Documents

Documents relacionats amb Montserrat Roig

Documents relacionats amb Joaquim Amat-Piniella
 

Notícia apareguda al diari “El Dia”, òrgan de les esquerres manresanes durant la República, segons la qual Jacint Carrió és el tresorer de l’entitat Foment de la Sardana.
(Arxiu Comarcal del Bages)

 

Fitxa de Jacint Carrió com a soci de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa, un sindicat de dependents que va tenir una força considerable durant la República. Carrió en va ser un militant entusiasta i n’arribà a ser vicepresident. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

1/10/1938. Jacint Carrió va prestar serveis militars a l'exèrcit de la República com a oficinista de l'Estat Major de la 14ª Brigada, també coneguda com “La Marsellesa". Era una brigada de xoc, integrada per soldats espanyols i brigadistes internacionals. El fet de ser un oficial de serveis no l'eximia de prendre el fusell i anar a la primera línia de foc.
(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

Abril de 1943.  Postal que Jacint Carrió va enviar a la seva família, des del camp d’extermini de Gusen. A partir de l'any 1943 es va relaxar la pressió i la violència envers els presos republicans. El comandament del camp va distribuir postals perquè poguessin enviar notícies a les respectives cases. Tanmateix, el text era limitat i censurat. Carrió no va rebre mai cap resposta. L’única carta que li van donar durant la seva estada als camps nazis va ser la que li comunicava la mort de la seva mare. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

11/06/1945. Ignasi Planell va acollir Jacint Carrió en tornar de la deportació. Planell havia estat reclòs a Gusen II i va escapar-se'n així que els SS van deixar el camp. La seva condició de ciutadà francès li va permetre tornar amb més celeritat. Carrió va escriure a casa del seu cosí en ser alliberat. Un mes després va arribar a París i va rebre aquesta carta en què el reclamaven. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

Esquela dels funerals de Bernat Toran i Martínez, íntim amic de Jacint Carrió, que va morir el 6 de gener de 1942 al camp d’extermini de Gusen (a l’esquela posa com a lloc de la mort Àustria). Els funerals van fer-se a Manresa l’octubre de 1945. Carrió dedica un capítol de les seves memòries a parlar de Bernat Toran i de la seva mort, que el va deixar profundament afectat. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

21-6-1948. Fotocòpia del certificat de la República Francesa segons el qual Jacint Carrió havia estat un deportat polític a Mauthausen. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

14/01/1949. Targeta de racionament de Jacint Carrió. En retornar a Catalunya va haver de patir les dures condicions de vida de la postguerra. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

1954. Jacint Carrió va ser escollit representant de la ferreteria Sol Hermanos, SA al sindicat vertical el 1954 i va mantenir el càrrec fins al 1958. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

Agost-setembre de 1955. Feia més de cinc anys que Jacint Carrió havia tornat de l'exili quan la policia local va detenir-lo per indocumentat. Havia servit a l'exèrcit de la República i no disposava d'una targeta militar reconeguda pel nou règim.
Com es pot observar en el document de data 8 d’agost (Arxiu Municipal de Manresa), va ser conduït a la presó “en concepto de detenido y a disposición del Excmo. Sr. Comandante Militar de la Plaza”. Carrió va haver de romandre-hi tot un mes. Segons l’altre document (Arxiu Comarcal del Bages), el 10 de setembre li van regularitzar la situació militar i va passar de ser classificat de “prófugo aprehendido” a "útil para todo servicio, sin penalidad, pasando a la situación militar de los de su reemplazo (licencia absoluta)". No hi va haver judici: va ser posat en llibertat sense càrrecs. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

22/03/1958. Document en què Carrió dóna fe que el manresà Josep Señal Esclusa va ser internat al camp de Mauthausen. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

18/01/1971. Certificació de l'Estat francès que acredita Jacint Carrió com a deportat a Mauthausen amb el número 4.676. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

Document amb la llista d’alguns deportats a camps nazis en què hi consten les dades de Jacint Carrió. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

Insígnia en roba de Jacint Carrió, amb el triangle blau amb la S i la xifra 4676, el seu número de deportat. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

2-4-1963: Carta de Jacint Carrió a Joan Pagès, president de l’Amical de Mauthausen, en relació a un llistat de 65 supervivents de Mauthausen i el procés que se seguia per intentar cobrar les indemnitzacions del govern alemany. Hi parla també de l’Amical, entitat que s’havia creat l’any anterior: “Espero que la autorización legal de la Amical se lleve a buen término; así podremos actuar mejor”. Tanmateix, l’Amical de Mauthausen no seria legalitzada fins al 1978. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 

   16-8-1963. Carta de Jacint Carrió a Joan Pagès en què li diu que no ha rebut cap notícia referent “al nostre cas de Mauthausen”, sobre el cobrament de les indemnitzacions. Carrió també demostra interès per saber si han estat aprovats “els estatuts de l’Associació de CAMPS i associació de companys i amics de Mauthausen i similars o bé associació de camps alemanys de Mauthausen i similars. Això és una suggerència per al futur nom de l’entitat, si és que encara no està decidit”. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 

  14-11-1963. Carta de Jacint Carrió al president de l’Amical de Mauthausen, Joan Pagès, en què, entre d’altres coses, li parla de la publicació de K.L.Reich, l’obra del manresà Joaquim Amat-Piniella que s’havia publicat aquell any (a la primavera en versió castellana i, a l’octubre, en versió catalana). Carrió hi afirma que la publicació en català “a Manresa ha tingut gran acceptació”. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 

