Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Què és la Maçoneria? (II i darrer)

Informacions/Comentaris

Joaquim Amat-Piniella
("El Dia", 10-9-1931)

Heus ací la declaració de principis de la Francmaçoneria:

“Com a principis generals proclama la Francmaçoneria la inviolabilitat del dret humà en totes les seves manifestacions i de consegüent:

El dret a la vida i seguretat a la mateixa. El dret a la lliure emissió i difusió del pensament. El dret a la lliure expressió de la consciència i al lliure exercici de cultes.

L’escola única, neutra i obligatòria; ensenyances superiors amb caràcter lliure, i tant aquestes com la primària, completament gratuïtes; ensenyança d’un idioma universal fins el segon grau.

Treball obligatori controlat per l’Estat i repartit a mida de les forces i les aptituds de cada un, garantint la necessitat de l’individu tant en un període actiu com en la seva vellesa.

La inviolabilitat del domicili i la correspondència.

La igualtat davant de la llei.

La justícia gratuïta per a tots els ciutadans i en vigor el Jurat per tota classe de delictes.

La llibertat de reunió, associació i manifestació pacífiques.

El govern, genuïna representació del poble, expressada en tots els seus graus per mitjà del sufragi universal.

El matrimoni civil amb la llei del divorci i legitimació dels fills naturals.

La separació de  l’Església de l’Estat, expulsió de les ordres religioses estrangeres, i sotmeses a la Llei d’Associacions.

L’abolició de la pena de mort i de totes les perpètues, establint-se com a jurisdicció única la civil per a tots els delictes; règim penitenciari sobre la base de curació i reeducació de l’individu.

Servei militar voluntari, limitada la seva actuació a la defensa del País en cas d’agressió, fins que l’esperit pacifista entre totes les nacions el faci innecessari.

La transmissió de la propietat, limitada, en quant a la terra que quedi en ús de fruit en mans dels que la cultivin i en quant a la urbana en ús de fruit als que l’habitin.

Estat federal, que partint de l’individu, representat pel municipi, ampliat a la regió natural, arribi a la Federació de les mateixes, formant grups nacionals, internacionals i intercontinentals amb plena sobirania per a tots ells en l’esfera particular de cada una.”

Fins ací, com podeu veure, és una declaració netament socialista i laïcitzant.

És un programa que segueix diuen: “Pretendre l’ingrés a aquesta Associació per interessos privats o per objectius particulars, seria un absurd i un fracàs per a qui ho efectués sense l’abnegació, que com tota Societat que solament es dedica al bé per al bé mateix, demana la Maçoneria. La Maçoneria té secrets i juraments que no han de trencar-se, però ni uns ni altres s’oposen en el més mínim a la religió, a les lleis i a la moral”.

“L’aspirant que intentés la seva incorporació per curiositat, no aconseguiria el seu objecte, perquè els Misteris en què està envolta la Maçoneria, es van comunicant per graus que es confereixen, després de moltes proves de fidelitat, al que més s’ho mereix i menys ho sol·licita”.

Diu més enllà; “Si el candidat en ésser admès, troba algun individu amb qui no estigui bé, ha de deposar tot ressentiment, considerar-lo com a germà i donar-li una abraçada fraternal”. Després: “La Societat en proposar-li un candidat té el dret d’examinar la seva vida i costums, i per això nomena comissions, sense perjudici de les informacions que prenen tots els germans si els informes que recull són desfavorables, el candidat queda, almenys, rebutjat.

“Jesucrist cercà dotze deixebles per fer-los dipositaris i propagadors de les seves sublims i duradores doctrines, i es va trobar amb un Judes. La Maçoneria evita fins on li és possible, admetre un Judes, com aquell que vengué el seu mestre”.

Com poden veure els llegidors tant els principis, com la literatura són immillorables.

Ve a continuació el Codi maçònic. Ens plauria reproduir-lo sencer però és massa llarg. En retallarem alguns fragments i els deixarem en castellà, que és com estan redactats, perquè puguin reservar el seu regust natural:

“Adora al Gran Arquitecto del Universo.

Ten siempre tu alma en un estado puro para parecer dignamente delante de tu conciencia.

Estima a los buenos, ama a los débiles, huye de los malos; pero no odies a nadie.

No lisonjees a tu hermano, porqué es una traición; si tu hermano te lisonjea teme que te corrompa.

Sé el padre de los pobres; cada suspiro que tu dureza arranque, son otras tantas maldiciones que caerán sobre tu cabeza.

Respeta al viajero, nacional o extranjero, ayúdale, su persona es sagrada para ti.

Evita las querellas, prevé los insultos, deja que la razón quede siempre de tu lado.

Parte con el hambriento tu pan, y a los pobres y peregrinos mételos en tu casa: cuando vieses un desnudo, cúbrelo y no desprecies tu carne en la suya.

No seas ligero en airarte, pues la ira reposa en el seno del necio.

Huye de los impíos, porque su casa será arrasada, más las tiendas de los justos florecerán.

Respeta a las mujeres; no abuses jamás de su debilidad, y mucho menos pienses en deshonrarlas.

Si tienes un hijo regocíjate, pero tiembla del depósito que se te confía. Haz que hasta los diez años te tema, hasta los veinte te ame y hasta la muerte te respete.

Hasta los diez años sé su maestro, hasta los veinte su padre y hasta la muerte su amigo. Piensa en darle buenos principios antes que bellas maneras; que te deba rectitud esclarecida y no frívola elegancia. Haz un hombre honesto antes que un hombre hábil.

Sé entre los profanos libre sin licencia, grande sin orgullo, humilde sin bajeza; y entro los hermanos, firme sin ser tenaz, severo sin ser inflexible y sumiso sin ser servil.

Justo y valeroso, defenderás al oprimido, protegerás la inocencia sin reparar en los servicios que prestares”.

El manifest acaba dient:

“El día que se generalicen estas máximas entre los hombres, la especia humana será feliz y la masonería habrá terminado su tarea y cantado su triunfo regenerado”.

Aquest formulari no sembla més aviat una mena  de llibre que passàvem a estudi quan érem petits i es titulava “Reglas de Urbanidad?”

A nosaltres ens fa el mateix efecte. Aquesta constatació ja va fer-nos escriure un article no fa gaires dies. En ell afirmàvem que la puerilitat i la ingenuïtat dels maçons, ens impedeix creure amb totes les maleses que els truquistes i els folletiners els atribueixen. Són uns senyors una mica estranys, això sí, però en el fons de tot incapaços en absolut de fer mal a ningú. Creiem que el seu idealisme una mica desballestat i il·lusori, és el que els porta a fer exterioritzacions cridaneres.

Per acabar, direm que aquesta informació no vol tenir cap transcendència. Ha tingut la única finalitat de reportar davant del públic uns papers curiosos i molt pintorescos, com ja remarcàvem en l’article anterior.

A.