Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Per a un Ateneu Popular

Una bella iniciativa

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 13-9-1935)

 

El meu cordial amic i company de premsa David T. Caus ha reprès en un article recent un tema que li és car: la necessitat de crear, a Manresa, un ateneu destinat a la formació cultural i cívica de les nostres joventuts obreres. Heus ací una iniciativa ambiciosa al costat de la qual s’han de posar tots aquells que sentim la manca d’una institució d’aquesta índole en els nostres estadis essencialment populars. En aquest país, on és tan freqüent veure com els infants són trets de l’escola per entrar al taller, quan precisament arriba aquella edat en què els seus esforços mentals totjust comencen a donar el seu rendiment, és d’una absoluta necessitat l’existència d’ateneus, d’instituts d’estudis, de clubs, en els quals acabi d’afaisonar-se aquell esperit jove, precipitadament transplantat, i esdevingui així aquell ciutadà apte i ben dotat per al demà, amb el qual no tardarà a acabar-se.

Són, dissortadament, molt poques les ciutats que compten avui amb centres d’aquesta naturalesa. A Barcelona, però, n’hi ha diversos que poden ésser posats com a models si, com ens cal esperar, aquesta iniciativa troba l’escalf necessari entre els manresans.

L’Ateneu hauria de tenir un caràcter netament cultural. Difusió entre les masses treballadores de tots aquells coneixements científics, socials, polítics, artístics, etc., que tendeixen al millorament intel·lectual, físic i moral de l’individu i de la col·lectivitat. Mitjançant cursets, conferències, biblioteca, seccions d’estudis especialitzats, grups esportius, etc., és immensa la tasca que una societat ben organitzada podria realitzar. No cal dir que l’Ateneu hauria de romandre al marge de qualsevulla tendències determinada. Tots els parers, totes les conviccions, tots els matisos, sigui en el terreny que es vulgui, hi cabrien perfectament. Del contrast científic, de la discussió seriosa, de l’estudi ben orientat, ix ben sovint la llum guiadora cap a la veritat. Per a conèixer si una idea o un coneixement es sostenen damunt una base sòlida, no hi ha com posar-los a prova davant d’uns altres. Però no passar d’ací. Convertir l’Ateneu en una mena de casinet de barriada o en un clan seguidor d’una política qualsevol, seria condemnar-lo a l’esterilitat i, a la llarga, a la mort.

Cal que la iniciativa de l’amic David T. Caus no caigui en el buit. Estem segurs que seran molts els manresans que la veuran amb simpatia i contribuiran amb el seu esforç (cadascú com pugui i fins allà on arribin les seves possibilitats), a convertir en una realitat abellidora aquest Ateneu tan necessari com prometedor.

De moment, amic Caus, compteu amb la modesta adhesió de

J. AMAT I PINIELLA