Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

Correspondència amb el president Lluís Companys (15 cartes)

En aquest apartat s’ inclouen les cartes que s’han recuperat de la correspondència entre Lluís Companys i Jaume Creus. Són un total de quinze missives, cinc de les quals escrites de puny i lletra pel mateix Companys. Les cinc van ser redactades quan estava empresonat pels Fets del Sis d’Octubre (tres cartes des de la presó de Madrid i dues des del penal del Puerto de Santa María). Les altres epístoles són de Jaume Creus. La primera, escrita el 8/4/1935, és una resposta a una de les cinc cartes de Companys. L’escriu des de Marsella, on s’ha hagut d’exiliar per la seva significació política. Les altres van ser escrites un cop Lluís Companys va ser alliberat i va tornar a ocupar el càrrec de president de la Generalitat.

1ª CARTA DE LLUÍS COMPANYS A JAUME CREUS (Març de 1935. Presó de Madrid)

Març del 1935. El president Companys, que es troba empresonat a Madrid pels Fets del Sis d’octubre de 1934, escriu al “seu amic tan estimat” Jaume Creus i li diu que “dins de les naturals molèsties i coses enutjoses de la presó estem relativament bé”. Respecte a la política catalana, Companys escriu que “procuro sustreurem a intervencions que desde ací, podrian adolèixer del defecte de no veure el detall de les coses”, i en relació a la política espanyola, afirma: “la veig fosca i confosa. Cada dia camvia el panorama i no se poden fer pronòstics. Aquests dies se parla de crisis. Jo crec que procuraran allargar-ho, per tal de aprovar la pròrroga de pressupostos i que la crisis devindrà fatal després, d’ací dues o tres setmanas, amb motiu del indult [de] González Peña. La solució ya és de difícil preveure. Els agraris i cedistas voldran asaltar el poder. Ja veurem què passarà”.

Vegeu la transcripció íntegra de la carta

2ª CARTA DE LLUÍS COMPANYS A JAUME CREUS (Finals de març-primers d’abril de 1935. Presó de Madrid)

Carta sense data de Lluís Companys a Jaume Creus, que aquest rep (segons anotació seva) el 5 d’abril de 1935.  Entre d’altres coses, li diu que creu que el judici pels Fets del Sis d’Octubre es farà a primers de maig. I remarca: "L’espero amb impaciència. No per la sentència, que no importa, sinó per què vehijin [sic] com se comporta un català”.

Vegeu la transcripció íntegra de la carta

1ª CARTA DE JAUME CREUS A LLUÍS COMPANYS (8/4/1935. Marsella) (Còpia)

Carta de Jaume Creus en resposta a l’anterior missiva de Lluís Companys. L’escriu des de Marsella, on es troba exiliat també pels Fets del Sis d’Octubre. Fa referència a la carta anterior del destinatari, en la qual el president de la Generalitat li parlava d’un full que Jaume Creus li havia tramès amb una relació de noms (potser de militants del partit que no van estar a l’altura el 6 d’octubre?). Companys li deia que “lo interessant és que cada un consulti o pugui consultar cara a cara amb la seva consciència. Res més”. Jaume Creus li contesta: “Verdaderament els que hem complert la nostra obligació, quina tranquilitat de consciència més bonica tenim, llàstima que no tothom pugui dir-ho igual”.

Destaca també el paràgraf de Jaume Creus sobre el judici imminent que haurà d’afrontar Companys: “Dieu que espereu amb impaciència el vostre judici, perquè vegin com es comporta un català, ja sabeu, molt volgut amic, que mai he dubtat del nostre President, i que per aquest motiu continuo a les seves ordres i de ningú més, el que m’és molt grat repetir-ho una vegada més”.

Vegeu la transcripció íntegra de la carta

3ª CARTA DE LLUÍS COMPANYS A JAUME CREUS (Juny de 1935. Presó de Madrid)

Tot i que aquesta lletra no té data, Jaume Creus hi va anotar: “rebuda 22 juny”. Companys l’escriu un cop ja s’ha celebrat el judici a Madrid, pels Fets del 6 d’Octubre (finals de maig de 1935) on va ser condemnat a 30 anys de reclusió major. Tot i així, Companys es mostra tranquil: “No sabem encara ahont anem. Ni si serà junts o separats. Bé. De totes maneres ens trobaran amb l’ànim dispost i tranquil. Hem donat un to, i no desentonarem”. 

En el judici, Companys va acabar la seva intervenció davant del Tribunal Suprem de Madrid amb aquestes paraules: “El fallo que más nos importa es el que pronuncie en su consciencia íntima el pueblo que nos designó para que le gobernásemos, respecto a si hemos sido leales y permanecido fieles a nuestras promesas, a nuestro programa, a nuestra significación, a nuestro deber y a la trayectoria de nuestra vida... Ya que nuestros defensores han hablado del juicio de la historia, declaramos que esperamos tranquilos su fallo definitivo, con el corazón orgulloso y la conciencia limpia”.

Companys i els consellers Joan Comorera i Joan Lluhí i Vallescà complirien presó al penal del Puerto de Santa María (Cadis), mentre que els consellers Martí Esteve, Ventura Gassol, Martí Barrera i Pere Mestres ho farien al penal de Cartagena. Al seu torn, els militars Frederic Escofet i Enric Pérez Farràs van ser condemnats a mort, però la pena els fou commutada.

