Carta de Francesc Farreras i Duran a Joan Planas i Martí (Cuernavaca, 22/6/1972)
Transcripció:
22 de juny de 1972
Estimat amic Joan:
Tantes ganes que tinc sempre de ferla petar un bon rato amb tu i poca gent més dels amics que em queden, i sempre surten coses que t’ho fant deixar per l’endemà… i l’endemans s’eternitzent. I és que, quant vui escriurer llargament, no m’agrada deixar i pendre, però avui que veitj pel calendari que s’acosta Sant Joan, t’he de posar uns mots curts o llarcs que et portin l’expresió del meu afecte i el dels meus, ja que tots comparteixen els meus estats d’ànim quant són persisistants.
Esperaba rebrer el teu llibre sobre LES PLANES de Sant Mateu de Bages (la cel-lebre acta el-lectoral de Sant Mateu, amb la que el teu Pare feia ballar la figuereta als candidats i llur entourage). El pròleg adreçat als teus cuatre néts, i que m’enviares per correu per l’Octubre del Any pasat ja és bo de per si i té to i senyoriu. Per això, em plauria més rebre el llibre també i, si pot ésser, amb uns mots autògraf del autor. Jo no he enviat cap més volum de les Monografies BAGES, perquè amb casi vint anys tot ha cambiat molt i ja s’ha publicat més i millor a Catalunya mateix. No perden actualitat els meus pròlecs contre l’opresor. Si els vols, els enviaré i apart les dedicatòries autògrafes per enganxar-les després, perquè encare s’obren cartes i no et vui comprometre.
Tinc devant meu el citat Pròleg teu, els teus mots de la lletra del 9 d’Octubre 1971 que l’acompanyaven i la teva felicitació de Nadal amb els Magestàtics senyors precusors del que s’us espera (el fatricida). La policia portuguesa ho reduí a accident-temperamente apart. Crec que recordaràs el fet.[1] Sembla que té planta i una muller molt mandaire. Veurem si serà bo per aguantar el País al pairo.
Suposo que vàreu rebrer la meva Nadala, també.
He tingut molts problemes amb les noves lleis fiscals i l’impost s/ la renta, per tal de veurer d’escórrer capital entre els fils falsos de la xarxa, desferme de paper de renta fixa i buscar noves inversions en accions. Amb l’ampliació de capital del Banco Nacional, els que érem accionistes antics ens hem pogut repartir un 15 per cent net a base de reinvertir en accions noves. Ademés, les compràvem casi a la par i es cotitzaven a Borsa casi al doble. Amb això i l’or que, per primera vegada a la vida, habia guardat (mai habia cregut bona inversió l’or), casi m’he posat a la 1ª par de la falconada que em representà el gran augment en els impostos sobre rentes fixes. Després, situar-me en les dugues millors Sociatats de reinversió. En fi, una feinada per un retirat, que no em deixaba cap matí lliure de ratitj. L’or fou vengut a sobre 20 (ara comprat a 12). I aixís, amb grans feinada, he lograt que el Gobern cobri el que vol i jo no hagi baixat casi les meves rentes… Però els meus néts ja ni això podran fer i això que el gran ja l’he interesat a la Borsa per veurer si, ademés, esdevé Corredor Col-legiat, que ja ha après que són gent que sempre guanya, adhuc quant els clients perden.
Per altre part, he fet obres. Varetj començar pera modificar la Piscina i fer una Sala de màquines subterrània per la cal-lefacció del aigua i filtratje de la mateixa, però, un cop els paletes a la Casa, hem anat fent coses i ja fa 6 mesos que només tracto amb paletes, manyans, llauners, etc. etc. He fet un Dipòsit també subterrani per 56 metres cúbics d’aigua, a fi de no haber de dependre al dia dels Serveis Municipals pels serveis de la casa i dels jardins. Ademés, he fet el regar de aquestos automàtic, amb rielets que marxen alhora, cosa que amb l’entrada del carrer no era posible perquè encare que sigui d’una pulgada, la tanquen a estones segons com els ve. Després, fer una de les cuines nova, també, els banys anexes al meu cuarto i al de la noia. Després, enrajolar la terrassa (150.m cuadrats), un cuarto vestuari i dutxes al jardí, perquè els invitats dels néts, que no siguin de velles amistats, no ens invadeixin la Casa. En fi, que encare hi són i cada dia he de estar per cuatre o cinc coses a respondre o resoldre, pagar els materials que arriben (a cash comptat són a millor preu). Pase que a Mèxic no pots deixar res al criteri dels altres, ni del Arquitecte ni del Inginyer… Són masa rutinaris i m’haurien cambiat l’aspecte de la Casa i he volgut que no hi hagués res fet de cara a la gent de fora, només millor comoditat a dins i això de no fer exibició no ho entenen, són americans… Els falten generacions de senyoriu, en una paraula.
Voldria que aquest encare et trobés a Barcelona i que et segui si ja fosis a Sitjes. Em diu l’Antoni que t’ha consultat uns escrits que també m’envia a mi. Em trobo com tu, ara fa 57 anys, arreconats en un aparador de Cal Jorba, buscabes la manera de dirme que les cuartilles que amb tanta paciència llegies… eren impublicables. Encare recordo que parlaba de l’Ordre del desordre, cosa que més tard ha madurat com a visió del món, però que tu aleshores no podies publicar a JOVENTUT. El que m’envia Antoni no és pas impublicable, però li falta nervi i les bases que des del GÈNESI (de la Bíblia) no es poden omitir: Definir una situació –Crear un problema- Resoldrel. Després crec que ho fa castellà castellà o català del tot, però are li queda com si pasés la maroma. I cal veurer si s’escriu per un públic extens amb castellà o pel de casa en català. És clar que quant surti un llibre genial l’idioma ni compta, que tot hom s’apresa a traduir. Bé, plego, noi, que em criden per dinar i m’he escapat de la gent perquè asfalten de nou el carrer. Per molts anys, Joan, amb la teva esposa i fills i néts, que la salut no manqui i que jo ho vegi. Una abraçada. Teu.