Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Pel nostre idioma

Tribuna lliure

Joaquim Amat-Piniella
("El Dia", 2-6-1931)

 

Quan el ministre d’Instrucció Pública, senyor Domingo, va fer públic el decret del bilingüisme ens vàrem veure posseïts de l’esmussament que et produeix un goig moral. Era perquè en aquest decret es besllumava un sentiment de desgreuge per aquella terra on s’havia concentrat el despotisme borbònic, havia sentit el pes vessàmic de l’unitarisme, de la befa eternitzada a la nostra personalitat nacional, de la persecució de la llengua esdevinguda símbol i puntal de tota una cultura, de la ingerència d’elements estranys a casa nostra i de tantes altres càrregues i vexaments, dels quals ens en lliurarà el govern democràtic en unes Corts Constituents.

Però el català Marcel·lí Domingo, va donar-se compte de què enmig de totes les necessitats que sentia Catalunya per esdevenir un poble lliure dintre una Espanya gran, n’hi havia una tan puixant, tan viva i latent que no podia esperar una Assemblea Constituent pel seu endegament.

Aquesta necessitat era la de l’ús de l’idioma.

Signat i publicat el decret del bilingüisme reparat el greuge infringit per la Monarquia al poble de Catalunya, la tasca que era del govern ha passat a ésser dels catalans del poble que durant l’època d’opressió va saber fer patriotisme desvetllant una literatura, una premsa, una cultura, etc. Obra molt superior a totes les englantines floralesques i cançons baixes de sostre.

L’orientació que ha de prendre el catalanisme és “Catalunya endins”, com diria un soci d’Acció Catalana, perquè únicament així, fomentant la cultura catalana, influint prop dels comerciants, industrials perquè catalanitzin els seus rètols, fent que els empleats dels serveis públics –buròcrates i semiburòcrates- sàpiguen el català i treballant perquè tothom qui sigui de Catalunya només reconegui com a seva la llengua de Prat de la Riba, farem veritable tasca de catalanització.

Hem d’establir dintre casa nostra la supremacia de la llengua vernacle, i consti, però, que diem supremacia i no exclusivisme perquè aquest és sempre oposat a l’esperit internacionalista que ha de proclamar un poble jove.

Laborant en aquest apostolat individual, dur i anònim, sense florejaments ni serpentines, farem vertader el catalanisme i demostrarem el nostre agraïment al ministre de la República, coses que no faríem omplint uns àlbums de signatures més o menys falses i portant uns llacets tan republicans com vulgueu, però, que els passegen molts ex-pupins tot mastegant un tros de “La Marsellesa”.

J. Amat i Piniella