Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

Les arts

"La vitalitat intel·lectual d'un poble es manifesta en dues formes: en una visió avançada del futur i a l'ensems en un culte respectuós pels valors del passat" (Mariano de la Cámara, president del comitè del centenari de la mort de Goethe. Manresa, 4-4-1932)

 

Llengua i literatura
 

La vida literària del moment té quatre noms: Joaquim Amat i Piniella, Josep M. Planes, Vicenç Prat i Josep Martí Farreras. Quatre escriptors compromesos en l'avenç social i cultural de la ciutat, però també quatre escriptors amb clara vocació literària. Podem parlar d'una nova generació d'escriptors, que seguia la que havia liderat Fidel Riu i Dalmau (escriptor noucentista, impulsor de les prestigioses revistes "Cenacle" i "Ciutat", les dècades precedents). La Guerra Civil i la postguerra estroncaren aquesta generació, condemnada a l'exili interior o al silenci.

"(cal) fer un lleuger esforç per inclinar als infants que han d'ésser els homes de l'avenir, a que llegeixin i llegeixin bé, per tal que puguin assaborir el saber que entranya un bon llibre... " (Antoni Muset, 13-6-1932)

 

La lluita per la normalització de la llengua catalana

A banda de l'impuls de l'ensenyament del català a les escoles, la diada del llibre celebrada cada any per Sant Jordi, pretenia donar nous impulsos a la lectura i a l'ús de la llengua.
 

"El català és en mans de tots vosaltres" (Pompeu Fabra, a Manresa, 4-7-1932)

 

Les arts plàstiques

En el camp de les arts plàstiques, parlar d'experimentació és parlar del pintor manresà Evarist Basiana i Arbiell. Fou l’introductor de l’impressionisme, el simbolisme i el cubisme a Manresa i tingué un nombrós grup de deixebles, entre els quals, Estanislau Vilajosana, Joan Vilanova o Lluís Uró.

El 1936, el tot just fundat Cercle Artístic organitzà la I Exposició de Primavera, que pretenia actualitzar qualitativament les manifestacions plàstiques més convencionals. Des de 1930 se celebrava l'exposició d'artistes de Manresa i comarca. Quedà sense concretar, però, la proposta de crear una escola d’art a Manresa.

 

"Nosaltres veiem l'avantguardisme com una art aplicada de moltes possibilitats..." (Josep Maria Planes, "L'Opinió", 30-6-1928)

"Nosaltres defensàvem Dalí com defensàvem tota tendència que fes trencadissa si realment crèiem que era de qualitat" (Vicenç Prat, Memòries)

El jazz

Ramir Torres i Joaquim Amat i Piniella van introduir el jazz a Manresa. L'octubre de 1932, en un dels actes organitzats per la Penya Ara, l'escriptor manresà va oferir a la sala d'actes de l'Orfeó la conferència titulada "Música de jazz", acompanyada de demostracions de Ramir Torres al piano. L'afició pel jazz va anar creixent i va començar a programar-se en festes i concerts. Es fundà l'entitat Hot Club, i l'any 1936 es va crear l'orquestra amb el mateix nom.

"el jazz ha obert camins inexplorats, continents d'un tresor musical immens..." (Joaquim Amat i Piniella, "El Dia", 18-8-1933)