Documents INÈDITS
de Lluís Companys
i Carme Ballester

Documents aportats per Carme Ballester per al cobrament de la indemnització per l'afusellament de Lluís Companys

 

 

Certificat de defunció de Lluís Companys

 

42
22/04/1969. Certificat de defunció de Lluís Companys, expedit pel Registre Civil de Barcelona. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 


11

17/04/1969. Carta enviada des de París per Josep Arolas. Adreçada al funcionari judicial Narciso García, li demana, com a favor personal, que efectuï gestions per obtenir la partida de defunció de Lluís Companys. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

 

21
09/01/1970. Carta de l’Ambaixada alemanya a Madrid adreçada a l’advocat François Herzfelder. S’hi parla de la manca de col·laboració per part de les autoritats espanyoles a l’hora de proporcionar documentació sobre la mort de Lluís Companys i se n'expliquen els motius: "Les autoritats espanyoles no donen absolutament cap informació sobre aquest afer, ja que no els interessa recordar que aquest assumpte es va portar a terme conjuntament amb els alemanys. La sentència del tribunal militar de Barcelona fou dictada seguint un procediment ultra ràpid que exclogué qualsevol possibilitat de defensa o d’apel·lació". També s'hi afirma que "els expedients relatius a personalitats de primer nivell com el Sr. COMPANYS no estan als arxius, sinó que són ultra secrets i no hi poden accedir els funcionaris. Així mateix, està fora de tot dubte que la sentència no fa cap menció del lliurament del Sr. COMPANYS per part de les autoritats alemanyes".
 

 

Altres documents aportats per Carme Ballester

 

1a 1b

15/06/1967. Traducció al francès del certificat de l’acta de casament de Lluís Companys i Jover i Carme Ballester i Llasat. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

 

 

3
19/03/1969. Certificat del ministeri francès d’Afers Exteriors que acredita que Lluís Companys tenia a França el status de refugiat com a exiliat republicà, d’acord amb la Convenció de Ginebra. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

 

15

15bis

Certificats del ministeri francès d'Excombatents i de Víctimes de Guerra que acrediten l'ingrés de Lluís Companys a la presó de La Santé i el seu lliurament a les autoritats alemanyes, el 27 d'agost de 1940. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

 

16
10/10/1969. Carta del ministeri francès d’Excombatents i Víctimes de Guerra que certifica que, fins a la data, no ha estat presentada cap demanda de pensió de viduïtat a nom de Carme Ballester. (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

 

30
 
25/06/1970. Certificat sobre Lluís Companys emès per l’Ambaixada alemanya a Madrid. Expedit “a petició de l’advocat Sr. Dr. F. Herzfelder, per a la seva presentació a l’oficina estatal de pensions a Düsseldorf”, s’hi enumeren els diferents càrrecs públics que exercí. (Aquí en podeu llegir el text sencer traduït al català)
(Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

 

45 46 47  

8-5-1969. Proposta de declaració jurada de Carme Ballester -acompanyada d'una carta de l'advocat François Herzfelder a Josep Ester- en què relata la trajectòria política de Lluís Companys i en descriu la detenció i la posterior execució.
(Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis. Amsterdam).

 

 

JA1 JA2    DE1
JA3     DE2

Diferents versions de la declaració jurada de Carme Ballester. Com es pot veure, van ser-ne eliminats els episodis de la trajectòria de Companys que podien generar controvèrsia, especialment els referits a la Guerra Civil.

 

 

AA    
31a  31b 31c

8/07/1969. Declaració jurada de Carme Ballester, en la que segurament és la versió definitiva, acompanyada d'una carta de l'advocat François Herzfelder a Josep Ester. La declaració es feia per obtenir la indemnització com a vídua d'una víctima del nazisme. Entre moltes d'altres, destaquen les referències que fa a la seva col·laboració amb la Resistència francesa i a la protecció de jueus. També és significativa aquesta frase: "Puc dir sense exagerar que el meu marit era un dels caps més destacats i més populars dels grups i partits republicans i democràtics que lluitaven contra l’aixecament del general Franco". (Aquí en podeu llegir el text sencer traduït al català)