Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Sobre la propera temporada

El cinema

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 16-10-1935)

 

Durant la temporada de calor és un costum, admès com a cosa normal, que les empreses deixin de mirar tan prim, com durant la resta de l’any, en el seu comés de servir bons programes al públic. Represes sense suficients mèrits, programes a base de films de complement, liquidació de tots els rebuigs que no caben en una cartellera amb cara i ulls, etc. El públic, però, que durant l’estiu no sol ésser gaire exigent, es fa càrrec de tot, i es dóna per ben pagat si de tant en tant pot sadollar el seu gust en la contemplació d’alguna producció, que hom no hagi cregut apta per al «gros públic».

Però vénen les primeres nuvolades d’octubre, les nits esdevenen de sobte una mica fredes, i el públic s’arrauleix, altra volta, en la tebior i en el confort (relatiu, és clar!) de les sales d’espectacles. El més lògic és que les empreses corresponguin, com és degut, a les variacions climatològiques i a la nova actitud del públic. Comença, llavors, el nou any cinematogràfic. Els espectadors es tornen exigents i anhelen la suggestió de la gran «réclame», dels títols inèdits i de les grans «vedettes» a descobrir.

No sabem què passa enguany a la nostra ciutat.

Fa dies que a Barcelona ha començat la nova temporada d’estrenes i, tanmateix, per les nostres pantalles (a excepció d’una on veiem encara alguna cosa de bo) continuen passant aquells programes caniculars, a base de massa quantitat i qualitat escassa, per no dir nul·la. I si encara només es tractés d’això! No solament les produccions són les escorrialles de la temporada finida, sinó que, en més d’una ocasió, s’han anunciat films que no han arribat i fins es dóna el cas que han estat substituïts per pel·lícules mudes de temps era temps. No creiem que sigui exigir massa, demanar una mica més de formalitat envers el públic, el qual mereix un tracte millor. Ja sabem que sovint és més fàcil escriure un article que regentar una empresa, però també cal reconèixer que això no interessa al públic. Aquest, en assistir al cinema, ha de trobar-hi un plaer. Les conseqüències d’escarmentar-lo no les sofrirem pas nosaltres. En tot cas, serà aquell qui la culpa n’hagi, com diria l’amic P. R.

La calor ja s’ha acabat. Cal acabar també els anodins programes propis d’aquesta estació. ¡És tan abellidor, ara en aquest temps, contemplar un bon film en l’escalforeta, si voleu aviciada, d’un local de projecció!

***

I permeteu-nos, per acabar, la insistència sobre la més greu de les malalties que sofreix el cinema: el doblatge. Aquesta profanació del setè art persisteix amb la mateixa gratuïtat de sempre. Les distribuïdores doblen els films en la creença que el públic els hi vol. Greu equivocació! Ho hem dit moltes vegades i no ens cansarem de repetir-ho. El públic va al cinema cridat pel nom d’una pel·lícula o dels actors que la interpreten, però no fa cap pas en esguard al llenguatge en què és parlat. És més; cada dia s’accentua un moviment contrari al doblatge. Les veus superposades, estridents, poca soltes i sovint inintel·ligibles dels dobles, ja no fan cap gràcia a ningú. Àdhuc estem convençuts que el públic no tardarà a rebutjar-les d’una manera rotunda. No és possible acceptar una Greta Garbo o un Wallace Beery parlant l’idioma del barri de Lavapiés o el de Triana!

Esperem que les nostres empreses es donaran compte de l’error que representa el doblatge. Durant la temporada passada, els majors èxits de públic no han estat mai conseqüència de la projecció de pel·lícules doblades. Els primers que se n’hauran donat compte hauran estat les mateixes empreses. Ens cal creure, doncs, que en aquesta qüestió estaran d’acord amb nosaltres, i ens estalviaran el martiri de veure mutil·lades les belleses cinematogràfiques que conté, en els seus arcans, la temporada d’estrenes que ja deu estar a punt d’iniciar-se.

J. A. i P.