El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

Discursos i bans d'alcaldes

 

En aquest apartat podrem visualitzar diferents textos de discursos dels alcaldes de Manresa durant el període 1939-1959. S'hi observen les principals característiques, tòpics, tergiversacions i, àdhuc, manifestes falsedats de la dictadura franquista. Tot plegat emmarcat en un llenguatge barroc, recarregat, artificiós i que expressa, sempre en castellà, un pensament únic i una visió maniquea d'una Espanya aïllada del món democràtic occidental, absolutista i intolerant, que no accepta cap mena de discrepància -ni tan sols de matís- o de diversitat ideològica, cultural o lingüística.

En aquest sentit, és constant la glorificació i el culte a la personalitat del Caudillo Franco, de qui, al capdavall, depenien pel que fa al propi càrrec i les prebendes que comportava. No hem d'oblidar que, després de Domènec Prunés, tots els alcaldes posteriors van ser de Falange. Per tant, el tarannà feixista d'aquesta organització amarà també els discursos dels dirigents locals.

Així, per exemple, dins aquest tipus de retòrica, van ser habituals proclames a la "unión indisoluble del pueblo manresano y el Ejército Español", a la "adhesión inquebrantable" a la figura del dictador, a la "conjura" als ciutadans perquè fessin el "debido homenaje a la bandera", o bé contra el "liberalismo extranjerizado y demoledor". I a més a més, en el súmmum del cinisme, s'elogiava el general Franco com a màxim defensor de la "libertad".