Vegeu la transcripció íntegra de la carta

4ª CARTA DE LLUÍS COMPANYS A JAUME CREUS (Octubre de 1935. Penal del Puerto de Santa María)

Carta de Lluís Companys escrita ja des del penal del Puerto de Santa María. en què es lamenta de la inactivitat de l’esquerra davant del govern de dretes. Tot i així, es mostra esperançat: “Però en fi, el poble vibra, l’opinió està amb ànsia. I això és lo important”. El text acaba reafirmant els seus principis: “La meva posició, invariable. Sóc contrari a defalliments, ni transaccions, per cap motiu ni excusa. La línea del 6 d’octubre no s’ha de entelar ni enterbolir”.

Vegeu la transcripció íntegra de la carta

5ª CARTA DE LLUÍS COMPANYS A JAUME CREUS (Primers del 1936. Penal del Puerto de Santa María.)

El president expressa a Jaume Creus la convicció que aviat sortiran de la presó: “Això està ya a les acaballes. Hem passat fins els últims dies molts perills ya esvaïts. Tot lo que ha anat succeint justifica la nostra actitut. Ara lluiran promte les noves aurores”. El triomf de les esquerres a les eleccions generals del 16 de febrer i la consegüent amnistia van permetre que Lluís Companys i la resta d’implicats en els Fets del Sis d’Octubre sortissin de la presó.

Vegeu la transcripció íntegra de la carta

2ª CARTA DE JAUME CREUS A LLUÍS COMPANYS (26/5/1936) (Còpia)

Jaume Creus demana a Companys que intervingui en un afer intern  de l’empresa Filaturas Matarí, S.A., de Terrassa, que, segons ell, podria portar al tancament de la fàbrica i a l’acomiadament d’uns dos-cents obrers. Li diu que “el cap de la casa” és Joan Comerma, “un dels pocs fabricants importants amics nostres, és un vell republicà, ferm esquerrà i amb lluita oberta fins dins de la família”.

3ª CARTA DE JAUME CREUS A LLUÍS COMPANYS (7/7/1936) (Còpia)

Jaume Creus planteja dos temes al president: el funcionament de la junta de Casa Caritat i la imminent celebració de l’Olímpiada Popular: “Els informes que tinc són que no ‘guixa’ tal com hauria d’anar. Un fracàs dels organitzadors al davant del món no són ells, és Catalunya qui fracassa, cosa que tenim d’evitar perquè, repeteixo, no rutlla, i per això ho dic al President perquè ho faci controlar, que crec que és molt necessari”. L’Olimpíada Popular s’havia d’inaugurar el 19 de juliol de 1936, però l’esclat de la guerra va impedir-ne la celebració.

4ª CARTA DE JAUME CREUS A LLUÍS COMPANYS (17/7/1936) (Esborrany)

L’autor hi expressa la seva adhesió incondicional a Lluís Companys.. Probablement, la carta fou escrita en tenir coneixement del cop d’Estat del general Franco. Diu així: “Estimat President i amic: Només quatre mots per dir-vos, que com sempre estic al vostre costat i a les vostres ordres, encara que estigui un bon xic disgustat, això no vol dir completament res, un avís vostre és una ordre per aquest [que] vos aprecia”.

Vegeu la transcripció íntegra de la carta

5ª CARTA DE JAUME CREUS A LLUÍS COMPANYS (28/12/1936)

Fa referència al míting d’Esquerra Republicana de Catalunya celebrat el dia abans al Palau de Belles Arts com a homenatge al president Francesc Macià, en commemoració del tercer aniversari de la seva mort. Jaume Creus felicita Companys per les paraules que hi va pronunciar, en què va afirmar que volia ser el president de tots els catalans. L’autor de la carta hi subratlla la paraula tots. Creus torna a mostrar la seva adhesió al president: “[amb] un avís vostre n’hi ha prou per a què sigui al vostre costat”.

6ª CARTA DE JAUME CREUS A LLUÍS COMPANYS (12/2/1937) (Esborrany)

Recomanació de les filles de Jaume Creus.

Vegeu la transcripció íntegra del text

7ª CARTA DE JAUME CREUS A LLUÍS COMPANYS (3/3/1937) (Còpia)

Jaume Creus li demana al president una entrevista i, alhora, que les seves filles siguin recomanades com a funcionàries.

8ª CARTA DE JAUME CREUS A LLUÍS COMPANYS (14/9/1937) (Còpia)

Jaume Creus expressa a Lluís Companys satisfacció per la millora de la salut de la seva filla.

9ª CARTA DE JAUME CREUS A LLUÍS COMPANYS (25/4/1938) (Còpia)

Després de mostrar-li la seva adhesió personal (“Ja us he dit més d’una vegada que si me teniu de menester ja sabeu que només teniu de manar, puix sempre he estat al costat dels Presidents de la Generalitat...”), li recomana al president dos cosins seus com a agent

10ª CARTA DE JAUME CREUS A LLUÍS COMPANYS (25/10/1938) (Còpia)

Jaume Creus felicita Lluís Companys per haver estat avi. L’últim paràgraf és indicatiu de l’amistat que hi havia entre ambdós: “No vinc a visitar-vos per no fer-vos perdre un temps per vós preciós, encara que per mi fóra una gran satisfacció poder fer les xerrades d’avans. Però què voleu fer-hi, paciència, i de totes maneres, volgut President, ja sabeu que me teniu a les vostres ordres i que en mi teniu un amic incondicional”. 

Vegeu la transcripció íntegra de la carta