Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)
El final de la Monarquia d’Alfons XII i la dictadura de Primo de Rivera
El republicanisme creix sota la dictadura
Al llarg de set anys (1923-1930), la dictadura de Primo de Rivera va comportar la prohibició de les llibertats polítiques i sindicals, la repressió del moviment obrer, la supressió de la Mancomunitat i la persecució de la llengua i la cultura catalanes.
Alfons XIII havia donat ple suport a la dictadura. Per això, una part important de la societat va considerar que el fracàs del règim dictatorial (Primo de Rivera dimití el 1930) significava també el de la monarquia i que ja havia arribat l’hora d’un canvi de règim polític.
La força creixent del republicanisme
El rei cada cop estava més isolat. En canvi, augmentaven els partidaris d’una República que instaurés un sistema realment democràtic (intel·lectuals, petits i mitjans burgesos, obrers), els quals s’organitzaren en l’anomenat Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930), on es prometé als representants catalans la possibilitat d’una autonomia política per a Catalunya en cas de proclamació de la República.
Massa esperances dipositades de cop en un nou règim?
Com dirà després l’escriptor manresà Vicenç Prat: “hom creu que la República abolirà àdhuc el mal de queixal”. I és que l’any 1931 l’ideal republicà aglutinava, per a la població, nombroses esperances en relació a la Monarquia d’Alfons XIII:
| LA MONARQUIA D’ALFONS XIII | LA REPÚBLICA |
|
Centralisme uniformitzador de base castellana. Repressió. Prohibició dels drets de reunió, associació, opinió... Eleccions falsejades pel caciquisme i les tupinades Concentració de la riquesa en poques mans. Governs sota el pes dels terratinents, financers, exèrcit i Església. Pes aclaparador de l’Església catòlica, finançada per l’Estat.
|
Possibilitat de descentralització i de reconeixement de la nacionalitat, la llengua i la cultura catalanes. Govern propi per a Catalunya. Recuperació de l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives. Regeneració de la vida política. Eleccions lliures i democràcia participativa. Dret a vot també per a les dones. Millor repartiment de la riquesa. Justícia social. Governs que actuarien en benefici del conjunt de la població. Separació Església-Estat. Llibertat de consciència i de religió. Llei del divorci. |
