Pere Barrull Cuenca

Dades biogràfiques

Fill d’un sabater, Pere Barrull Cuenca s’havia sentit atret aviat per la música, a la qual es va dedicar professionalment des de ben jove. Casat amb la barcelonina Emília Viñals Fusté, s’instal·là a la capital catalana a mitjan dels anys 20. Va tenir tres fills, la Josefa, l’Emili i el Claudi, però la guerra va interrompre la seva vida.

En esclatar el conflicte tenia 38 anys. Desconeixem què va fer entre el 1936 i el 1939. Davant del triomf franquista es va exiliar a França, on va ser capturat durant la invasió alemanya de maig-juny de 1940.

Va ser reclòs al camp de presoners de guerra (o Stalag) VII-A, de Moosburg, a Baviera. Allà hi havia el també manresà Joan Serarols.

El 6 d’agost del 1940 es va produir la primera deportació de republicans espanyols a un camp de concentració nazi. En Barrull, amb 42 anys, formà part d’aquest primer contingent. També formarà part del primer grup de republicans traslladats de Mauthausen al nou camp annex de Gusen (l’infern dins de l’infern), el 24 de gener del 1941.

Després de mesos de treball extenuant i amb la salut molt deteriorada, Pere Barrull va ser traslladat al castell de Hartheim. Hartheim era un centre d’eutanàsia conegut pels assassinats experimentals que s’hi feren. Fou immediatament executat. Era el 23 de setembre de 1941.

La mentida

Els seus pares havien fet gestions davant la Creu Roja per esbrinar on estava el Pere. Havia deixat d’enviar cartes des de l’stalag. I estaven preocupats. Finalment, al cap de tres anys, el juliol de 1943, les autoritats alemanyes van respondre: el «roig espanyol» Barrull havia mort d’una embòlia dos anys abans.

A Hartheim, en realitat, s’assassinava per mitjà d’una cambra de gas.

En l’acta de defunció del mateix camp de concentració hi segueix constant com a músic de professió amb domicili a Barcelona.

Sembla ser que la seva dona, Emília Vinyals, també es va exiliar a França junt amb la filla gran i el fill petit, deixant el mitjà amb els avis a Barcelona. No sabem si va fer-ho junt amb el seu marit, el febrer del 39. Anys després l’Emília va aconseguir la nacionalitat francesa – el 1958 – i sabem que la seva filla vivia a Seta als anys setanta. El fill mitjà, Emili, va formar una família a Barcelona.

Documents