Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Manresa, la seva ciutat

Manresa va ser la ciutat de Joaquim Amat-Piniella. La ciutat on va néixer i la ciutat on va viure fins que la Guerra i el franquisme l’en separaren.

Joaquim Amat-Piniellla se sentia estretament lligat a Manresa, plenament identificat amb la ciutat i va deixar escrit que tenia “un viu esperit de manresanisme”. Com ja s’explica a l’apartat de la biografia, Amat va promoure i participar en múltiples activitats periodístiques i culturals manresanes. També va ser secretari personal de l’alcalde republicà Francesc Marcet. Durant la Guerra Civil, va ser una de les persones que més va treballar per a intentar salvar la basílica de la Seu, que perillava de ser enderrocada per ordre del Comitè Revolucionari Antifeixista.

Dissortadament, la derrota de la República i el triomf de l’exèrcit franquista van comportar la separació física d’Amat de la seva ciutat, separació que es va veure agreujada per la seva llarga i dura estada al camp d’extermini de Mauthausen. Després del seu alliberament, Amat tampoc no va poder tornar a residir a Manresa per raons polítiques evidents: era un home absolutament identificat amb la República i havia lluitat per “una Catalunya lliure de tuteles i controls” –com ell mateix havia escrit- i els jerarques franquistes locals no haurien permès el seu retorn.

Amat va viure la resta dels anys a Barcelona. Això sí, sovint es reunia amb els amics manresans d’abans, alguns dels quals també s’havien vist obligats forçosament a viure fora de la ciutat on van néixer. D’altres amics seus residents a Manresa el visitaven al seu domicili barceloní. Amb alguns d’ells va mantenir una amistat molt profunda.

Amb els anys, Amat va fer alguna visita discreta a Manresa. Fins i tot, i segons explica Simeó Selga, l’any 1952, se li va tributar un petit i emotiu reconeixement públic. En un dinar de celebració del 25è aniversari de la inauguració de l’Institut Lluís de Peguera, celebrat al Casino de la ciutat i que congregà un gran nombre d’alumnes i exalumnes, el director de l’Institut, Jacint Rosal, va abraçar públicament Amat-Piniella, fent-li palès d'aquesta manera l’estima i l’agraïment que molts manresans sentien envers ell, i el va fer seure a la taula presidencial. Aquí es pot veure una imatge de l’acte.

 

Amat-l20Any 1952. Celebració, al Casino de Manresa, del 25è aniversari de l'Institut Lluís de Peguera. D'esquerra a dreta: J. Hurtado Sanchís, Àngel Carbonés Ferrer, Jacint Rosal Argullol (director de l'Institut), Josefina Oliveras Ferrer, Simeó Selga Ubach, Joaquim Amat-Piniella i Jaume Herms Mateu. (Arxiu Simeó Selga)

 

Tanmateix, al cap d’uns anys, arran d’una visita d’Amat a una exposició de llibres catalans a la plaça de Sant Domènec, un membre de la Falange local, que se’l va trobar casualment, se li va adreçar i va dir-li unes paraules que devien ferir-lo profundament, ja que Amat-Piniella pràcticament ja no va tornar més a Manresa. Només hi anà esporàdicament, de forma anònima i únicament amb la finalitat d’agafar l’autobús en direcció al Berguedà a veure la família de la seva muller, amb la qual continuava tenint una intensa relació, malgrat que ella havia mort el 1949.

L’animadversió del franquisme envers un nacionalista i republicà com Amat-Piniella també es va evidenciar arran de la seva mort. El periòdic franquista “Manresa” només va dedicar-li una breu nota biogràfica a la penúltima pàgina del diari.