Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

"Yo quiero", de Carlos Arniches

Amics del Teatre

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 17-6-1936)

 

Davant d’una brillant assistència de públic, ahir a la nit, va tenir lloc al Conservatori, la darrera sessió del present curs dels «Amics del Teatre». La Companyia de Valeriano León va posar en escena la comèdia de Carlos Arniches, «Yo quiero».

És, podríem dir-ne, el triomf d’una voluntat de ferro. Un xicot desnarit, acostumat a soportar totes les inclemències d’una vida pobra i desvalguda, que valent-se de tots els mitjans, acaba per imposar la seva voluntat. Hàbil, audaç, amb una gran dosi de barra, però en el fons un gran sentimental, aconsegueix del seductor de la seva mare el reconeixement d’aquesta com a esposa i d’ell com a fill.

Sobre aquest canamàs moral, Arniches ha teixit una obra amb un enfilall d’acudits de bona llei i uns tipus encertadíssims, com arrencats de la vida real. Començant pels mossos de l’estació, el sergent de la guàrdia civil, els mossos de la casa, el «señorito» cerca-raons i fatxenda, el mal-geniüt amb un cor com un tros de pa, el sacerdot contemporanitzador, i acabant pel protagonista que és un retrat exacte d’aquell personatge una mica pinxesc, viu com una mustela, sense altra formació que la de les dissorts de la vida, que tant es produeix als barris populars de la capital de la República.

Valeriano León interpreta aquest paper amb una veritable mestria. El secunden brillantment Francisco Melgares, José Porres i José M.ª Navarro, còmics de primera qualitat, i discretament, la resta de la companyia.

L’evocativa escenografia de Ripoll i Ramos i la bona presentació arrodoneixen el conjunt.

A.