Els bombardeigs franquistes
a Manresa (1938-39)

Imatges

Víctimes mortals


Lluís Arquerons i Bofill (el segon assegut per l’esquerra) i la seva família. (Col·lecció familiar)


Valentí Bonvehí i Closas. (Col·lecció familiar)

Joan Brunet i Puig (Col·lecció familiar)
 

Maria Casas i Sala i el seu fill petit, Josep Guitart i Casas. En altres fotos els veiem juntament amb el pare i el germà gran, i en una foto de grup davant de l’Església dels Caputxins, que fou incendidada i derruïda durant la Guerra Civil. (Col·lecció familiar)


Ignasi Corrons i Lladó (Col·lecció familiar)

Genís Garcia i Duarte (Col·lecció familiar)
Les germanes Maria i Marina Gibert i Rubinat. Foren mortes, a l'edat de 12 i 11 anys, respectivament, a la Pujada Roja, quan corrien cap a casa seva intentant fugir de les bombes de l'aviació franquista. En altres fotos les veiem al Passeig de Pere III amb la seva mare, i juntament amb la seva germana gran i les seves cosines i tietes. (Col·lecció familiar)

Manuela Gros i Pla (Col·lecció familiar)

Al centre de la imatge i d’esquerra a dreta, Maria Prat i Sallés i Concepció Sallés i Subirana, víctimes mortals del bombardeig del dia 21 de desembre. A l’esquerra, els altres dos germans, Rosa i Joan Prat i Sallés. La foto fou enregistrada a Marganell, el novembre de 1932. (Col·lecció familiar)

Foto de casament de Concepció Sallés i Subirana. (Col·lecció familiar)

Josepa Serrallonga i Rubiralta. (Col·lecció familiar)

Enric Torrents i Puyaltó, en una foto de la primera comunió (Col·lecció familiar)

Enric Torrents i Puyaltó, el primer de l’esquerra (Col·lecció familiar)

Enric Vilaró i Raurich (a la dreta de la foto), amb els seus companys de joc mentre passava les galteres. (Col·lecció familiar)

 

Salvador Gras i Redorta (Col·lecció familiar)

 

Refugis

Imatges del refugi de sota el turó de la Seu, que ha quedat al descobert actualment -desembre del 2005- a conseqüència de les obres que s'estan fent a la plaça de la Reforma.
 
Imatges actuals del refugi del Grup Escolar “Renaixença”. L’entrada és pel carrer de Canonge Montanyà.
 
El refugi de l’antic parc dels bombers, construït al costat de l'antiga muralla en direcció a Sant Domènec. L'entrada és per l'actual plaça d'Europa, sota el Puig Mercadal.
 
Entrada al refugi situat a pocs metres de l'estació de Manresa Alta dels Ferrocarrils de la Generalitat, sota la Torre de l'Alberti.
Refugi antiaeri de la plaça de Sant Domènec, tocant el Teatre Conservatori, que es començà a construir la tardor de 1937, després d'haver estat enderrocada l'església de Sant Pere Màrtir. La fotografia és de després de la guerra. Amb la darrera reurbanització de la plaça, el refugi va quedar anul·lat.

Els bombardeigs


Fragments de metralla procedents dels bombardeigs sobre Manresa (col·lecció de Ramon Pujol i Roca)

 
 
Fotografies de la Fleca Montserrat (més coneguda per «Cal Urbici») del carrer de les Barreres, abans i després del bombardeig del 21 de desembre de 1938. En la primera imatge, s’observa perfectament la situació de la fleca, al xamfrà carrer de les Barreres amb el carrer de la Mel. A la segona foto, que és de poc abans de la Guerra, podem veure la façana de la fleca, amb un disseny obra de l'artista manresà Evarist Basiana, que mostra una al·legoria de les pales i del treball de forner. A la tercera foto, els fills (Mª Teresa i Joan de Mata Casas Mata) del forn de pa de «Cal Urbici», el dia de l'acabament de les obres de reconstrucció de l'edifici. El text recull la data en què «cayó la bomba», el 21 de desembre de 1938 i la data en què es va inaugurar el nou edifici, el 15 d'Octubre de 1940, data d'aquesta fotografia. Col·lecció familiar)

Dibuix de Josep Tachó seguint les indicacions de Ramon Pujol i Roca, que fou testimoni d'aquesta imatge, una de les més tètriques que produí el bombardeig aeri del dia 21 de desembre de 1938: els cossos de Joan Brunet i Puig, Enric Torrents i Puyaltó, ambdós de 17 anys, i Manuela Gros i Pla, de 28, que, destrossats i enlairats per l'explosió, van quedar enganxats a un filat. El fet va succeir a la carretera del Pont de Vilomara, a l'altura de la Taverna d'en Mallol. Ramon Pujol, que vivia a prop, al carrer de Sant Joan d'en Coll, arribà quan feia pocs minuts que s'havia acabat el bombardeig i pogué veure aquesta tràgica escena.

 

Diversos desperfectes a la part posterior de la casa del núm. 7 del carrer de Casanova a conseqüència del bombardeig del dia 19 de gener del 1939, en ple centre de Manresa i quan la guerra ja estava absolutament decidida a només cinc dies de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. (Arxiu Comarcal del Bages).

Any 1971. Dues fotos de la casa coneguda amb el nom de Mísser Mas, situada molt a prop del lloc on hi havia la font -actualment tapada- anomenada "dels Capellans". Precisament, a les fotos, es pot observar que la casa ja s'havia començat a enderrocar amb motiu de l'inici de la construcció de l'actual barri de la Font dels Capellans. La casa també era coneguda com a Cal Closas i funcionava com a vaqueria. El 21 de desembre del 1938, una de les bombes caigué sobre un lateral de la façana, i afectà de ple un balcó des del qual Maria Singla i Vila havia sortit a observar l'inici del bombardeig aeri. La bomba la matà a l'acte. A les fotos, encara es pot distingir la part de la casa que fou malmesa per l'explosió, ja que es reconstruí a una alçada inferior a la de la resta de la façana. (Col·lecció Pere Duran).

Caretes Antigàs

Reportatges publicats al diari “UGT” de Manresa, el 1937, tot lloant la tasca de la Junta de Defensa Passiva de Manresa en pro de la protecció de la població. Un dels aspectes més ressenyats és la fabricació de caretes antigàs, amb disseny i suport tecnològic de la pròpia Junta, a càrrec del personal de les Sederies Balcells, empresa aleshores col·lectivitzada.

La utilització d’aquestes caretes al capdavall no fou necessària ja que l’aviació franquista no utilitzà els gasos en els seus bombardeigs sobre les ciutats de la rereguarda, tal com temien els republicans. (Arxiu Comarcal del Bages).

Vista aèria 1937

 

Fotografies aèries de Manresa realitzada per l'Aviazione Legionaria italiana el 23 d'abril de 1937. Una prova ben evident de la intervenció de la Itàlia feixista (a més de l'Alemanya nazi) en favor dels militars sublevats encapçalats per Francisco Franco. (Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare. Roma)