El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

Homenatges a algunes víctimes

 

 

Assistència a diversos funerals per les víctimes

 

   

26/07/1939: carta de l’alcalde de la Tallada al seu homòleg de Manresa, en què li comunica que es realitzarà un acte religiós amb motiu dels cadàvers trobats a la rodalia del poble i enterrats en una fossa comuna: “personas que fueron asesinadas durante la retirada de las hordas marxistas [...] españoles caídos por Dios y por la Patria”. Entre aquests cadàvers s’ha identificat Genaro González Cachón, veí de la capital del Bages,motiu pel qual convida el batlle manresà i els familiars del mort a l’acte d’homenatge. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

     

29/08/1939: notificació de l’alcalde de Manresa al batlle de la Tallada (Girona) en què li agraeix les atencions prestades a la delegació manresana que va assistir a la celebració de l’ofici religiós i funerari pels morts en aquest poble, entre els quals Genaro González Cachón. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

     

22/03/1940: invitació de l’alcalde i del jefe local de la FET y de las JONS de Castellbell i el Vilar a l’alcalde de Manresa, a l’acte de trasllat dels cossos sense vida dels veïns morts durant la rereguarda republicana al panteó construït a propòsit. (Arxiu Municipal de Manresa)

 

Maig de 1940: expedient de la secció de Governació de l’Ajuntament de Manresa sobre la “Invitación y acuerdo para asistir a los funerales para las víctimas del odio marxista, vecinos de Sampedor”. Sobre els fets, l’alcalde de Santpedor envia una carta d’invitació al batlle de Manresa, perquè aquest assisteixi al funeral pels “caídos por Dios y por España”. La targeta d’invitació inclou el nom de les onze persones homenatjades. L’alcalde de Manresa notifica al batlle de Santpedor que una representació municipal assistirà als actes esmentats. (Arxiu Municipal de Manresa)

Torna a dalt

Inauguració del monument al Pare Oriol

 

     

(sense data): invitació del pare Rodrigo, del Convent dels Caputxins de Manresa, a l’alcalde de la ciutat a la inauguració del monument al pare Oriol de Barcelona, que s’emplaçarà en el creuament entre la carretera del pont de Vilomara i el camí del Pouet. Jaume Barjau Martí (més conegut com el pare Josep Oriol de Barcelona) era un actiu organitzador d’exercicis espirituals. Fou assassinat al camí del Pouet la nit del 24 al 25 de juliol del 1936, després d’haver patit maltractaments i un simulacre d’afusellament. (Arxiu Municipal de Manresa)

 

Torna a dalt