11. 20/03/1973 Farreras-Planas

Carta de Francesc Farreras i Duran a Joan Planas i Martí (Cuernavaca, 20/3/1973)

Transcripció:

20 Març de 1973

Estimat amic Joan:

T’agraeixo la teva lletra del dia 10 del mes pasat, però em sembla que tenim un mal entès, que vaitj a intentar aclarar.

Jo no pretenia pas que tu fesis la meva biografia, sinó i només que una cuartilla o dugues amb les teves impresions de l’època en què jo varetj projectar el cambi polític de la nostra Comarca. T’habia sentit dir més d’una vegada que l’artificix varetj ésser principal jo, quant ni En Selvas creia en un posible cambi i es volia asegurar sortir per minories en el districte III. El que varetj fer, el que varetj sacrificar i el que em costà ho sé prou bé, però encara tinc una certa vergonya per escriure sobre mi mateix i por de que pugui resultar un autoelogi.

És per això que voldria una opinió de tercer i, en aquet cas, ningú millor que tu, que ho sabs dir, pots concretar i sabs sempre el que et pesques. P.e., durant la Dictadura Berenguer, al ferse el Centre Republicà En Farreras hi dedicà tot el dia i cada vespre anava amb uns quants amics a un poble o altre a organitzar, etc., etc…

Espero el teu llibre sobre LES PLANES i ademés uns mots (o els pots enviar a l’Antoni) sobre Josep Maria. Dates, etc.

Parles de la voluminosa obra de Torrent i Tasis, sobre la premsa catalana. Què diu de EL PLA DE BAGES?

Avui, amic Joan, faig 73 anys. És la primera vegada, que encare no els habia fet mai i sembla que un s’hi troba bé i amb ganes de repetir o almenys continuar amb salut i tot el demés que s’imposa.

Plego perquè vindrà gent, ademés dels néts. Ja em sembla que t’ho varetj dir: ja tinc el gran casat amb la noia Lamoneda, néta del Ramon, líder socialista[1], però ell g/a D. em sembla que serà un perfecte burgès. De moment, ja l’he fet Agent de Borsa, apart d’ésser un excel-lent matemàtic i Profesor.

El segon ja juga més de cara a voler salvar el món, encare que jo li predico prou que a mi aquesta dèria em costa molts mals de cap i el perfecte desagraïment del “proletariado” que, igual que els burgesos, sempre va per una “pela” més, com a ideal màxim.

El tercer ja ha fet 16 anys i segueix sent el millor classificat de la seva promoció.

Estic content de la benedicció de Déu que ha regalat la meva família, encara que em rosegui l’estar lluny de la nostre Catalunya.

Explica’m de tu i els teus, que tot el teu m’interesa i ja sabs que t’estimo com un amic de bona mena, com una bona persona, que sempre has estat i com un Planes, que tans amics em donaren.

Els afectes de la meva família per la teva i una abraçada ben cordial del teu amic.

[1] Ramón Lamoneda Fernández (Begíjar, Jaén, 1892 – Ciutat de Mèxic, 1971).