Els bombardeigs franquistes
a Manresa (1938-39)

L'espionatge sobre Manresa

Informacions facilitades per “evadits”

24-6-1937. Informe sobre la fabricació de material de guerra a Manresa facilitada a l’exèrcit franquista per un “evadido”. Amb aquest terme es referien a ciutadans que s’havien passat al bàndol franquista i que podien proporcionar informació valuosa en relació a la ciutat on havien viscut fins feia poc. En d’altres ocasions, aquestes informacions eren obtingudes, amb mitjans més coercitius, a través de soldats de l’exèrcit republicà que havien estat fets presoners de guerra per part de l’exèrcit franquista. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura. Ministerio de Defensa).

7.3.1938. Un recluta català “evadido de la zona roja” proporciona informació sobre la fàbrica Pirelli “enclavada entre el cementerio de Manresa y el río Cardoner”. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

7-7-1938. Dades facilitades per un altre recluta sobre objectius militars de Manresa així com de la baixa moral de combat dels soldats republicans acabats d’incorporar a files. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

16-12-1938. Cinc dies abans del primer bombardeig sobre Manresa, el “General Jefe del Cuerpo de Ejército de Aragón” informava al “Generalísimo de los Ejércitos Nacionales”, és a dir al mateix Francisco Franco, dels “objetivos militares” de la ciutat.

Com es pot veure en el plànol, bona part d’aquests objectius es trobaven dins el teixit urbà de la ciutat. Atesa la poca precisió tècnica d’aquells bombardeigs aeris, això significava un gran risc per a la població civil. Malgrat aquesta evidència, els bombardeigs continuaren amb la seva tràgica conseqüència de destrucció i víctimes innocents. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

Informacions del servei d’espionatge

9-2-1937. Informació del SIFNE, procedent de França, sobre la instal·lació d’una “emisora roja” al turó de Puigterrà, i la construcció d’un gran refugi soterrani al mateix turó, en el qual “estan obligados a participar por turno todos los ciudadanos hasta 45 años”.

El SIFNE (Servicios de Información de la Frontera Nordeste de España) començà a actuar el setembre del 1936. En formaven part molts ciutadans catalans que havien hagut de fugir de la zona republicana. El febrer del 1938 el SIFNE va ser absorbit pel SIPM, sota un comandament franquista exclusivament militar i centralitzat. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

 

23-8-1937: Croquis parcial de Manresa amb objectius a bombardejar. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

30.9.1937. Els serveis secrets franquistes marquen a la seva aviació la localització de les indústries de guerra manresanes per tal que siguin bombardejades. Es fa una referència explícita a Cal Serrahima. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

Un manresà evadit de la “zona roja” fa saber a l’exèrcit franquista que el director de la fàbrica Cros, de Badalona, desitja que l’aviació destrueixi aquesta fàbrica, ja que s’ha convertit en una indústria de guerra on s’hi fabrica trilita. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

19-5-1938. Informació i localització de la fàbrica de Cal Marquet –origen de la futura Lemmerz- a Manresa. L’aviació franquista metrallà aquest edifici el gener del 1939. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

8-7-1938. Informació sobre objectius militars de la ciutat de Manresa recollits per “uno de nuestros agentes” del servei d’espionatge. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

4-8-1938. El “Servicio de Información y Polícia Militar” (SIPM) de l’exèrcit franquista assenyala els objectius a bombardejar de Manresa, alguns dels quals serien atacats pocs mesos després. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

 

El Estado Mayor del Aire de l’exèrcit franquista, en un informe sobre “puntos vulnerables de los tranformadores eléctricos de Cataluña” que calia bombardejar, assenyalava com a objectiu núm. 25 l’estació transformadora de Manresa situada prop del Pont de Ferro. El dia 21 de desembre del 1938 l’aviació la va bombardejar –sense tocar-la-, però les bombes van causar la mort de les germanes Maria i Marina Gibert Rubinart. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

Anys 1937 i 1938. Recopil·lació resumida dels objectius seleccionats per a bombardejar per part de l’aviació franquista a Manresa i voltants, principalment Sallent i Santpedor. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

Juny del 1938. Dipòsits de material bèl·lic, dipòsits de gasolina i d’indústries de guerra de Manresa susceptibles de ser bombardejats, segons un informe del Estado Mayor del Ejército del Aire. Observis’ com aquesta informació és sol·licitada per l’Aviazione Legionaria d’Itàlia i el 19 de juny del 1938 l’Exèrcit franquista li tramet. A continuació podem veure els mateixos documents traduïts a l’italià i uns croquis de la ciutat de Manresa amb la indicació dels objectius a bombardejar. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa i Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare. Roma).

Croquis parcial del municipi de Sallent. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

 

17-1-1939. Serveis d’espionatge i escoltes radiofòniques de la Legió Còndor. S’assenyala la línia del front just una setmana abans que les tropes franquistes entressin a Manresa. Igualment, s’informa d’una estació portàtil de ràdio a la Costa de la Vila, situada a prop del nucli urbà de Santpedor. (Archivo General Militar de Ávila. Instituto de Historia y Cultura Militar. Ministerio de Defensa).

Múltiples informacions, plànols i croquis de l’espionatge franquista referents als aeròdroms de Sallent i Santpedor. Alguns documents són posteriors a la guerra, quan es tramitava el retorn dels terrenys expropiats als seus propietaris. (Archivo Histórico del Ejército del Aire. Villaviciosa de Odón).