Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Rafael Vallbona obté l'Amat-Piniella amb un relat en dos temps

Dades: 
21/02/2001
(“Avui”, 21-2-2001)

Thaïs Gutiérrez
BARCELONA

La novel·la La comuna de Puigcerdà, obra de Rafael Vallbona, guardonada amb el primer premi Joaquim Amat-Piniella, narra la memòria convulsa d'una generació, la de la Guerra Civil, contraposada al gris present de la generació actual. L'Amat-Piniella va ser atorgat ahir a Manresa en la primera edició. El premi, que concedeixen la Caixa de Manresa, Òmnium Cultural del Bages i editorial Columna, està dotat amb un milió de pessetes i té com a objectiu distingir obres originals en català que reflecteixin la societat contemporània i els grans moviments socials del segle XX. En aquesta línia, Vallbona ha traçat un doble relat: la història d'un jove anarquista dels anys 30 i el retrat, en la Catalunya actual, del seu nebot.

L'autor va voler deixar clar en la presentació del llibre que "la novel·la no és històrica, és una ficció que parteix d'una situació històrica, el juliol de l'any 36". Vallbona hi ha construït a sobre el seu llibre. La narració comença a Puigcerdà, l'any 1936, quan la Cerdanya es va veure ficada en un dels seus episodis més convulsos. Els anarquistes de la CNT-FAI comandats per Antonio Martín, el Cojo de Málaga, van ocupar la capital cerdana i durant un any van instaurar un govern que, tot i que va intentar impulsar la cultura, la sanitat i l'educació, es va convertir en un règim violent i dictatorial.

Paral·lelament, l'autor situa l'altra acció a la Catalunya del 2000, on el nebot d'un dels testimonis d'aquell any, un personatge arquetipus del burgès mitjà desencantat, torna a Puigcerdà per vendre la masia del tiet mort.

Aquest és el punt d'inici d'un relat doble: la història d'amor impossible en plena efervescència revolucionària que el nebot descobrirà a través de cartes que li faran canviar la pròpia vida.

"Volia escriure una història de la Cerdanya, sobretot perquè Puigcerdà és un dels primers casos de comuna anarquista. Ho vaig descobrir casualment i vaig pensar que era una història digna de novel·la".