Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

5ª Carta de Joan Alavedra a Jaume Creus

<-- Tornar a la pàgina "Reproducció de l’epistolari Joan Alavedra-Jaume Creus..."

Prades, 18 maig 1945
Sr. En Jaume Creus.
Saint-Girons.

Estimat amic: he rebut la vostra del 12 d’aquest mes amb la còpia dels acords presos l’any 39 amb el Comissari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Us agraeixo la tramesa, i avui mateix en parlaré al Mestre Fabra. Jo guardo la còpia i, si cal, recordaré –quan convingui− al Mestre Fabra que vos disposin d’aquesta quantitat per al que sigui necessari dintre aquest ram.

La ressenya de la meva presentació de Fontbernat[1] el dia de la seva conferència commemorativa de la República Catalana era donada massa breument. Jo vaig parlar, com podeu suposar, de moltes coses. A ell el vaig veure acompanyant al Sr. Macià quan aquest –amb Gassol, Casanovas, etc.− sortia de l’Ajuntament per a adreçar-se a la Generalitat. És el que jo vaig dir.

Teniu raó en evocar amb melangia els records d’aquells dies, perquè, malauradament, Macià, amb el seu coratge, la seva autoritat i la seva visió política, no és ja entre nosaltres i jo no veig qui el pugui substituir. I, no obstant, cal que Catalunya visqui i que torni a afirmar resoltament els seus drets sobirans. Hi ha entre els exiliats una petita crisi de catalanisme, perquè tothom està ficat fins a les orelles dintre el fang dels partits. Però cal que els que posem Catalunya per davant de tot, i només pensem en Ella, no defallim i proclamem ben fermament la nostra fe. La darrera manifestació que n’hem fet a Perpinyà ha estat grandiosa. Jo mateix vaig congregar els catalans per ràdio –en català, naturalment!− des de Ràdio Perpinyà, i tots darrera la bandera barrada anàrem a cantar “Els Segadors” a l’alcaldia, davant l’Ajuntament en ple, que ens rebé amb la bandera de la vila de Perpinyà, i que abraçà la nostra bandera nacional. I en el meu discurs vaig dir –entre altres coses− que Catalunya –que fou la primera en lluitar contra el feixisme− espera... L’Alcalde, Sr. Mercader, m’abraçà i em besà, plorant, davant de tots els compatriotes. Us adjunto dos manifestos publicats amb motiu del Centenari de Mossèn Cinto. Una encaixada ben cordial de

Joan Alavedra

P.D.: Ahir al vespre vaig sentir a [Ventura] Gassol, des de Ràdio Suïssa, llegir un vers en català dedicat a Mossèn Cinto. Val.


[1] Josep Fontbernat i Verdaguer