl. 19 de Juliol (actual plaça de Sant Ignasi) GR G
Grup Escolar n. 4 Cardener (St. Francesc)  Campanes GR G
   Docs (xalet de Casa Caritat)   Pl. Cots U G
Escola n. 6   Catalunya, 16 U G
Escola n. 8   Ginjoler U G
    Els Comdals U G
Grup Escolar Renaixença Pl. de la Independència GR E
Escola n. 7 Bonavista Ctra. Pont de Vilomara GR E
Institut Francesc Macià Pl. Francesc Macià (actual Pl. d’Espanya) GR E
  Catalunya (Dominiques)  Carrer del Bruc GR
         
    Viladordis U (nenes) E
    Viladordis U (nens) E
    Les Farreres U E
    El Guix U E
    Ctra. de Santpedor, 102 U E
  Llibertat (St. Ignasi) Pl. 19 de juliol U E
  Llibertat  (St. Ignasi) Pl. 19 de juliol U E
    Parc U E
    Major, 58 U E
    Barcelona U E
    Torre Carreras GR G

GR graduada               U unitària         E estat             G Generalitat

L’ensenyament públic ofert en aquests centres educatius va ser complementat per centres educatius destinats preferentment a fills d’obrers amb pocs recursos econòmics. En són exemples l’Ateneu Obrer Manresà; l’Escola del Poble, situada a l’edifici dels Infants Orfes i que depenia de la secció de cultura del PSUC/UGT, i l’Ateneu Cultural Popular, situat al carrer de Sant Miquel a l’edifici incautat ales monges Josefines, on se seguia el mètode de les escoles racionalistes.

L’evolució de la guerra va comportar diferents problemes. Mentre que el curs escolar 1936-37 i quasi tot el 1937-38 s’havien pogut fer amb una relativa normalitat gràcies a la tasca organitzativa del CENU, a finals del curs 1937-38 i el curs escolar 1938-39 esdevingué greu l’absentisme escolar, ja que en alguns centres a penes hi assistia el 20% dels alumnes matriculats; un altre problema fou la substitució dels mestres que eren mobilitzats per les successives lleves per persones que no tenien la formació pedagògica suficient i la necessitat d’escolaritzar molts infants de famílies refugiades procedents de diferents llocs de l’estat espanyol. L’institut de segon ensenyament també es va veure afectat per aquests problemes ja que, a mitjan 1938, va ser habilitat com a hospital de sang i l’alumnat es va haver de traslladar a l’edifici de la Cova de Sant Ignasi per començar el curs 1938-1939, el qual no s’inicià fins el 7 de novembre de 1938.

Un altre aspecte que desorganitzà l’ensenyament va ser la instal·lació dels serveis centrals de l’Exèrcit de l’Est a Manresa a l’abril de 1938. Els edificis del grups escolars Renaixença, Natura, Llibertat, Cardener i Catalunya van ser habilitats com a oficines i centres d’instrucció militar o com a hospitals d’evacuació. Això va obligar al Consell Municipal de Cultura a traslladar l’alumnat del Grup Escolar Natura al Grup Escolar Selves i Carner, i l’alumnat dels grups escolars Llibertat i Cardener a l’Ateneu Cultural Popular amb el consegüent problema de sobrecarregar les aules. Cal dir que el creixent absentisme escolar facilità els trasllats ja que a moltes aules ja no hi anava ni la meitat de l’alumnat.

A l’institut de segon ensenyament de Manresa es produiren, durant la guerra civil, una sèrie de canvis en l’ordre administratiu. Durant el curs 1936-37 van ser destituïts alguns professors que eren considerats contraris a la República, entre ells el director, Francisco Ruiz Aguilera, al qual li avançaren la jubilació. El càrrec de director va ser substituït pel de comissari-director; aquesta persona assumia les funcions del claustre de professors. Els comissaris-directors del centre, en aquest període, van ser el professor de Filosofia Domènec Casanovas, a l’agost del 1936, seguit pel professor d’Història Josep Maria Casassas Cantó, el qual va exercir el càrrec fins al desembre de 1937. El professor de Matemàtiques Josep Cardona va ser comissari-director accidental fins que, al gener de 1938, va ser nomenat el catedràtic Aniceto León Garre. Aquest va dimitir a l’octubre del mateix any i, interinament, va ser substituït per la professora de Francès Maria Bachs, fins que el 9 de gener de 1939 es nomenà comissari-director el mestre de la preparatòria Josep Martínez Aguado.

Per ordre del Ministerio de Instrucción Pública es creà una Comissió Depuradora d’alumnes –com a tots els instituts- integrada pel Centre Federal, Acció Catalana Republicana, ERC, la UGT, el PSUC i la CNT. Durant el mandat del comissari-director Aniceto León, l’any 1938, es porta efectivament a terme la depuració de l’alumnat que era fill de pares que es consideraven contraris a la República; aquesta depuració portà polèmica entre els mateixos partits d’esquerres. Posteriorment, un cop dimitit aquest comissari-director, els expedients de depuració dels alumnes afectats van ser revisats i anul·lats.