Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Què és la Maçoneria?

Informacions/Comentaris

Joaquim Amat-Piniella
("El Dia", 3-9-1931)

Tots nosaltres hem de reconèixer que aquesta paraula, avui passada de moda, ha tingut durant una colla d’anys la virtut de fer esverar els aprensius.

Gairebé tots els que vivim en l’actualitat hem estat educats en la nostra tendra infantesa, per mestres obertament catòlics i la majoria de les vegades religiosos o sacerdots.

Això que no volem discutir, ara, si té més avantatges que inconvenients o viceversa, ha influït en que ens forméssim d’allò que constitueix la Societat Maçònica un concepte fabulós i completament gratuït.

Els nostres educadors es complaïen, evidentment, en presentar-nos aquest senyors de les lògies, com uns perfectes menja-criatures, que assassinaven per un parell de rals i celebraven, pel seu esplai, una colla de ritus extravagants, de la mateixa manera que si fossin uns caníbals, recentment arribats del Congo.

Això que té una explicació òbvia i natural, havia fet proliferar en el nostre ànim una aversió envers aquests, que ben sondejats no són altra cosa que uns idealistes somiatruites.

Ara que estem segurs que si ens haguessin dit perquè érem enemics de la maçoneria, i la causa i els fonaments del nostre odi, innegablement no hauríem sabut a que atendre’ns  i ens hauríem vist obligats a confessar-nos d’un pecat més: l’haver fet judicis temeraris.

Casualment –a la casualitat es deuen moltes coses- han arribat fins a les nostres mans uns fulls editats en castellà per la societat maçònica “La Gran Lògia Espanyola”. Després d’haver-los llegit ens hem convençut de la greu equivocació que sofríem. Els maçons són uns senyors amabilíssims, d’un pragmatisme ben passable i amb un estricte sentit de la moralitat i dels bons costums. Àdhuc estem segurs de la seva bonhomia i del seu cor amplíssim obert a totes les virtuts.

Direm, però, que per altra part, potser hem quedat decebuts en veure que era llegendari i grotescament irreal allò que conten periòdics com “Le Pelerin”, “El Eco de Belen”, “La revista Mariana” i “Ave Maria”, sobre els crims truculents de novel-la de Wallace i Gaston Leroux, sobre els ritus en els quals s’ofrena a una divinitat exòtica un parell de bessons acabats de néixer o qualsevol cosa per l’estil. Aquestes coses tan emocionants és fàcil trobar-les a mancar, sobretot quan ens han posat la mel davant dels ulls!.

I naturalment, després de llegir els fulls a què fèiem referència, han quedat esvaïts tots els recels, i l’inexplicable sentiment d’aversió ha quedat substituït per aquell que inspiren les persones que no hi són ben senceres.

Ens ha fet una certa gràcia la seva ingenuïtat, que condensen en uns principis de tothom coneguts i que s’assemblen extraordinàriament amb aquelles advertències, més maternals que paternals, que curen de fer-te els familiars quan surts cap a una passejada: “Vigila els tramvies”, o “Fuig dels precipicis” o “Has de tenir cura amb les  senyores”, etc.

Els maçons són socialistes, sense dir-ho, i volen la perfecció de la Humanitat (amb majúscula). Un altre dia –no tardarem en fer-ho- donarem una informació més detallada dels ideals maçònics i retallarem alguns dels substanciosos fragments dels fulls de propaganda que tenim al nostre poder.

Resumint: direm que aquests senyors de la lògia inspiren més llàstima que odi i fins que consideració. Però tot plegat té un  to pintoresc ben profitable...

J.A. i P.