Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)

La força del sindicalisme i del moviment obrer

"Ja a final de 1931 bona part dels treballadors havien perdut la il·lusió en les possibilitats de millora social del nou règim" (Emilià Martínez i Espinosa)

El sindicalisme manresà s’anà reorganitzant a partir de la caiguda del dictador Primo de Rivera. Encara en la clandestinitat, hi hagué una àmplia col·laboració entre els sectors republicans i els obreristes que reberen la proclamació de la República amb gran entusiasme.

Ara bé, bona part del moviment obrer s’impacientà aviat en considerar que les reformes que intentaven fer els governs d’esquerres eren massa moderades i d’aplicació molt lenta.
 

Els principals sindicats: la CNT i la UGT

Com a la resta de Catalunya, la CNT (anarquista) era el sindicat més important: a l’any 1931, hi estaven afiliats el 75% dels treballadors manresans. Tenia, però, importants divergències internes entre el sector anarcosindicalista i el grup més radical de la FAI, partidari d'una revolució immediata. Això comportà una escissió l’any 1933. A més distància trobem la UGT (socialista), que anà creixent moderadament a Manresa durant el període republicà.
 

La defensa aferrissada de les condicions de vida dels treballadors

Els sindicats lluitaven per aconseguir una autèntica igualtat social mitjançant la col·lectivització de la propietat. Els dirigents sindicals justificaven aquest i d'altres objectius revolucionaris per la pèssima situació en què vivia la classe treballadora:

- els sous eren molt baixos (en el cas de Manresa i comarca, inferiors a la mitjana salarial catalana)

- les condicions de vida (alimentació, vivenda, etc.) eren extremadament humils

- patien greus deficiències i mancances de cobertura social en qüestions tan bàsiques com l’atur, l’assistència mèdica o el retir obrer.
 

La força del moviment obrer quedà ben demostrada amb la revolució que protagonitzà a conseqüència de l’esclat de la Guerra Civil.