Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Tempesta a l'Àsia" - Altres estrenes

 El cinema

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 10-11-1931)

 

Finalment, diumenge passat, quan a Barcelona ja ha estat estrenada i represa i el seu anunci ha passat per tots els cinemes de la nostra ciutat, fou projectada al Kursaal la pel·lícula «Tempesta a l’Àsia» editada per la Sovkino de Moscú i dirigida per Poudovkine.

No tractarem de fer ací un estudi crític del film, car se n’ha arribat a parlar tant i tant que segurament ja no ens seria possible trobar-hi res d’inèdit.

No obstant, parlarem breument dels dos aspectes principals que ofereix el film: el polític o revolucionari i el cinematogràfic.

Tothom sap sobradament, que la III Internacional Socialista establerta a la capital de la U.R.S.S. empra com a mitjans per a la propagació de l’ideari comunista a d’altres nacions, tota mena de manifestacions de l’esperit humà. Totes les arts, des de la poesia fins a les arts plàstiques, passant per la música i el teatre, en mans dels revolucionaris russos es converteixen en un crit subversiu més contra el capitalisme, en una altra apologia del règim allí establert.

Però, entremig de totes les arts la que té una importància més decissiva i més directa és el cinema. Sigui degut a la seva naturalesa íntima, sigui degut a la facilitat d’exportació, sigui degut a la seva popularitat que el posa a l’abast de tota mena de públic, àdhuc del més humil, al qual principalment va dirigit; el cas és que els soviets han posat en el cinema una atenció i una cura extremades que no desdiuen en res de la importància que ells tenen raons d’atorgar-li.

Naturalment que en el radi d’aquest cinema al servei d’una idea política, no podia concretar se als països civilitzats (la rendició dels quals al marxisme, resulta, per altra part, ben poc probable degut al relatiu benestar de què disfruten). Havia de dirigir-se més aviat als països oprimits, en un estat primitiu, que l’imperialisme ambiciós dels europeus i americans explota descaradament. A més a més una intensa propaganda nacionalista i revolucionària ha de resultar sempre produent al sovietisme, sobretot portada a cap en els països asiàtics, com Xina i Mongòlia (que llinden amb la U.R.S.S. i són els més perjudicats de l’acció «civilitzadora» del blancs), puix que hem de tenir en compte que a l’anexió pacífica, (per aliança) de territoris va dirigida en gran part la política exterior russa.

Per harmonitzar amb aquesta realitat, el cinema soviètic ha presentat dos aspectes, dues cares; una, composta de films destinats al món blanc («El creuer Potemkin», «Tursib», «La fi de Sant Petersburg», etc.); i una altra de films merament revolucionaris i destinats als pobles asiàtics, («L’Expréss blau», «Tempesta a l’Àsia», «El gran caçador» i altres.)

«Tempesta a l’Àsia» té uns moments excel·lents. Recordem, per a d’altres lentes i pesades, que si bé tenen un evident valor documental, no serveixen més que per frenar l’acció i desvalorar el film. Amb tot això té tècnicament força de passable: els primers termes, les escenes de la revolta, etc.

«Tempesta a l’Àsia», és un bon film. És cert, que ha estat superat per ulteriors produccions russes, però això no li lleva el seu valor de document transcendental en els arxius de la cinematografia. Ell constitueix una fita, ell marca la tònica general del primer cinema revolucionari a mans de la U.R.S.S.

***

William Powell al Modern Palace, ens presentava el film parlat en anglès «A l’ombra de la llei». Com pot veure’s pel seu títol, film policíac, història d’un innocent ficat a presidi degut a la mala ànima d’una senyora que sap la veritat. Després de moltes penalitats, logra escapar-se, i n’ha de passar moltes més encara, abans no castiga a la dolenta i abans  no s’acaba el film. Això tan banal i poca-solta, és cinematogràficament ben portat pel director Louis Gasnier. Des de les primeres escenes fins a la fugida del presidi, és força interessant, després, però, peca d’allargassada i esdevé pesada.

El gran actor William Powell, ben acurat en la seva tasca, malgrat que ens plau més quan fa de «dolent». La Paramount pot acreditar-se en aquest film considerant-lo fotogràficament.

Junt amb aquesta obra es projectava un film còmic de Harry Langdon, excel·lent. Com sigui que a l’Olympia també se’n projectava un del mateix actor, 100 per 100 còmic i parlat en espanyol, pensem parlar-ne en la secció de la setmana entrant.

J. A. i P.