  19-5-1964: Carta de Jacint Carrió a Joan Pagès en què li explica el viatge que acaba de fer amb la seva esposa a Mauthausen, on va anar a retre homenatge als companys morts als camps nazis: “Verdaderamente fueron unos días emocionantes que jamás olvidaremos”. També li parla del monument que pensen inaugurar l’any següent a Gusen [als manresans morts a Mauthausen i Gusen], “cuyos planos del mismo nos enseñaron en la mesa que hay al lado del Crematorio”. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 

  8-12-1965: Carta de Jacint Carrió a Joan Pagès en què li demana què en sap d’una llei complementària que finalment ha estat aprovada i que permetria cobrar les indemnitzacions del govern alemany. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 

  15-8-1966: Carta de Joan Pagès a Jacint Carrió en què li adjunta el formulari per a reclamar les indemnitzacions alemanyes als camps nazis. El procés per aconseguir aquestes compensacions econòmiques va ser molt llarg. Fixeu-vos com al final de la carta, Pagès exclama: “ni Cristo sap quins papers es necessitaran ni si emprenyaran gaire”. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 

  13-11-1966: Carta de Jacint Carrió a Joan Pagès en què li informa que ha rebut de França el carnet de deportat polític. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 

   8-4-1968: Carta de Jacint Carrió a Joan Pagès en què li diu que anirà a un acte de l’Amical amb la seva esposa i el seu fill. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 

   17-5-1968. Carta de l’Amical a Jacint Carrió en què se li informa dels darrers actes celebrats per l’entitat. El final de la carta diu: “Nuestro espíritu no debe morir. Que jamás pueda haber otros Mauthausen en la historia”. També se li fa saber que alguns deportats han començat a cobrar les indemnitzacions [del govern alemany] i afegeix: “Cierto es que lo que se nos va a dar es una limosna... Tienen prisa en enterrar su verguenza”. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 

   6-3-1970 i 28-3-1970. Cartes de Jacint Carrió a Joan Pagès sobre el seu interès a apuntar-se al viatge a Mauthausen que organitza l’Amical [en l’aniversari de l’alliberament dels camps, el mes de maig]. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 

 

9 i 13-6-1981. Carta de Jacint Carrió al president de l’Amical de Mauthausen, Joan Mestres, en què li informa de la mort de Joan Vilalta i Prat, moianès supervivent de Mauthausen. Resposta del Sr. Bonet (de l’Amical) en què li diu que la notícia “ens ha causat una gran tristesa”. I afegeix: “Joan Vilalta fou un company admirable i mantingué sempre l’esperit solidari de la lluita per la Llibertat i Dignitat humana. Amb senzillesa, féu acte de presència a totes les nostres trobades i no cal dir que deixa un gran record entre tots nosaltres”. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 

  10-4-1985. Carta de Jacint Carrió a Joan Mestres, president de l’Amical de Mauthausen, sobre l’homenatge que la ciutat de Manresa retrà a Joaquim Amat-Piniella el dia 10 de maig. Carrió li diu: “fóra convenient assistís a l’acte una representació oficial de l’Amical... M’ha semblat era el meu deure de comunicar-ho a l’Amical. Ja em direu si us està bé i puc continuar com enllaç vostre a Manresa, per tot el que pugui ser útil. Crec que serà un bon complement per al 40è aniversari [de l’alliberament dels camps nazis]”. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 

  13-5-1985. Carta de Jacint Carrió als “companys de l’Amical” en què els dona les gràcies per l’assistència el dia 10 de maig a l’homenatge a Joaquim Amat-Piniella. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 

 

22-5-1985. Carta de Jacint Carrió a la filla d’un deportat, que ha conegut en el viatge a Mauthausen, en la commemoració del quarantè aniversari de l’alliberament.  Li explica que va coincidir amb el seu pare en diferents moments de la diàspora de l’exili fins a l’arribada a Mauthausen, on “al cap de pocs dies el perdia de vista”.

Cap al final de la carta parla amb emoció de l’acte que Manresa acaba de retre a Joaquim Amat-Piniella: “Al retornar a Manresa la Comissió Pro Homenatge ja ho tenia tot preparat, que culminà amb un acte a l’Ajuntament on vaig parlar molt emocionat així com la Roig, en Mestres i el diputat Dr. Selga. Va ésser més del què esperàvem. Per primera vegada la ciutat de Manresa ha estat a l’alçada que haurien d’estar tots els pobles”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

   29-4-1987. Carta de Jacint Carrió als companys Bonet i Esteve, de l’Amical, per informar-los que no podrà assistir “a la recepció dels amics de França”. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen).

 


15-4-1989. Crònica d’una conferència de Marc Aureli Vila i Jacint Carrió, pronunciada a Manresa, en un acte d’homenatge a les persones que es van haver d’exiliar el 1939. Regió7.

 

1/05/1996. Pàgina de la publicació “El Lluïset de cal Peguera” (número 4), revista de l’Institut Lluís de Peguera, que inclou l’opinió dels alumnes sobre una xerrada dels deportats Jacint Carrió i Josep Zamora. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

  18-9-1996. Carta de Joan Escuer, president de l’Amical de Mauthausen, a Jacint Carrió, en què li demana que assisteixi a una reunió de l’Amical per estudiar la possibilitat de fer l’assemblea anual a Manresa per “l’alt preu que va pagar en la lluita contra el nazisme i el feixisme en general”. L’assemblea, efectivament, es faria a Manresa el 13 d’abril de 1997. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauthausen). 

 

 

 

Interessants apunts de Jacint Carrió que devien servir com a guió per a les múltiples xerrades que va dur a terme els darrers anys de la seva vida per denunciar la barbàrie del nazisme.
(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

 

 

 

Diversos peus de fotos d'aquest apartat són els mateixos de l'edició Manresa-Mauthausen-Gusen. Deportació i retorn d'un home compromès amb la llibertat i van ser redactats per Àngel Fusté i Gamisans.