Carta de Joan Planas i Martí a Francesc Farreras i Duran (Barcelona, 19/4/1974)
Transcripció:
Barcelona, 19/4/74
Apreciat Paquito: T’envio aquestes ratlles per a donar fe de vida, després del meu llarg silenci. Podria explicar-te el meu silenci, rememorant la prova per la qual va passar la Carmen durant varis mesos i que em va trasbalçar a mi mateix. Però prefereixo, ara que s’ha acabat la mala temporada, parlar d’altres coses, que prou n’hi ha. L’important és que la Carme està, per fortuna, restablerta i que gairebé ja fa vida normal.
Vosaltres, com esteu? Va dir-me l’Antoni que tornaves a tenir dificultats amb la vista. Celebraria vivament que fos cosa lleugera.
Per cert, que’l mateix Antoni va donar-me la trista notícia de la mort d’en Baget[1]. Feia molt de temps que no en sabia res. Semblava fort com un roure, però àdhuc els roures cauen quan els arriba l’hora. Ho he sentit molt. Dels nostres temps no quedem més que quatre manresans, i encare escampats per aquests mons de Déu i batuts per les ventades, com aquells tristos pins de la punta de Collbaix!
Com t’he dit, avui em proposo solament dir-te que encare sóc viu. Dintre de poc t’escriuré llargament.
Vas enterar-te de la tourné que va fer per Mèxic el nostre exministre López Rodó? Ens va donar a entendre que havia orientat als mexicans sobre la manera de “desarrollar” ràpidament el país. Aquí, en López va el·laborar dos a tres plans de “desarrollo” magnífics. La pega és que’ls “polos de desarrollo” que va crear han fracassat tots. Però aquests fracassos no varen poder evitar que’l país en general, per la llei del creixement vegetatiu i gràcies a les divises del turisme, canviés radicalment de fesomia i donés un salt endavant que impressiona. Aquest creixement se l’apunta en López, naturalment, en l’haver dels seus “plans”, sense que aquests hi tinguin res a veure. Si algun mexicà de les altures se’l va pendre seriosament i aplica el sistema López a les terres mexicanes, … ja s’ho trovarà.
Els meus millors afectes, amb una abraçada.
Joan Planas