Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Surt a la llum la introducció autocensurada de 'K.L.Reich'

Dades: 
25/04/2002
 

(“Avui”, 25-4-2002)
 

Redacció
MANRESA

La introducció que Joaquim Amat-Piniella va fer per a la seva novel·la 'K.L. Reich' i que mai no s'ha publicat surt ara íntegra a la web 'Joves i republicans. La República a Manresa (1931-1935)', que ha penjat l'Ajuntament d'aquesta ciutat.

La gran novel·la antifeixista d'aquest manresà que va sobreviure quatre anys i mig al camp de concentració austríac de Mauthausen continua donant sorpreses. La darrera és l'aparició d'aquesta introducció que ni tan sols recull la darrera edició de l'obra, apareguda l'any passat sota el segell d'Edicions 62.

Amat-Piniella va escriure K.L. Reichel 1945 a Andorra, on estava exiliat, amb una Nota de l'autor que és la que ara ha aparegut a Manresa i que en el seu moment mai no hauria superat la censura. De fet, el llibre no va sortir en català fins al 1963 amb el Club Editor, en una edició que va haver de ser molt retallada, inclosa aquesta introducció, a causa de la censura. Aquella edició va anar reimprimint-se, el darrer cop el 1998. Però el juliol de l'any passat Edicions 62 va completar l'edició de la mateixa obra, preparada per Savid Serrano, afegint el que havia suprimit la censura, sense arribar, però, a incloure aquella introducció del 1945.

Els fragments de la introducció que el mateix Amat-Piniella va autocensurar-se són duríssims, no sols contra Hitler i el nazisme, sinó contra el franquisme. En el text, l'autor destaca que molts espanyols van ser executats en els camps de concentració nazis per la seva lleialtat a la República espanyola: "Franco no havia volgut reconèixer-los com a súbdits i Pétain es negà a considerar-los voluntaris a la defensa de França. Només Hitler els admeté per a devorar-los en secret en els seus forns crematoris. Tria de criminals, responsables tots tres de la mort espantosa de 5.500 germans nostres a través de totes les tortures imaginables! Responsables també d'un esclavatge de quatre anys i mig suportat pels supervivents en condicions inhumanes! Ni Franco, ni Pétain, ni Hitler no oblidaven que eren els espanyols els qui, primer que ningú, havien plantat cara al feixisme internacional".

Amat-Piniella afegeix en la introducció que "si no n'hi havia prou amb les víctimes de la Guerra Civil, amb els assassinats pel falangisme, amb els centenars de milers que es podrien a les presons i camps espanyols, amb el paper gloriós dels voluntaris als exèrcits aliats i amb les sofrences pròpies de l'exili en la massa dels desterrats, els nostres milers de morts a les terres hostils del Reich constitueixen l'exponent més segur de l'esforç peninsular a la causa de la llibertat".

I encara afegeix un altre punt: "A l'Espanya sotmesa al jou i a les fletxes ningú no ha parlat dels nostres màrtirs als camps de concentració germànics; a l'estranger tampoc no s'ha dit gran cosa, potser perquè l'enormitat de les xifres estadístiques ens situen a un pla modest en relació amb d'altres nacionalitats. Estem segurs, tanmateix, que són els deportats de totes les contrades d'Europa que, frec a frec dels espanyols, han sofert als camps tota la cruesa de l'opressió nazi, els qui, en l'emoció de llurs records, valoren millor la nostra companyonia".

Per llegir el text íntegre d'aquesta introducció es pot entrar a la web memoria.cat/joves