Pere Barrull Cuenca

Dades biogràfiques

Fill d’un sabater, Pere Barrull Cuenca s’havia sentit atret aviat per la música, a la qual es va dedicar des de ben jove. Casat amb Emília Viñals Fusté, barcelonina però de pares manresans, va tenir tres fills, la Josefa, l’Emili i el Claudi, que devia morir de ben petit. La família s’instal·là a la capital catalana a mitjan dels anys 20, on Pere va aconseguir dedicar-se professionalment a la música, tocant el trombó. Però la guerra va interrompre la seva vida.

En esclatar el conflicte tenia 38 anys. Desconeixem què va fer entre el 1936 i el 1939. Davant de la imminent ocupació franquista de Barcelona, en Pere, la seva dona i la filla gran van fugir precipitadament a peu cap a la frontera francesa, enmig de l’allau de refugiats. El fill petit es va quedar amb els avis. Van aconseguir travessar a França a principis de febrer de 1939.

Pere Barrull és separat de la dona i la filla i internat al camp d’Argelers. En esclatar la segona guerra mundial serà mobilitzat per l’exèrcit francès dins d’una Companyia de Treballadors Espanyols i enviat al nord a fortificar la frontera amb Alemanya. Allà serà capturat durant la invasió alemanya de maig-juny de 1940.

Va ser reclòs al camp de presoners de guerra (o Stalag) VII-A, de Moosburg, a Baviera. Hi havia el també manresà Joan Serarols.

El 6 d’agost del 1940 es va produir la primera deportació de republicans espanyols a un camp de concentració nazi. Barrull, amb 42 anys, formà part d’aquest primer contingent. També formarà part del primer grup de republicans traslladats de Mauthausen al nou camp annex de Gusen (l’infern dins de l’infern), el 24 de gener del 1941.

Després de mesos de treball extenuant i amb la salut molt deteriorada, Pere Barrull va ser traslladat al castell de Hartheim. Hartheim era un centre d’eutanàsia conegut pels assassinats experimentals que s’hi feren. Fou immediatament executat. Era el 23 de setembre de 1941.

La mentida

Els seus pares havien fet gestions davant la Creu Roja per esbrinar on estava el Pere. Havia deixat d’enviar cartes des de l’stalag. I estaven preocupats. Finalment, al cap de tres anys, el juliol de 1943, les autoritats alemanyes van respondre: el «roig espanyol» Barrull havia mort d’una embòlia dos anys abans.

A Hartheim, en realitat, s’assassinava per mitjà d’una cambra de gas.

En l’acta de defunció del mateix camp de concentració hi segueix constant com a músic de professió amb domicili a Barcelona.

 

Documents