Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

Les aferrissades polèmiques laïcistes

 "No ataquem els catòlics, no volem la crema de convents; volem la llibertat màxima. Per això volem la separació de l'Església i l'Estat" (Ventura Gassol, juny del 1931)

Inicialment, molts catòlics catalans –tan eclesiàstics com laics- van acollir amb esperança la proclamació de la República, ja que tenien ben presents les persecucions de la Dictadura de Primo de Rivera contra el catalanisme. La política del cardenal arquebisbe de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer fou sempre la de cercar la concòrdia amb la República i la Generalitat.

En canvi, els sectors integristes predominaven dins el conjunt de l’Església espanyola -a Catalunya, eren representats pel bisbe de Barcelona Manuel Irurita- i aviat adoptaren una actitud hostil cap al nou règim republicà. Això, juntament amb la crema de convents a Madrid (maig del 1931), la política laïcista del govern i l’anticlericalisme de les esquerres acabaren impossibilitant unes bones relacions entre l’Església i l’Estat.

 

La política laïcista del govern republicà i l’expulsió dels jesuïtes

En el seu afany de modernització de l’Estat, els governs d’esquerres del període de 1931-1933 decidiren acabar amb els privilegis que l’Església havia tingut secularment, tot aprovant mesures (com la llibertat de consciència o la supressió de les subvencions econòmiques) per disminuir la seva influència sobre la població.

L’hivern de 1933, en aplicació d’un decret del govern central republicà, els jesuïtes hagueren d’abandonar les seves residències de Sant Ignasi i de la Cova, que foren expropiades per l’Estat. Aquesta expulsió generà uns sentiments d’indignació entre els catòlics manresans.

La polèmica laïcista s’anà radicalitzant i, al final, dominaren les postures extremes: la persecució religiosa durant la Guerra Civil (amb molts eclesiàstics i creients assassinats) i la imposició del catolicisme integrista a la postguerra.

 

 "Vet ací l'actuació antireligiosa dels nostres esquerrans: Blasfemar ben alt, perseguir les ordes religioses, negar el pa i la sal a la caritat i l'ensenyança cristiana, bandejar d'arreu les imatges cristianes, propagar el matrimoni i l'enterrament civil.
Els nostres antireligiosos, però, fan ensems alguna altra cosa més: casar-se com Déu mana, fer batejar els fills, procurar que els seus facin la primera comunió (assistint-hi només la dona), portar-los als col·legis de Religioses i morir... confessats i combregats, per si un cas" ("Seny", 23-3-1934)


La polèmica sobre la misteriosa Llum
 

 "Dissortadament aquesta llegenda tan bonica és falsa. Tot allò que ens explicaven cada any des de la trona de l'església del Carme, d'un globus de foc dividit en tres, etc., que no cal repetir perquè s'ho saben de cor fins les criatures, fou inventat en el segle XVI i en el segle XVII pels frares carmelites, per fer anar a la gent cap a la seva església" (Lluís Soler i Terol, "El Dia", 19-2-1931)

"...aquell fenomen, ni que fos merament natural, fou disposat provindecialment per Déu a favor de l'afligida ciutat de Manresa. Amb altres paraules, que Déu es valgué d'aquell meteor perquè Manresa retornés a la normalitat i pogués lliurement seguir per vies de prosperitat" (Pare Josep Oriol de Barcelona, "El Pla de Bages" 21-2-1931)